11.02.2008 - 06:00
Jaume Subirana acaba de publicar el cinquè llibre de poemes, ‘Rapala’ (Ed. 62). Si el nom, d’entrada, sorprèn, el lector surt de dubtes ràpidament: al pròleg, ‘Art de pesca’, explica d’on ve aquest mot finlandès. Subirana, un dels blocaires veterans de la catosfera, ha obert el bloc, ‘Coses de Rapala‘, amb tota la informació sobre el llibre. A final del 2003 ja va obrir ‘Flux‘, i assegura que el dietari electrònic ha tingut un efecte sobre el llibre.Diu a VilaWeb: ‘El nom ‘Rapala’ és una estratègia: tu no saps què vol dir. Però tampoc no és inintel·ligible ni opac. M’ajuda a trencar les associacions automàtiques o fàcils. M’estimo més una paraula que no sigui contaminada. Això permet al lector de llegir els poemes de manera que els suggeriments vinguin de la lectura.’
‘Un gruix de poemes juguen al voltant del tema del riu, de l’aigua, de la pesca… Perquè ‘Rapala’ és una mena d’ham per a pescar. Ara, no vull que s’associï l’ham amb la poesia. Tampoc no vull que s’associï amb la idea que la vida és com un riu… Hi ha el joc amb la pesca, però el llibre s’ha construït més enllà d’aquesta idea. Cada poema s’ha de defensar sol. I també hi ha opcions formals molt diferents (poemes llargs, curts, rimats i deixatats…).’
‘La idea de la pesca, l’associo a temes tan fonamentals com el temps, la paciència, la decepció… Tots aquests temes, els he apresos pescant. De petit ja anava a pescar al riu amb el pare. I amb els anys he descobert un munt de coses que van més enllà del fet estricte de pescar. Per exemple, la fusió amb el paisatge, una idea que miro transmetre a l’últim poema: ‘Caminem plegats, els carrers i jo, / fins que ja només el carrer camina.’ Un dia em vaig adonar que allò que em passava pescant no era tan allunyat d’una experiència estètica. Per mi, pescar és un acte d’humilitat, d’adaptació a les circumstàncies. Per pescar has de desaparèixer, amagar-te, perquè el peix no et vegi. És una meravellosa llima de l’ego.’
Hi ha poemes que tenen una història particular. És el cas del poema en castellà ‘Versos sin arte de parte de Jaume para Jose i Leo’. Explica Subirana: ‘El vaig escriure el dia que es va morir la Maria-Mercè Marçal. I explico a uns amics amb els quals havíem anat a pescar aquell cap de setmana (el poeta de Madrid José M. Parreño i la seva dona Leonor Blánquez) la impressió que em va causar saber la mort de la Marçal per una ràdio d’un bar de carretera. En aquest poema, a través de la pesca recupero la memòria personal i literària.’
Dels trenta-quatre poemes de ‘Rapala’, n’hi ha dos sobre ‘Fahrenheit 451’, el llibre de Ray Bradbury que Subirana va traduir quan era molt jove. Aquests poemes, els va escriure arran d’un encàrrec fet per l’Auditori de Barcelona, dins un programa de música per a infants. També s’hi poden llegir dos poemes dedicats a obres d’art: ‘L’anunciació’ de Fra Angelico i ‘David amb el cap de Goliat’ de Caravaggio. Els poemes inclouen una reproducció del quadre evocat.
Aquest poemari també conté dues traduccions (Parcerisas, Comadira i alguns autors més són precedents d’aquesta opció de barrejar obra pròpia i traduccions): ‘Art poètica’ de l’asturiana Berta Piñán i ‘Llançar i recollir’ de Seamus Heaney.
Poesia i internet
‘És el primer llibre de poemes que publico des que tinc el bloc ‘Flux’, i això m’ha influït. El bloc permet de fer-ne una primera edició. És un procés similar al de la impressora: escric els poemes a mà, els pico a l’ordinador i després els imprimeixo. Amb la plana impresa guanyo objectivitat. Amb el bloc també em passa. Aquesta idea del Biel Mesquida, que un bloc és un reservori d’escriptures provisionals, és una idea fantàstica. La comparteixo, encara que hem de tenir en compte que tota escriptura és provisional. Tant de bo pogués canviar un llibre imprès. En canvi, això al bloc sí que es pot fer.’
‘De totes maneres, quan la gent parla de literatura electrònica ja sóc més escèptic. Crec que la literatura que hi ha als blocs literaris que més m’interessen (‘Plagueta de Bord‘ o ‘Registres particulars‘) no és una literatura diferent o específica de la literatura que hi pot haver en uns altres suports. És literatura ‘a’ internet. I és literatura que aprofita les potencialitats d’internet: imatges, enllaços, vídeos, edició i reedició, comunitat…’
Jaume Subirana manté un dels blocs literaris més antics de la catosfera. El va començar el novembre del 2003: ‘Vaig obrir el bloc per culpa del Carles Miró, que llavors ja tenia ‘Notes al marge’. Per mi, el bloc és ideal, perquè jo escric quaderns i m’agrada escriure contínuament. Al principi escrivia al quadern i després ho traspassava al bloc. Ara, molts apunts, ja els escric directament al bloc.’
M. S.
