23.01.2008 - 06:00
El XXVII Premi Just M. Casero estrena nova editorial, Amsterdam, i ho fa amb ‘La nau‘, l’òpera prima de Pau Planas (Girona, 1974), a qui tant el jurat com l’editor auguren un futur prometedor. La història discorre a través del dietari d’un tripulant d’una gran nau. Ell i dos-cents embarcats més fan rumb a un indret incert, Xeix. El relat mostra el dia a dia, confortable però sense emocions, la incertesa i el temor velat d’un futur desconegut i d’un passat sense retorn, esquitxat de petites intrigues, de solituds i d’inquietuds.És un viatge confortable, però amb grans incògnites. El tripulant no es proposa ni preguntes ni respostes: què hi fan allà? Per què els han triats, a ells? El manual de la nau ho desaconsella. I totes les comoditats no eviten un ambient fred i claustrofòbic.
Pau Planas ha explicat que va partir d’un esquema bàsic: volia emular la idea de ‘La muntanya màgica’ de Thomas Mann, situant un personatge dins una nau, un indret on aparentment no passa res, on no hi ha res a fer. Diu: ‘Però allò que semblava que havia de ser no ho és tant. I aquesta és una manera de reflexionar sobre la societat actual, sobre com vivim i fins a quin punt, les decisions que prenem, les prenem nosaltres. La societat funciona, però no sabem qui en marca les inèrcies. Fins que les coses deixen de funcionar. Quan les coses van bé ningú no fa preguntes ni qüestiona el perquè, i quan les coses van malament, llavors no sabem reaccionar, perquè no estem preparats per a entendre els mecanismes de la realitat.’
Durant la presentació, Guillem Terribas, responsable de la Llibreria 22 de Girona, que és qui convoca el premi, de cop i volta troba una història real paral·lela a la història del llibre: ‘Tot això que ara diem em fa pensar en aquell episodi desgraciat que vam viure una colla de llibreters i editors i una seixantena de persones més, quan vam quedar atrapats en un tren de València a Barcelona. Hi vam ser de les sis del vespre a les onze del matí de l’endemà, sense informació, sense menjar… Recordo que no sabíem què fer. I no vam aixecar cap revolta. Efectivament, no vam saber reaccionar.’
(Fotos: A dalt, l’autor Pau Planas; a baix, el llibreter Guillem Terribas.)
