19.11.2007 - 06:00
Toni Sala volia escriure un llibre sobre el país. