04.02.2009 - 06:00
La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) no atén els tretze minyons subsaharians expulsats d’un centre de menors a final de l’any passat. La raó que addueix és que són majors d’edat. Però els passaports oficials dels afectats diuen que tenen de setze anys a disset. Aquest reportatge recull les explicacions dels joves i d’alguns experts, que sostenen que la Generalitat no ha aplicat correctament la normativa.
‘Són carn de presó’
Ismael Palacín, director tècnic del Casal d’Infants del Raval, es declara molt preocupat per la manera de procedir de la DGAIA. Per ell, deixar aquests minyons al carrer és exposar-los a problemes socials greus, perquè el risc de marginació en què es troben és molt important. A més, diu, aquest no és un cas aïllat; d’uns quants mesos ençà, hi ha cada dia més joves desatesos per la Generalitat. Pel psicòleg expert en adolescència i ex-assessor del Síndic de Greuges i del Departament de Benestar i Família, Jaume Funes, aquesta pràctica ‘aboca els joves a la marginalitat, a sobreviure delinquint i a esdevenir carn de presó, com ha passat tantes vegades.’
Des que van ser expulsats, la Creu Roja els paga excepcionalment i temporalment una pensió per a dormir i dos àpats el dia. El Casal d’Infants del Raval n’ha assumit el seguiment i cada dia els fa sessions de formació social i d’aprenentatge de la llengua, com es pot veure al reportatge de VilaWeb TV.
De DGAIA expliquen a VilaWeb que van fer proves radiològiques de canell i mandíbula a aquests tretze nois perquè ‘visualment era obvi que eren majors d’edat’, encara que els passaports diguin que són menors. Aquestes proves van determinar que eren majors d’edat i la DGAIA va instar els mossos d’esquadra a investigar si hi havia hagut frau en la tramitació dels passaports. La investigació políciaca no s’ha acabat, però la DGAIA va expulsar-los del centre.
‘La llei és molt clara’
Segons Carlos Villagrasa, professor titular de dret civil de la Universitat de Barcelona i especialitzat en casos d’infants i adolescents, ‘la Generalitat no ha aplicat correctament la normativa, que és molt clara en aquest sentit, perquè les proves radiològiques no són prou fiables i, en cas de dubte, preval sempre el dret del jove de ser atès’. A més, ‘fins que la investigació policíaca no aclareixi l’edat real dels joves, la Generalitat té l’obligació legal d’ocupar-se’n perquè, si no, vulnera els drets fonamentals dels joves, inclosos en la declaració dels drets humans.’
Funes va més enllà i assegura que, al marge de l’edat dels nois, ‘l’administració se n’ha de fer càrrec perquè continuen essent joves ciutadans desemparats del nostre país.’ Allò que s’hauria de discutir, en tot cas, ‘és si se n’ha de fer càrrec la DGAIA, si és que són menors, o la Secretaria de Joventut, si tenen més de divuit anys, perquè obligar-los a viure al carrer és la pitjor opció de totes.’
‘Aquestes proves són molt poc fiables’
Tant el Casal d’Infants com els experts consultats per VilaWeb asseguren que les proves radiològiques ordenades per la Generalitat per a determinar l’edat dels nois són molt poc fiables. ‘Servir-se dels resultats d’aquestes proves per establir l’edat dels joves és un abús clar d’aquesta metodologia’, explica Palacín. A més, aquest estudi (pdf), fet per la Generalitat mateixa, indica que el marge d’error d’aquestes proves és fàcilment de dos anys i que tan sols en un 34% dels casos s’encerta l’edat real dels examinats.
Aquesta anàlisi sobre la validesa de les proves radiològiques també és compartida pel Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, que, en aquesta carta (pdf) enviada al Casal, explica que aquestes proves no són prou acurades perquè ‘hi ha grans variacions ètniques i, a més a més, el grau de maduresa i creixement és molt més avançat en persones de raça negra que no pas en persones de raça blanca o caucàsica’.
La resposta de la DGAIA
El Casal d’Infants i la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) han reclamat a la DGAIA una vegada i una altra que rectifiqui la decisió d’expulsar els joves i que modifiqui el model de centres d’acollida per a menors immigrants. ‘Volem que siguin centres d’atenció les vint-i-quatre hores, no pas com ara, i que ofereixin una formació real al menor’, diu Palacín. De moment, la DGAIA continua sense atendre els tretze joves subsaharians, però s’ha compromès a tancar els dos centres d’acollida que actualment hi ha a Barcelona i a documentar els tretze joves, tan bon punt se n’hagi establert l’edat real.
Per Palacín, ‘no és una victòria, perquè els drets dels joves ja s’han conculcat, poden passar mesos abans que no arribi aquesta documentació i, en tot cas, si l’administració no acompanya aquests joves, arribarà un punt en què ja serà massa tard per a fer marxa enrere’. Ara, sobre el tancament dels centres, Palacín aplaudeix la decisió de la DGAIA i hi veu un primer pas cap a un nou model de centres d’acollida més funcional. ‘D’aquesta manera, tot i que encara hi ha molt de camí a fer, l’administració admet implícitament que ha fet alguna cosa malament.’
Roger Cassany
