31.07.2008 - 20:00
En l’espai central de la Fira del Llibre de Frankfurt 2007, on la cultura catalana n’era la convidada d’honor, es va presentar l’exposició ‘Cultura catalana, singular i universal‘. Es proposava un recorregut pels vuit segles de llengua i literatura catalana, així com una història del món de l’edició a Catalunya. L’exposició es tancava amb un espai anomenat ‘La paraula viva’, on es podien veure i sentir vint entrevistes en vídeo, de tres minuts cadascuna, amb escriptors actuals. Aquest agost, VilaWeb recupera i ofereix diàriament aquests documents gràfics. Xavier Pla, responsable del projecte, explica els criteris i resultats.La llista és llaminera. Es publicaran per ordre alfabètic: Maria Barbal, Jaume Cabré, Enric Casasses, Narcís Comadira, Josep M. Espinàs, Josep M. Fonalleras, Feliu Formosa, Pere Gimferrer, Mercè Ibarz, Julià de Jòdar, Joan Margarit, Biel Mesquida, Joan F. Mira, Imma Monsó, Quim Monzó, Sergi Pàmies, Baltasar Porcel, Carme Riera, Albert Sánchez Piñol, i Francesc Serés.
‘No hi havia cap voluntat de fer un cànon’, explica Xavier Pla que va dirigir el projecte i va fer les entrevistes. ‘L’objectiu no era mostrar els vint escriptors de primera fila, sinó mostrar que la literatura catalana és una literatura viva, oferir un mirall de la literatura catalana d’avui. La Fira, per la seva singularitat, ens obligava a establir diversos criteris. Per tant, la llista dels vint noms responia a una suma de criteris, no pas a un criteri personal, i sabíem que sempre deixaríem algú insatisfet.’
Continua Pla: ‘El criteri de qualitat era evident (Gimferrer i Espinàs hi havien de ser de totes totes), però també hi havia altres criteris: Albert Sánchez Piñol, Maria Barbal i Jaume Cabré són alguns dels autors més traduïts avui, havien de ser a la llista; i, alhora, hi havia la voluntat de donar a conèixer autors que encara no s’han traduït. Més criteris: Sabem que a la Fira de Frankfurt el gènere per excel·lència és la narrativa, però nosaltres volíem equilibrar els gèneres, donant importància també a la poesia. Hi ha quatre poetes: Joan Margarit, Enric Casasses, Pere Gimferrer i Narcís Comadira. Potser vist en perspectiva faltaria algun autor teatral, encara que hi ha en Feliu Formosa.’
A l’exposició de Frankfurt es mostraven les entrevistes en set grans pantalles de plasma verticals (els vídeos que ara mostrem mantenen el format, per això els espais laterals apareixen en negre) i cada pantalla reproduïa cinc entrevistes, una darrera l’altra sense parar. De fet, sis pantalles oferien ‘La paraula viva’ i la setena proposava ‘cinc mirades còmplices’. Eren cinc entrevistes a autors de fora (que no reproduïrem), que són cinc veus còmplices: Jorge Semprún, que parla de Josep Pla i d’Eugeni Xammar; Tahar Ben Jelloun que parla de la Mediterrània i de Porcel; l’irlandès Colm Tóibín que parla de l’evolució social del català; Juan Goytisolo se centra en ‘Incerta glòria’ de Joan Sales i en ‘La plaça del Diamant’ de Mercè Rodoreda; i la traductora txeca Monika Zgustová reflexiona sobre la llengua.
Les entrevistes partien d’un qüestionari comú, que es va facilitar amb antelació als escriptors: A quina edat van començar a escriure; els autors o lectures que els han influït més; alguna particularitat de la seva obra o el paper de la llengua… I finalment, se’ls demanava una imatge que funcionés com a metàfora visual per explicar la seva literatura. Són entrevistes d’uns vint minuts, que es van reduir a tres.
Li preguntem a Xavier Pla si hi ha elements que comparteixin aquests escriptors. Diu: ‘És bonic veure la diversitat de personalitats, d’interessos vitals i d’influències. Ara, tots comparteixen la convicció que la literatura catalana és la que es fa en català, encara que ells no s’han fet escriptors només a partir de la literatura catalana.’
M. S.
Enllaços
Text de Xavier Pla sobre ‘La paraula viva’ per la guia de l’exposició (en PDF).
