Els xuetes mallorquins: lluita contra l’oblit

  • Cinc artistes volen erigir un monument a Palma contra la segregació

VilaWeb
MÉS INFORMACIÓ

A Mallorca hi ha tres entitats que es dediquen a investigar sobre els xuetes: ARCA-Llegat Jueu (centrada en patrimoni), Memòria del Carrer (genealogia) i l'Institut Rafel Valls (història).

Redacció
26.01.2009 - 20:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La denominació ‘xueta’ o ‘xuetó’ no apareix documentada fins el segle XVII i l’etimologia no és gaire clara, malgrat les teories que han intentat explicar-la. Els xuetes són els mallorquins descendents de jueus convertits al cristianisme. Així, doncs, per parlar dels xuetes cal, primerament, fer referència al passat jueu de Mallorca. La primera referència històrica de què es té constància és el 417, quan l’illa era sota domini romà. Aquests van conviure-hi sense gaire discòrdia amb musulmans i cristians durant més de vuit segles i no fou fins el 1391 quan es produïren les primeres persecucions. Aquell any en foren assassinats més de tres-cents, en un assalt al Call de Palma. Molts, atemorits, fugiren cap al nord de l’Àfrica i, d’altres, la mínima part, es convertiren al cristianisme. Les conversions en massa, tanmateix, no es feren fins el 1435. Però una part dels nous cristians continuaren practicant en secret el judaisme: eren els anomenats ‘criptojueus’.Una data clau en la persecució dels xuetes és el 1679, quan es feren cinc actes de fe al carrer de l’Argenteria de Palma. Hi foren jutjats dos-cents divuit ciutadans acusats de practicar el judaisme, malgrat que cap fou condemnat a mort. Sí que ho foren, en canvi, molts dels sentenciats en els actes de fe de 1691: tres foren cremats vius, trenta-dos foren cremats després d’ésser escanyats, tres foren cremats en despulles, pel fet d’haver mort abans del judici, i cinc foren cremats en efígie, perquè havien fugit de l’illa. Els processos de 1691 representaren la fi de la comunitat criptojueva a Mallorca i és a partir d’aleshores que podem parlar dels xuetes amb tota propietat.

Tot i haver-hi més de dos-cents cognoms d’ascendència jueva a Mallorca (actualment es calcula que hi ha devers 18.000 mallorquins amb cognoms jueus), els llinatges estigmatitzats foren quinze: Aguiló, Bonnín, Cortès, Forteza, Fuster, Martí, Miró, Picó, Pinya, Pomar, Segura, Valentí, Valleriola, Valls i Tarongí. Els xuetes mallorquins, portadors d’aquests cognoms, van patir la persecució durant molts segles. De fet, no deixaren d’ésser discriminats fins els anys 1960. L’aïllament, físic i social, els va obligar a viure reclosos en uns carrers concrets del nucli antic de Palma. A més, van haver de practicar l’endogàmia, amb les repercussions genètiques (vídeo) consegüents, com ara l’hemocromatosi.

‘Cercles del silenci’: un monument contra l’oblit dels xuetes

Ferran Aguiló, Mònica Fuster, Antoni Forteza, Jaume Pinya i Juan Segura, tots cinc artistes i xuetes, erigiran un memorial contra l’oblit (explicació en .doc): ‘Som la primera generació que no ha estat estigmatitzada i per ventura l’última que en sentirà a parlar pels que s’hi veieren directament afectats. Amb aquesta obra, ‘Cercles del silenci’, volem materialitzar-ne el record’, diu l’escultor Ferran Aguiló. ‘Aquest monument’, afegeix, ‘vol ser una vacuna perquè no hi hagi la intenció de tornar a segregar ningú’.

El monument, que s’aixecarà al parc de sa Quarentena de Palma, consistirà en ‘un pou que es recobrirà de ciment i que ‘pretén simbolitzar l’abisme’. Hi haurà també un cercle que ‘representa el buit’ i una planxa de plom en què s’inscriuran els noms dels més de trenta xuetes cremats durant l’acte de fe del 1691, així com el d’altres que moriren durant el procés judicial.

Fa temps que es parla d’aquest projecte que, de moment, no s’ha pogut materialitzar i del qual hi ha, només, una maqueta (.doc). Aquest memorial té el vist-i-plau de l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca, que en faran el finançament a parts iguals. La data en què començaran les obres, tanmateix, no se sap pas, tot i que és previst que no passi d’aquest any.

Carla González

Enllaços
Llibres sobre xuetes: ‘Els malnoms dels xuetes a Mallorca’ (Rosa Planas) | ‘Els xuetes’ (Baltasar Porcel) | ‘L’endogàmia dels xuetes de Mallorca: identitat i matrimoni en una comunitat de conversos (1435-1750)’ (Enric Porqueres) | ‘Els xuetes, des de la intolerància a la llibertat’ (Francesc Riera) | ‘Dins el darrer blau’ (Carme Riera)
Més llibres relacionats amb els xuetes.
Secció a Nosaltres.cat: Judaisme.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem