29.09.2008 - 06:00
L’estiu del 1940 Lluís Companys fou detingut a França, on s’havia exiliat, i poc després les autoritats franceses i la Gestapo el lliuraren a les autoritats franquistes, que el van executar. La Comissió de la Dignitat i el Departament de Vice-presidència de la Generalitat fan avui un acte de desgreuge a Companys, amb la participació de la cònsol d’Alemanya, Christine Gläser, i del cònsol de França, Pascal Brice, que demanaran perdó per aquell fet.’La deportació va vulnerar tots els drets dels refugiats i fou contrària als tractats internacionals sobre deportació, que exclouen l’extradició per motius polítics’, ha explicat Josep Cruanyes a VilaWeb, historiador i membre de La Comissió de la Dignitat.
El 15 d’octubre farà seixanta-vuit anys de l’afusellament de Companys, i es portaran a terme les ofrenes de flors a la seva tomba i els actes d’homenatge, ja tradicionals. Però l’acte d’avui al vespre al Palau de la Generalitat té una importància especial, segons Cruanyes, perquè, Alemanya i França demanaran perdó per haver deportat Companys i haver-ne facilitat, doncs, l’execució. Els cònsols condemnaran l’acció que van portar a terme els governs dels països que representen. ‘És un acte d’agermanament i de condemna comuna. Tot i que els governs actuals no en són responsables, el fet no es podia passar per alt’, ha dit Cruanyes.
Anys abans, el 1990, el canceller alemany Helmut Kohl i el president francès François Mitterrand ja s’havien disculpat per la deportació de Companys.
En l’acte, també hi intervé un representant de la Vice-presidència i un de la Comissió de la Dignitat, i Jordi Dauder fa la lectura de ‘Oda al president Companys’, escrita per Joan Brossa el 1976.
La Generalitat començarà el procés per a declarar la nul•litat del judici
La Generalitat de Catalunya començarà un procés per demanar al govern espanyol la reparació i la dignificació del president català Lluís Companys, afusellat per les autoritats franquistes, com a pas previ per a sol•licitar la nul•litat del judici que el va condemnar, segons que va dir ahir el conseller Joan Saura, conseller d’Interior, Relacions Internacionals i Participació. En una entrevista a Catalunya Informació també va explicar que la llei de memòria històrica preveia que, a petició de familiars o de l’administració corresponent, el Ministeri de Justícia espanyol podia fer una declaració de reparació i reconeixement. Finalment, va fer saber que s’havia posat en contacte amb una néta del president Companys, que viu a Mèxic, per donar-li suport jurídic per a presentar la demanda.
Segons Saura, la declaració es farà, encara que el govern espanyol no hagi desenvolupat el reglament de la llei de la memòria històrica.
Enllaços
Web de la Comissió de la Dignitat: Adhesions a l’acte.
Webs relacionades dins Nosaltres.Cat: Política i govern.
