Sol i Serena es manté fidel a la música tradicional amb ‘Un segon’

Fa dos anys es va fer conèixer amb un ‘Grapat de ruda’, que aplegava cançons d’arrel tradicional de tots els racons del nostre país, i ara publica ‘Un segon’. Amb aquest nou disc Sol i Serena continua experimentant amb el folc i, per primera volta, posa música a textos de poetes. ‘Sempre hem fet cançons nostres o tradicionals, però mai no havíem musicat poemes’, diu a VilaWeb Marta Rius, veu principal del grup i acordionista diatònic.

Dins ‘Un segon’, hi trobem ‘Cançó de collir manglanes’, un poema de Joan Lluís-Lluís; ‘El dia clou’, d’un altre poeta nord-català, Josep-Sebastià Pons; i una quarteta d’Àngel Guimerà de la cançó ‘A la mar em tiraria’. No és pas l’única incursió en Guimerà, car la primera peça del disc, ‘Manelic’, ja relata en forma de cançó una part de ‘Terra Baixa’ del nostre dramaturg. En total, el disc presenta dotze peces noves de la formació d’Olot, que les acompanya amb una bona colla d’instruments tradicionals (acordions, mandoles, panderos, tarotes, gralles, guitarres barroques, contrabaix, percussió de tota mena…).

Marta Rius ho veu ben clar: ‘Per mi, el folc és la meva llengua materna. Jo sóc d’aquí i la meva influència és la música tradicional del meu país.’ Considera que, d’uns anys ençà, l’etiqueta del folc ‘s’ha anat eixamplant’, de manera que ara s’hi poden encabir ‘Sol i Serena, els Amics de les Arts i la Meritxell Gené, tot i que fem una música ben diferent.’ Per la cantant de Sol i Serena, això és positiu i ‘simptomàtic d’una societat que s’ha adonat que per compartir una cultura ha de vetllar la pròpia. No ens fa vergonya recuperar música tradicional. Ara només cal que els mitjans de comunicació de masses se n’adonin i juguin fort per la música.’ I és que la Marta es queixa, com tants músics, de la manca d’espais per a presentar discos i de la manca d’interès per la música en general dels grans mitjans.