01.06.2009 - 06:00
El departament de Cultura féu públic el mes de març passat un document (pdf) que recollia les bases de la futura llei del cinema, que fixa nous criteris lingüístics i també noves condicions en l’atorgació de subvencions. Dins el procés de diàleg amb els sectors afectats, la llei es va debatre fa alguns dies al campus de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, en una jornada que va fer aflorar els principals reptes del text (vegeu-ne el vídeo).
Calendari de la llei
La jornada, a la qual van participar-hi el conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, i el secretari de Cultura, Eduard Voltas, a més de representants de les productores i distribuïdores del país i d’experts de la universitat, serví perquè el govern fixés un calendari per a l’aprovació de la llei. Segons explicà Voltas, és previst de definir l’articulat definitiu de la llei abans de l’estiu per tal que el govern pugui aprovar el text just després de vacances i enviar-lo al parlament al novembre.
‘Tenim la majoria política per a tirar endavant aquesta llei, ara estem cercant el màxim consens en els diferents actors del sector perquè es pugui aplicar amb les màximes garanties’, explicà el conseller Tresserras.
Doblatge i subtitulació, ‘dèficit democràtic’
La nova llei del cinema vol garantir que la meitat de la oferta cinematogràfica del Principat sigui en català, ja sigui doblada o subtitulada. Aquest és un dels punts que més es va debatre a la universitat perquè, per als distribuïdors, implicar augmentar els costos. ‘Haurem de seguir doblant a l’espanyol per a Espanya; per tant, si un doblatge costava 24.000 euros, ara en costarà 48.000, i per a moltes distribuïdores aquest és un cost massa alt’, explicà Antoni Badimon, de la distribruïdora Baditri. Pel govern, el dret del ciutadà de poder escollir la llengua amb què vol veure una pel·lícula ‘és irrenunciable’, tot i que admet que la fórmula ‘no és fàcil i per això ara ens trobem en un procés de diàleg’.
Natàlia Izard, professora de la facultat de Traducció i Interpretació de la UPF, explicà que actualment es viu ‘un dèficit democràtic’ en el sector del cinema, sobretot pel que fa a l’exhibició. ‘Es parla d’un 3% de còpies districuïdes en català, que ja és molt poc, però és que tan sols un 10% d’aquestes arriba a ser exhibida a les sales: és a dir, un 0,3%’. Izard explicà, també, que l’espectador català no està acostumat a veure pel·lícules subtitulades i que per a trencar aquesta tendència caldria fer una inversió en formació i ensenyament.
VilaWeb elaborà aquest reportatge en vídeo sobre les tendències a Europa pel que fa a la subtitulació i el doblatge.
Subvencions a la producció catalana
El debat aprofundí sobre diversos aspectes de la llei i, a banda de la discussió sobre el doblatge i el subtitulat, trobà en els criteris d’atorgació de subvencions un altre punt molt debatut. La nova llei preveu subvencionar els films que tinguin com a mínim un 50% de producció catalana. Pel que fa al cinema d’autor, Voltas explicà que caldrà estudiar cada cas i que ‘encara se n’ha d’acabar de parlar.’
Tant Xavier Atance, de Benecé Produccions, com Julio Fernández, de Filmax, es mostraren favorables a la llei, però matisaren que ‘fixar al 50% la paternitat d’un producte quan a la resta de països sol ser del 20% pot ser un escull important per a la indústria’. Tot i això, van reconèixer que aquests darrers anys hi ha hagut certa ‘picaresca’ d’alguns cineastes de fora de Catalunya que s’han beneficiat d’ajudes públiques per a coproduir les pel·lícules amb empreses que tenen seu al Principat i que, amb aquesta mesura, possiblement s’evitarien la majoria d’aquests casos.
Ambdós productors demanaren, també, que la nova llei protegeixi ‘tant com sigui possible’ la llibertat de creació artística, una petició que també féu el director del màster en documental de creació i professor de la facultat de Comunicació Audiovisual de la UPF, Jordi Balló. Per Balló, ‘l’esperit d’aquesta llibertat de creació és present en el document de bases de la llei, però no hi és de manera prou cristal·litzada.’ Balló demanà explícitament a Voltas que es tingués molt present aquesta qüestió en l’articulat definitiu de la llei, ‘perquè aquest és el principal perill de la llei’.
