Les lliçons del cas Pretòria

Els últims casos de corrupció han causat un gran desconcert i un daltabaix polític a casa nostra. A més, han coincidit amb un context de crisi econòmica profunda, cosa que ha intensificat la desafecció de la gent per la classe política. Com és aquesta desafecció? Per què hi ha corrupció i què s’hi pot fer? VilaWeb n’ha parlat amb Francesc Cabana, Muriel Casals, Eva Fernández, Arcadi Oliveres i Francesc Sanuy, que, tot seguit, exposen la seva anàlisi.FRANCESC CABANA, ECONOMISTA: ‘Hem de donar un cop de puny a la taula i recuperar la nostra autoestima’

‘No podem donar la sensació de què tot el cistell està podrit, en tot cas hi ha alguna poma podrida, però no tot el cistell. Els catalans hem de fer un cop de puny a la taula i recuperar la nostra autoestima: som un país ple d’actius i en democràcia. Durant el franquisme hi havia molta més corrupció i no es castigava. Si som més bones persones l’economia anirà millor. I de retruc, el país. Ens ho hem de creure.’

‘La desafecció general que envaeix el país és molt preocupant, perquè sense polítics no hi ha democràcia. El que cal, doncs, és perfeccionar la democràcia. Com? Possiblement caldria canviar lleis. Però això justament ho han de fer els polítics. Nosaltres, els ciutadans, els votem perquè confiem en ells perquè ho facin. Per tant, la seva feina és guanyar-se la confiança dels ciutadans. Han de generar confiança i demostrar contínuament que són honestos. Aquesta és la seva feina. Si no ho fan, correm el risc de pervertir el sistema.’

‘Però per a fer això calen líders i en aquest país ara per ara no hi ha líders que demostrin capacitat de lideratge i de manar amb honestedat. De gent que no és honesta n’hi haurà sempre, d’escàndols n’hi haurà sempre. El que cal és que sapiguem que són els mínims possibles.’

MURIEL CASALS, PERIODISTA I ECONOMISTA: ‘Els ajuntaments no haurien de tenir les competències en urbanisme’

‘Durant molts anys hi ha hagut un creixement econòmic molt desordenat, basat molt en la construcció, la qual cosa va implicar moltes requalificacions de sòl. Creixíem més que ningú, més que cap altre país, però basant-nos en la construcció, i ens en vantàvem. Però ho fèiem en un context definit per una democràcia encara no gaire consolidada, amb uns polítics de poca qualitat i, també, amb una ciutadania poc amatent. Aplaudíem que la gent s’enriquís ràpidament, sobretot en el negoci de la construcció. Era el més normal i desitjable del món. Així doncs, no m’estranya que proliferessin els negocis tèrbols’.

‘És ben cert que per controlar que no hi hagi aquests negocis tèrbols tenim instruments com l’Oficina Antifrau i la Sindicatura de Comptes, que són útils i necessàris, però no se’n fa un bon ús. Perquè el govern fa més d’oposició, esforçant-se en explicar com de malament van fer la gestió els governs de CiU i perquè l’oposició no ha sabut fer bé la tasca de vigilància del govern.

‘A més, hi ha una tendència entre uns i altres a tapar-se les vergonyes, hi ha unes complicitats que impedeixen que es pugui fer net. Per això els ciutadans hem de demanar comptes, hem de ser més exigents, potser ara hi haurà una catarsi’.

‘A més d’aquesta exigència hi hauria d’haver uns quants canvis; per exemple, que les competències en urbanisme no les tinguessin els ajuntaments. Davant d’un constructor que el vol corrompre, el regidor d’urbanisme d’un municipi mitjà té poca capacitat de resistència; les competències en urbanisme les hauria de tenir la Generalitat’.

‘I encara hi ha un altre problema importan per resoldre: els partits necessiten massa diners, sobretot per finançar campanyes molt costoses. Cal una cura d’austeritat generalitzada, perquè les necessitats econòmiques fan que moltes vegades els partits facin la vista grossa davant de possibles casos de corrupció’.

EVA FERNÁNDEZ, PRESIDENTA DE LA FAVB: ‘Cal legimitar el paper de la ciutadania en la política’

‘Aquests últims anys la classe política s’ha apropiat en exclusiva de la política. Els moviments veïnals i la ciutadania en general es va apropiar de la política fa trenta i quaranta anys, durant la transició, i progressivament ha anat perdent aquest pes.’

‘La ciutadania ja no és protagonista en la política perquè els propis polítics han anat deslegitimant el seu paper amb els anys. I això es tradueix en cansament, passivitat, desafecció… Per tant, cal regeneració i neteja, però sobretot una legitimació del paper de la ciutadania en l’acció política.’

