24.01.2008 - 02:57
L’Audiència Nacional espanyola ha enviat anit a la presó deu dels catorze acusats de terrorisme gihadista, detinguts dissabte al Raval de Barcelona. El jutge Ismael Moreno sosté que tres dels detinguts s’havien proposat de fer un atemptar aquest cap de setmana als transports públics de Barcelona (llegiu els interlocutoris), però també consigna que no tenien capacitat per a fabricar els explosius necessaris per a cometre l’atemptat.Els actes emesos per l’Audiència contenen inexactituds i contradiccions, a més de llacunes importants que no expliquen els fets. Per exemple, d’una banda s’hi diu que els possibles explosius s’havien trobat al local del carrer de Maçanet, i d’una altra que els presumptes terroristes els havien tirats a les escombraries poc abans de ser detinguts, però també diu que els hi havien llençats uns quants dies abans. Així mateix, el text dóna versions diferents de l’arribada a Barcelona d’algun dels implicats o exposa que un dels detinguts és sospitós per ‘manca d’arrelament al país, per l’edat, per haver arribat en dates recents i per la procedència’ (del Paquistan).
La decisió de l’Audiència ha causat sorpresa, perquè s’havia estès la impressió que l’operació, feta per la guàrdia civil, havia estat precipitada o errada. Les contradiccions fetes públiques des del primer dia havien posat en dubte l’actuació de la guàrdia civil. Dubtes que ahir, abans de la decisió de l’Audiència, es van fer més grossos, quan el conseller d’Interior Joan Saura va afirmar al parlament que es mantenia en contacte amb el ministre de l’Interior i que aquest li havia fet saber que, de la investigació, es deduïa que no hi havia indicis que aquest grup preparés cap atemptat imminent. Després de la publicació de l’acte de l’Audiència, el mateix ministre va dir que hi havia hagut tensió entre la policia i la guàrdia civil per aquest cas.
El fet és que la cadena de dubtes sobre les detencions és llarga. A banda els dubtes suscitats per la decisió de l’Audiència, n’hi ha de relacionats amb dades que s’han anat filtrant des del moment de les detencions i que, en alguns casos d’una manera molt exagerada, diaris i televisions han amplificat. En un primer moment, per exemple, hom va parlar d’un intent d’atemptat imminent, i la guàrdia civil va filtrar que s’havia trobat una bossa amb cinquanta grams de peròxid d’acetona, un explosiu potencial, fàcil de fer a casa. Això no s’ha dit mai oficialment; i, del peròxid d’acetona, en les declaracions ni se’n parla. També es va fer pública una fotografia del material requisat: piles, cables i tres rellotges despertadors girats del revés i sense tapa.
També es van filtrar detalls de l’operació, com ara que havia estat desencadenada per un avís de la policia francesa sobre un individu relacionat amb cercles gihadistes que arribava a Barcelona. I que els detinguts formaven part d’al-Qaida, cosa que ja no sosté ningú.
Ara, aquestes filtracions són poca cosa, en comparació amb la manca de consistència del relat que en fa el jutge de l’Audiència.
A continuació us oferim una anàlisi detallada dels actes de l’Audiència Nacional, un per detingut. Els textos originals són iguals, llevat en l’apartat incriminatori.
DIU L’ACTE: El grup de detinguts parteix de la base ideològica del moviment Tabligh e Jamaa ‘versió rigorosa de l’Islam’.
ANÀLISI: Els tabligh són de creences molt estrictes, però, fins ara, no consta que tinguin enllaços clars amb els sectors violents. A més, no amaguen gens la seva filiació i fins i tot vesteixen d’una manera característica, que els identifica amb molta facilitat. Els tabligh han estat acusats per alguns sectors nord-americans d’haver-se radicalitzat i de tenir llaços amb al-Qaida;però també són acusats d’estar als serveis secrets del Paquistan, que se’n serveixen per dur a terme operacions a països com l’Iran.
DIU L’ACTE: El grup ‘devia haver aconseguit capacitat operativa en el pla humà i devia ser molt a prop de tenir plena capacitat tècnica en l’ús d’artefactes explosius amb el designi de servir-se’n per cometre atemptats terroristes de caire gihadista, de la qual cosa s’infereix que els membres de la cèl·lula terrorista desarticulada pretenien dur a terme accions terroristes suïcides el cap de setmana passat (18-20 de gener) als transports públics de la ciutat de Barcelona’.
ANÀLISI: Aquesta afirmació no és clara. En primer lloc diu que el grup ‘devia ser molt a prop de tenir plena capacitat tècnica en l’ús d’artefactes explosius’; és a dir, que encara no era capaç de fabricar explosius. Però, immediatament després, assevera que es disposava a atemptar el mateix cap de setmana de la detenció. No explica com podia atemptar sense artefactes explosius. Tampoc no explica (si tenia previst d’atemptar entre el 18 i el 20) per què la detenció no es fa el 18, sinó el 19, ni per què no va atemptar el 18.
