12.05.2009 - 06:00
El socialista Jaume Bartumeu serà el 29 de maig cap de govern d’Andorra. Es va presentar a les últimes eleccions prometent canvis, i ara que els liberals han sortit del govern apunta quins seran: una atenció més pròxima al ciutadà i reformes en l’àmbit fiscal i laboral que atansin Andorra a la UE. En aquesta entrevista amb VilaWeb TV, Bartumeu explica què vol per Andorra i què sent ara que és a les portes de ser el nou cap de govern.
Bartumeu es vol desempallegar de les etiquetes que li han penjat els adversaris polítiques durant l’última campanya, una de les quals té a veure amb el fet que fins ara hagi estat ‘l’etern aspirant’ a cap de govern. Considera que finalment el que compta són els resultats, i en aquestes últimes eleccions el Partit Socialdemòcrata va obtenir 14 consellers generals, la meitat del plenari de la cambra andorrana. Ara és en plena negociació amb Coalició Reformista (que integra el Partit Liberal que fins ara havia governat) i Andorra pel Canvi. Aquesta última formació ha desestimat l’última proposta de Bartumeu perquè formin part de la sindicatura del consell general; ApC vol un govern de concertació, la qual cosa Bartumeu no preveu.
El candidat socialista té clar que el govern ha de ser integrat pel partit guanyador, però, tal com explica en l’entrevista amb VilaWeb TV, pensa que hi ha grans temes d’estat que s’han de pactar amb totes les forces polítiques, com ara les mesures que cal que es duguin a terme per fer sortir Andorra de la llista de paradisos fiscals. Bartumeu és partidari d’un aixecament parcial del secret bancari, que hi hagi convenis bilaterals d’intercanvi d’informació amb altres estats, cercant un model semblant al de Bèlgica o de Luxemburg.
El futur cap de govern andorrà també admet que hi ha feina a fer per construir l’estat de benestar a Andorra, perquè, tal com diu ell mateix, ‘deixem de veure l’estat de benestar per un forat’. Per això, està disposat a establir una assegurança d’atur, de la qual es beneficiarien aquells andorrans o residents que acreditin que han perdut la feina.
En l’àmbit cultural, vol mantenir, i potenciar, si els recursos econòmics ho permeten, la col·laboració començada per l’anterior executiu, presidit per Albert Pintat, de tenir protagonisme en l’Institut Ramon Llull per a la projecció exterior de la llengua i la cultura.
