La guerra del Francès

Aquest 2008 es commemoren els dos-cents anys de la guerra del Francès, nom amb què es conegut als Països Catalans el conflicte bèl·lic contra Napoleó Bonaparte a Europa. El conflicte s’allargà sis anys (1808-1814) i s’inscriu en les dites guerres napoleòniques, que van oposar l’Imperi Francès i una coalició de potències europees capitanejada per la Gran Bretanya. Al nostre país, el 2 i el 6 de juny de 1808 hi va haver dos fets destacats de la guerra del Francès: la Crema del Paper Segellat a Manresa, que va originar la guerra a Catalunya, i, de resultes, les batalles del Bruc, amb l’episodi llegendari del timbaler. A València, la flama de la revolta s’havia encès uns quants dies abans, el 23 de maig. Tots aquests fets van esperonar la resistència, però no van impedir la posterior ocupació francesa i l’annexió del Principat a l’Imperi, el 1812.Justament la separació del Principat del regne d’Espanya, amb la creació del Govern de Catalunya (pdf), va significar un dels trets distintius de la guerra al nostre país respecte de la resta de conflictes napoleònics europeus. Amb l’ajut d’afrancesats com Tomàs Puig, Napoleó va intentar acostar-se als catalans (profundament antifrancesos des del tractat dels Pirineus (1659), pel qual França es va emparar de Catalunya Nord) amb la instauració al Principat d’una administració civil pròpia dividida en quatre departaments, seguint el model francès: Boques de l’Ebre (amb prefectura a Lleida, i part de la Franja inclosa), Montserrat (amb capital a Barcelona), Segre (amb prefectura a Puigcerdà, i Andorra inclosa) i Ter (Girona). La Vall d’Aran, per la seva banda, es va integrar al departament de l’Alta Garona. També es va instaurar un sistema monetari propi (la peceta), es va co-oficialitzar el català i el francès, i es van recuperar les quatre barres com a bandera nacional catalana. Amb un decret del 26 de gener de 1812, el Govern de Catalunya va quedar annexat a l’Imperi Francès, un lligam que va durar fins el maig de 1814, data de l’evacuació dels francesos del Principat. Napoleó, afeblit arran del fracàs de la campanya de Rússia, va caure derrotat a la batalla de Waterloo el 18 de juny de 1815. Poc després, els anglesos el van deportar a la remota illa de Saint Helena, al bell mig de l’Atlàntic.

Més informació

Sobre la guerra del Francès al Principat, us recomanem els documents de Gustau Adzerias, aquest reportatge del setmanari Presència (en pdf), aquest dossier del Diari de l’Escola i els portals gironins Girona 1808-1809 i Pedres de Girona.

Enllaços
Exposició: Monedes en lluita. Catalunya a l’Europa napoleònica, al MNAC de Barcelona, del 4 de juny de 2008 al 3 de maig de 2009.
Webs relacionades dins Nosaltres.Cat: Història i arqueologia.
Reportatges anteriors de VilaWeb Nit.