DIU L’ACTE: El grup s’havia estructurat a partir ‘d’un lideratge ideològic i operatiu exercit per Maroof Ahmed Mirza i Mohammad Ayud Elahi Bibi’.
ANÀLISI: Segons que han confirmat a VilaWeb fonts de la comunitat paquistanesa, tots dos són membres destacats del moviment Tabligh de Barcelona i feien proselitisme religiós. Per tant, es poden considerar caps religiosos, no necessàriament caps polítics o terroristes. Però, més aviat, sorprèn que l’acte els identifiqui amb els possibles atemptats.
DIU L’ACTE: El grup era cohesionat per ‘especialistes en la fabricació d’artefactes explosius, dirigits per Hafeez Ahmed’.
ANÀLISI: Segons que ha pogut establir VilaWeb, Hafeez Ahmed treballa d’electricista, fet que pot explicar que a casa seva hi hagués material elèctric, no necessàriament usat per a fabricar bombes.
DIU L’ACTE: L’acusació contra Hafeez Ahmed se sosté en un ‘testimoni protegit’ i en el dels coimputats Maroof Ahmed, Qadeer Malik i Sahib Iqbal.
ANÀLISI: Fins aquest moment no ha aparegut la figura del ‘testimoni protegit’. Un testimoni protegit pot ser des d’un infiltrat de la policia a un detingut que s’hagi avingut a col·laborar amb el tribunal. No s’aclareix qui és. L’acusació dels tres coacusats és una dada molt important, però resulta sorprenent que la mateixa Audiència digui que els acusats neguen la participació en els fets.
DIU L’ACTE: Els potencials suïcides, identificats pel ‘testimoni protegit’, són Mohammed Shoaib, Mehmooh Khalid i Imram Cheema, arribats, tots tres, en dates recents a Barcelona. De Khalid diu que hi va arribar l’octubre del 2007 ‘procedent del Paquistan, via Estocolm’, que el 12 de novembre de 2007 va arribar Shoaib ‘procedent del Paquistan via Alemanya’ i que Cheema va arribar ‘entre mitjan desembre del 2007 i mitjan gener del 2008 procedent, sembla, de Portugal’.
ANÀLISI: D’entrada, no hi ha vols regulars entre Estocolm i cap dels aeroports del Paquistan. A més, sorprèn que s’identifiqui molt sumàriament Cheema (sembla que no hi hagi cap document que serveixi de referència) i, en canvi, que Khalid sigui identificat per un passaport paquistanès i, que, de Shoaib, solament se’n doni la data de naixement. A més, fonts diverses afirmen que Khalid no forma part de la comunitat Tabligh.
DIU L’ACTE: L’arribada dels presumptes terroristes suïcides pocs mesos abans d’un atemptat és un patró ‘comú de les organitzacions extremistes islàmiques’; també subratlla que aquesta arribada s’esdevé ‘quan feia dos mesos que el presumpte fabricant dels explosius, Hafeez Ahmed, havia tornat d’un viatge de cinc mesos al Paquistan’.
ANÀLISI: Tots els acusats són paquistanesos. Que vinguin del seu país o hi vagin no és cap argument especial.
DIU L’ACTE: En els escorcolls fets s’han confiscat ‘nitrat de cel·lulosa i elements mecànics i elèctrics aptes per a la construcció d’un artefacte explosiu o més (…), mancats de la potència destructiva suficient per a cometre un atemptat amb la garantia de causar estralls, però vàlids per a ensenyar a manipular artefactes explosius casolans que limitarien el risc per a la integritat física dels manipuladors’.
ANÀLISI: La redacció és tan vaga que pot significar gairebé qualsevol cosa. També és contradictòria amb el supòsit segons el qual els presumptes terroristes volien atemptar aquell mateix cap de setmana, perquè diu que els artefactes que podien arribar a fabricar (però que no s’havien fabricat) no podien causar estralls. Quant al nitrat de cel·lulosa, és un material amb què es poden fabricar explosius, però també és la primera matèria de qualsevol pintura, laca, vernís o tinta. No es pot descartar que aquest material fos per a fer explosius, però tampoc no es pot assegurar que fos per a atemptar. En canvi, la presència de materials únicament utilitzables com a explosius o de detonadors, sí que seria una prova contundent. Hi ha informes, especialment dels Estats Units, que adverteixen de la possibilitat de fer atemptats amb aquesta substància, activable amb algun tipus de detonant. Però no consta que hagi servit per fer-ne cap. També cal dir que hi ha explosius potents. com la goma2 eco, en què la nitrocel·lulosa és un dels components secundaris.