‘Ara més que mai cal canviar aquesta situació des de la base, exigint transparència, rendiment dels comptes, supervisió, obligatorietat de donar a conèixer les fonts de finançament i, sobretot, processos participatius que siguin realment participatius, perquè ara no ho són. Ara ens trobem que la participació ciutadana es concedeix, arriba, quan els projectes ja han estat acordats prèviament.’

‘No ens podem deprimir perquè l’acció des de la base és transformadora i cal que la ciutadania hi cregui. Hi ha exemples recents en aquest país: el moviment veïnal a les Corts, la plataforma en defensa de l’Ebre, etc. Quan un determinat grup de gent s’oposa amb arguments a un determinat projecte se’n pot acabar sortint. És que si no, què fem?’

‘L’Oficina anti-frau i la Sindicatura de Comptes són institucions necessàries, però ha quedat demostrat que tots els seus sistemes d’alarma han fallat. Poster ens hem de preocupar encara molt més, perquè si resulta que els polítics refusen les alarmes que arriben d’aquestes institucions potser és que les troben poc importants o consideren que hi ha problemes més grans. I si és així, alguna cosa molt greu està passant.’

‘A vegades ens equivoquem demanant més lleis, el que caldria és que s’apliquessin amb sentit comú, responsabilitat i ètica. Per exemple, quan una entitat és informada dels pressupostos municipals, són tant críptics que resulten incomprensibles. L’ajuntament ha de fer un esforç per explicar-los. Si no, no és ètic.’

ARCADI OLIVERES, PRESIDENT DE JUSTÍCIA I PAU: ‘Hem de repensar les coses, però no sé si els que tenen el poder en tenen prou ganes’

‘Un cas de corrupció com aquest es pot entendre per diversos factors, un dels quals és de caràcter immobiliari i vinculat a la manca de finançament dels ajuntaments; aquesta necessitat afavoreix que s’entri en una dinàmica especulativa, on s’aconsegueixen complements de finançament i s’acaben pagant comissions i es fan tractes de favor a amics.’

‘Hi ha un altre factor, que hem vist també en el cas Millet: hi ha hagut aquests últims anys una dinàmica econòmica en què l’únic que es pretenia era el benefici, i moltes vegades la societat avalava i fins i tot aplaudia l’evasió fiscal i l’enriquiment fàcil. Em va colpir que a les escoles de negocis s’ensenya com estafar el fisc i com lucrar-se. És, per tant, un factor d’ensenyament. I això sense comptar la immoralitat dels qui hagin pogut cometre un delicte.’

‘Ara, que hagi passat això pot anar bé perquè hi hagi una regeneració, canvis en la política. La crisi econòmica mateixa ens ha de fer pensar i repensar. Però no sé si els que tenen el poder tenen prou ganes de reorientar i de canviar les coses.’

‘Per això els hem de pressionar, i per això hi hauria d’haver més participació ciutadana a les institucions polítiques, i concretament en l’àmbit municipal. A més, hi hauria d’haver més interès per part dels ciutadans per la cosa pública.’

‘El perill és que la gent digui que tots són uns estafadors i abandoni la preocupació per la política. A més d’això, caldria millorar els sistemes de control dels càrrecs electes i hi hauria d’haver més transparència i control del finançament dels partits polítics.’

FRANCESC SANUY, ECONOMISTA: ‘Cal una neteja total i urgent: cares noves i partits nous’

‘Estem a punt de carregar-nos el sistema i tinc por que no sigui massa tard. A més, els polítics fan com si no passés res. O no se n’adonen o no ho volen veure. Què cal? Exemplaritat de dalt a baix, començant pels reis i els banquers i passant per tots els governs i els càrrecs electes. I això no hi és. Cal una neteja total i urgent: cares noves i partits nous.’

‘Ens trobem en plena crisi econòmica, una crisi que durarà anys, i només colpeja l’obrer i el petit empresari. És a dir, la justícia no funciona, els partits no funcionen i l’exemplaritat no existeix. No hi ha una solució clara, però el que és evident és que és urgentíssima, perquè si no només ens quedarà el tancament de caixes, la resistència pacífica de Gandhi i la desobediència civil.’

‘De lleis ja en tenim moltes i potser sí que caldria canviar-les, però aquest no és el problema. El que cal és decència. Els governs són ara al servei dels bancs, les caixes, les companyies d’aigües i els peatges, i no al servei del ciutadans, que treballen cada dia. I això ha de canviar de seguida.’