08.03.2008 - 10:00
El 8 de març de 1918, Josep Pla (Palafrugell, 1897 – Mas Pla de Llofriu, 1981) va començar un dietari de joventut, que va anomenar ‘El quadern gris’. Les entrades d’aquest quadern es van allargar fins el 15 de novembre del 1919, just abans que Pla marxés a París com a corresponsal del diari La Publicitat. Avui, noranta anys després de l’inici d’aquest projecte, l’associació Xarxa de Mots comença també la publicació d’aquest dietari en un bloc. ‘El quadern gris’ al bloc s’anirà publicant coincidint amb les dates del dietari.Segons expliquen els responsables de Xarxa de Mots: ‘Amb les mateixes dates en què Josep Pla va anotant impressions i pensaments dels anys 1918 i 1919 –anys finals del seu aprenentatge i d’inici en l’activitat periodística i literària–, aquesta versió bloc reproduirà els textos originals íntegres de ‘El quadern gris’, acompanyats de fotografies i altra documentació complementària.’
Per seguir amb més facilitat l’edició digital de ‘El quadern gris’, Xarxa de Mots ha creat un butlletí electrònic a través del qual tothom que s’hi subscrigui rebrà els paràgrafs inicials de l’apunt diari de Pla, amb l’enllaç a la pàgina del dia. La subscripció és de franc. El projecte es fa en col·laboració amb la Fundació Josep Pla de Palafrugell.
Una obra imprescindible
‘El quadern gris’ és una de les obres imprescindibles de la literatura del segle XX, segons Josep Maria Castellet, crític literari, editor i estudiós de l’obra. El llibre es va publicar íntegre per primera vegada l’any 1966 a Destino, com a primer volum de l’Obra Completa de Josep Pla. Incloïa una extensa introducció de Joan Fuster.
En paraules de Fuster, ‘El Pla escriptor és un dels intel·lectuals més perseverants, infatigables i —a la seva manera— meticulosos que mai hagin nascut als Països Catalans. Tota la seva vida s’ha consumit en literatura, o s’hi ha traduït.’ En l’inici de l’estudi, l’assagista de Sueca compara Pla amb Llull, per l’abast d’ambdues obres: ‘Garbellant bé la història sencera de la literatura catalana, l’únic exemple de facúndia i de força creadora que en podríem extreure, similar al de Josep Pla, seria el de Ramon Llull. Llull fou un grafòman esperitat i genialoide, i Pla ha estat, fins avui mateix, un grafòman reticent i púdic. Tant se val, la diferència —i qualsevol altre diferència. En tots dos casos, el resultat constitueix un bloc enorme d’escriptura, sòlid, decisiu. Per a una llengua d’àrea petita i d’una subsistència literària tan intermitent i confusa com és la nostra, aquesta mena d’excepcions ciclòpies, agradin o no, són fites memorables.’
I també: ‘Pla ha descrit cada dia allò que l’atzar de cada dia li posava al davant. Ho ha descrit, o escrit, ‘tot’: la mòdica anècdota de cafè de Palafrugell, una frase captada al vol, les peripècies d’un viatge, els trets de qualsevol cara, un color fugaç de cel, la política i les collites, la xafarderia d’una tertúlia, una escena de carrer; literalment tot. No hi ha res que sigui insignificant per a ell, com a matèria d’escriure. (…) ‘El quadern gris’ n’és una mostra. D’aquesta paperassa oculta i incontinent, torrencial, es desprenen, reelaborats, els textos que arriben a la impremta.’
M. S.
Enllaços
Xarxa de Mots.
Fundació Josep Pla de Palafrugell.