Fins aquí el text dels actes lliurats pel jutge Ismael Moreno és comú (un per acusat). Ara, l’anàlisi de les peces pròpies de cadascun dels acusats aporta més dades i és on hi ha les contradiccions més flagrants.
DIU L’ACTE de Maroof Ahmed Miza: Fou detingut ‘durant una reunió al local del carrer de Maçanet, d’on foren confiscats els explosius; és el líder religiós i operatiu del grup i organitzador dels potencials atemptats terroristes. Aquests indicis es basen tant en la declaració testifical, que afirma que és la persona que triava i que canvià els plans sobre la data i el lloc on s’havien de cometre els atemptats suïcides, com en la seva participació en les pregàries de crida a la gihad i en el sacrifici, amb relació a les persones que havien d’actuar de suïcides als atemptats’.
ANÀLISI: De nou, és una redacció confusa. Segons que ha pogut confirmat VilaWeb, el local del carrer de Maçanet on es van fer les detencions era un oratori, il·legal, i s’hi feien pregàries. La crida a la gihad, entesa com un esforç de superació personal, la fan tots els musulmans del món i no ha de tenir necessàriament el sentit de crida a cometre atemptats. Quan l’acte diu que es referia a les persones que havien d’actuar de suïcides no aclareix si ho infereix o si hi ha cap testimoni directe d’una referència explícita als atemptats. Però, en el cas que fos així, resultaria estrany que anunciessin per endavant que es disposaven a fer un atemptat.
DIU L’ACTE de Qadeer Malik: Va ser detingut en la reunió del carrer de Maçanet, però ‘va ser reconegut com la persona que va tirar en un contenidor d’escombraries pròxim al seu domicili els efectes que havien de servir per fabricar el material explosiu’.
ANÀLISI: A tot arreu es diu que el material es va trobar al local del carrer de Maçanet, però aquí es diu que Malik va tirar-lo a les escombraries (un acte que es pot interpretar com un reconeixement de culpabilitat). De totes maneres, això contradiu l’afirmació sobre el lloc on es va trobar la substància dita explosiva.
DIU L’ACTE de Imran Cheema: Concorren en la seva persona ‘elements d’indici de característiques semblants a les dels altres individus usats com a suïcides per a cometre atemptats amb bomba, la manca d’arrelament al país, l’edat, el fet d’arribar en dates recents i la procedència’.
ANÀLISI: Es pot interpretar que, segons l’Audiència espanyola, viure des de fa poc al país, tenir entre vint anys i cinquanta i ser paquistanès és indici de terrorisme.
DIU L’ACTE de Mohammad Ayud Elahi Bibi: ‘Va ser un dels qui el dimecres abans va rebre una persona que arribava a Espanya per fer accions suïcides’ i que consta ‘que participà, en una de les mesquites, en les pregàries dels suïcides que havien d’immolar-se’.
ANÀLISI: Segons aquest text, el dimecres 16 de gener va arribar a Barcelona una de les persones que pensaven suïcidar-se. Pel relat anterior, aquesta persona ha de ser Imran Cheema, de qui s’ha dit que va arribar ‘entre mitjan desembre del 2007 i mitjan gener del 2008 procedent, sembla, de Portugal’. Sorprèn que, en la part principal de l’acte, la indefinició sigui tan gran que no es pugui determinar, en un període d’un mes, quan va arribar ni d’on, i en canvi que aquí es digui que fou rebut el dimecres 16. I també sorprèn que no digui directament que la persona que hom va rebre era Cheema. O és que hi ha encara un quart suïcida que no ha estat detingut? Per una altra banda, s’entén que els suïcides van fer una pregària especial segurament per preparar-se per al suïcidi.
DIU L’ACTE de Mohammed Shoaib: ‘Va ser detingut al pis del carrer de Santa Madrona que ocupaven Qadeer Malik i Sahib Iqbal, els quals uns quants dies abans van llençar en uns contenidors d’escombraries material apte per a la fabricació d’explosius’.
ANÀLISI: Aquesta és una nova versió d’allò que s’explica en el cas de Qadeer Malik, sinó que ara són dos els qui van llençar el material, i que ho van fer uns quants dies abans. No s’explica com pensaven atemptar aquell cap de setmana si uns quants dies abans van llençar el material explosiu, ni per quin motiu van llençar-lo.
Repetidament s’afirma, d’una manera rutinària, que, al local del carrer de Maçanet, s’hi van trobar ‘substàncies explosives, temporitzadors i més elements per a la fabricació d’explosius’, com si això ja s’hagués demostrat. Però això no s’afirma, en cap moment, en l’acusació contra ningú. De fet, quan l’acusació és concreta, es nega que el grup tingués la capacitat de fabricar explosius i no es parla mai de l’existència de temporitzadors.
