25.11.2008 - 06:00
Gregorio Luri ha dedicat tota la vida a l’ensenyament. I a partir de la seva experiència docent i de la seva condició de filòsof ha escrit ‘L’escola contra el món. L’optimisme és possible’ (la Campana). El discurs de Luri és atractiu i diferent, fuig del catastrofisme i fa una anàlisi crítica positiva. En aquest vídeo de la presentació del llibre Luri parla dels punts de partença del llibre i sosté que que ‘en pedagogia, els miracles existeixen’.Luri fuig dels extrems: de la crítica pertinaç contra el mestre, considerat culpable de tots els mals de l’escola, i d’aquells pedagogs progressistes que apel·len a models del segle XIX per resoldre la realitat de l’escola del segle XXI. Per Luri, on ara se n’aprèn més és dels immigrants: ‘Què demanen els immigrants? Que els fills surtin de l’escola amb capacitat per a adaptar-se a la societat.’
‘Una part del llibre, explica, la vaig escriure als Estats Units, en plena campanya electoral de les presidencials. Em van interessar molt les propostes pedagògiques de cada candidat. I mentre McCain centrava les seves propostes en el nen, amb idees que s’acostaven més al model europeu, que em sonaven més familiars, Obama no parava d’apel·lar a la responsabilitat.’
Luri esbossa uns quants sistemes educatius del món que funcionen bé, però desmuntant-ne alguns tòpics. Més, surt de la dicotomia privat-públic i la situa no pas en la titularitat de l’escola, sinó en les creences, em la mena de valors que defensa cada escola. També s’interroga per què hem estat incapaços d’aprendre de les nostres experiències més reeixides, per què no som capaços de generalitzar les experiències positives de l’escola catalana. I, tot seguit, sentencia: ‘L’optimisme és el primer deure moral del mestre.’
A la presentació del llibre a la seu de la Campana, hi van participar el sociòleg Salvador Cardús, director de la col·lecció Obertures, i el filòsof i professor Xavier Antich. També hi va assistir el conseller d’Educació, Ernest Maragall. ‘He vingut a escoltar’, va dir.
Un bon consell és tan car com barat és un mal sarcasme
El professor i filòsof Xavier Antich, que presenta el llibre, sintetitza l’interès d’aquest assaig en uns quants punts. D’entrada: ‘És un llibre car i moralista, no pas moralitzant. Perquè, com deia Joseph Roth: un bon consell és tan car com barat és un mal sarcasme. I en educació ens hem acostumat massa al sarcasme, la broma, la brometa, la ironia que no porten enlloc i que desmobilitzen la capacitat de canviar les coses. En canvi, aquest llibre ens incita a pensar què podem fer cadascun de nosaltres per millorar l’escola. I per això dic que és moralista, perquè no es resigna al lament i fa una presa de posició a partir de les gràcies i les desgràcies de l’escola.’
Segons Antich, Luri recupera la idea de l’escola mitjancera, que vol dir que l’escola no és neutra, que té un paper del qual no es pot desentendre; recupera l’escola com un lloc de transmissió de coneixements; reivindica l’autoritat, que no vol dir assumir posicions autoritàries, lligada a l’apologia de l’excel·lència, fet que també va vinculat a la importància atorgada als mestres; i recupera la idea de responsabilitat de tots els integrants de l’escola: alumnes, mestres, professors (la importància de l’avaluació contínua…). ‘Proposa una revolució silenciosa, quotidiana, que amaga una ambició enorme .’
Quant al sociòleg Salvador Cardús, destaca de Gregorio Luri la veu clara, agosarada, sense lligams institucionals i compromesa amb l’educació. ‘Una veu que no ens fa sermons, que no convida a l’adoctrinament ni afavoreix la confusió. ‘L’escola contra el món. L’optimisme és possible’ és un llibre amb capacitat de sortir del catastrofisme educatiu i de dir una cosa clara en un debat confús i amb capacitat per a l’optimisme.’
M. S.
Enllaços
Més informació a VilaWeb Lletres.
