Scarpinato: ‘La màfia d’avui ja no necessita pistoles perquè té el poder polític’

‘Fa vint anys que visc amb la idea que em poden assassinar’. Amb aquestes paraules Roberto Scarpinato, fiscal anti-màfia de Palerm, descriu la seva vida. Company de feina de Giovanni Falcone i Paolo Borsellino, ambdós assassinats per la màfia, Scarpinato va ser fa uns dies a Barcelona amb motiu d’un congrés sobre Maquiavel, ‘un autor que descriu molt bé el problema que té Itàlia’. En aquest vídeo parla de la màfia i de la corrupció política.

Scarpinato, el fiscal que va portar el primer ministre italià Giulio Andreotti als tribunals per associació mafiosa, explica que la màfia d’avui, especialment la siciliana, ‘ja no necessita pistoles perquè té el poder polític’. Tant és així, explica, que ‘alguns capos formen part de la classe dirigent i tenen un poder tan gran que és capaç d’influir en els equilibris polítics de països sencers’.

‘Amb la caiguda del mur de Berlín, la màfia va perdre poder i protecció’

Per Scarpinato, la màfia sempre ha tingut una forta influència en el poder polític, però durant els anys vuitanta i noranta la màfia era molt més militaritzada i tenia interessos diferents: tenia el monopoli del mercat de la droga a Europa i gaudia d’una important protecció per part de la classe política italiana perquè, arran dels negocis amb Rússia, ‘perquè la màfia servia de barrera per als perills del comunisme’. Amb la caiguda del mur de Berlín, però, ara fa exactament vint anys, la situació va canviar radicalment: ‘es va globalitzar el mercat, inclòs el de la droga, i la màfia va perdre poder; i, amb el fracàs del comunisme, la classe política italiana es va adonar que la màfia ja no li era útil’.

Aquest fet va desencadenar una venjança que culminà l’any 1992 amb l’assassinat de Salvo Lima, important polític sicilià molt influent aleshores, ordenat pels capos de la Cosa Nostra Bernardo Provenzano i Totò Riina, i amb la detenció de quasi tots els capos de la ‘màfia militar’ per part de la justícia. ‘En aquell moment va canviar la manera de fer la màfia, perquè van pujar al poder els burgesos mafiosos, que ja no necessiten les pistoles i cerquen el poder polític’, explica Scarpinato, que creu que els tentacles de la màfia arriben molt més enllà del que ens podem imaginar i que el que en coneixem és només ‘una petitíssima part de la màfia real’.

Scarpinato admet que la costa del nostre país, tal com ja diu Roberto Saviano a Gomorra, pot ser un refugi per a mafiosos de la Cosa Nostra o la Camorra, però no creu que sigui l’únic. ‘La màfia s’instal·la i inverteix en tots aquells països on encara no hi ha un sistema d’anti-cossos contra màfia com el que hi ha ara a Itàlia’, diu, bo i admetent que, tanmateix, a Itàlia la democràcia no funciona per culpa de la corrupció. ‘Quan s’entén la corrupció com un fet normal i els corruptes tornen al parlament i mantenen el poder, vol dir que alguna cosa important no funciona’, etziba, i explica que, en la seva opinió, ‘Itàlia és un laboratori: fa dos-cents anys va viure i va entendre el que ara comença a passar a altres països’.

‘Aquí encara us escandalitzeu’

Precisament sobre això opina que de corrupció n’hi ha a tot arreu i que el marca la diferènca entre els diferents països és la reacció política i social davant els casos en els quals es demostra que s’ha comès un delicte. ‘Aquí encara us escandalitzeu davant de la corrupció, cosa que no passa a Itàlia’. I per tant, diu, ‘aquest encara és un país sa’.

Tot amb tot, Scarpinato adverteix dels perills d’un fenomen que considera creixent a tot Europa i s’instal·la de manera lenta i silenciosa. La recepta per combatre’l, diu, és clara: independència i autonomia de la magistratura i de la premsa.

Roger Cassany