19.05.2008 - 06:30
Moisès Broggi va fer ahir cent anys. Amb lucidesa i plenes facultats mentals, l’ex-cirugià i president d’honor de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya ha parlat amb VilaWeb de com veu la societat, el país i la professió mèdica, i ha recordat els moments més bons d’una llarga i extraordinària vida. Alguns fragments d’aquesta conversa es troben en uns quants arxius MP3.Havent viscut tantes i tantes coses, Moisès Broggi fa un judici del moment que vivim. I és pessimista: ‘El món no va per bon camí. Hi ha massa desigualtats entre la gent, n’hi ha que es mor de gana i n’hi ha que ho té tot’. També parla de les relacions (àudio 1) Catalunya-Espanya, que, malgrat els anys, no han evolucionat (àudio 2): ‘Sempre hem estat maltractats per Espanya, i explotats. Ara, amb la democràcia, continua el domini de Madrid, que no ens deixa surar. És greu perquè es va accentuant’, diu.
Un home de família
El pilar de la seva vida ha estat la família, amb qui ha viscut els moments més feliços. ‘He tingut sort, amb la família; he tingut fills i néts, i m’ha anat molt bé. Ara sóc a l’última fase de la vida, i sóc molt ben atès i assistit.’ La feina també li ha proporcionat moltes satisfaccions. Broggi, un cirurgià reconegut, fundador del servei d’urgències de l’Hospital Clínic i metge republicà a primera línia de foc durant la guerra espanyola, explica amb humilitat que ha tingut sort perquè la seva feina ha estat ‘ben considerada’. De fet, Broggi ha estat un dels màxims representants de la medicina catalana, atent als avenços que venien de l’estranger, i pioner en tècniques quirúrgiques diverses.
Des que ell va començar a operar fins ara ha plogut molt i ha viscut, de primera mà, l’avenç de la medicina, però no ho veu pas tot positiu (àudio 3): ‘Hem guanyat molt en tècnica, la gent viu més anys que no pas abans, però des del punt de vista humà, hi hem perdut. El metge ja no és l’amic, com abans; ara cadascú té el que li toca, i no el coneix.’ La vitalitat de Broggi li ha permès d’estar en actiu fins als vuitanta anys, moment en què encara operava, com es pot veure en una fotografia de les seves memòries.
Broggi difereix de la idea general que la joventut és la millor època de la vida (àudio 4). ‘Totes les èpoques són bones, si estàs content amb allò que tens. Sí, la joventut té la cosa sexual, té unes delícies molt grans, però a la vellesa, encara que vegis que no tens futur, que la vida s’acaba, tens un passat fantàstic. A la vellesa tens molta més visió, l’experiència ajuda.’
Però, com en tota vida llarga, Broggi també ha passat per moments tristos. Els pitjors, la mort dels éssers estimats, pares i mestres. Però no la tem, la mort, perquè considera que únicament és el final del cos material (àudio 5): ‘La matèria no ho explica tot, hi ha d’haver quelcom més, tots portem a dins quelcom d’aquest principi universal, i això és etern, mai no mor.’ Tot i una vida dedicada a la ciència, Broggi és creient, creu en Déu, una força universal que ho dirigeix tot.
Fa cent anys amb pau interior i sense penedir-se de res: si pogués tornar enrere, ho repetiria tot. ‘Em sembla que faria les mateixes coses’, diu.
Medalla Centenària de la Generalitat
L’ex-cirurgià va rebre ahir la Medalla Centenària de la Generalitat de Catalunya de mans de la consellera d’Acció Social, Carme Capdevila, en un acte d’homenatge celebrat en un hotel barceloní. Entre els convidats hi havia l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol, que, l’any 1981, va lliurar-li la Creu de Sant Jordi.
(Fotos: Arxiu familiar doctor Broggi, dins el segon volum de les Memòries: ‘Anys de plenitud’.)
Teresa Bau
Enllaços
Moisès Broggi, a la Viquipèdia.
Webs relacionades a Nosaltres.cat: Medicina i salut.
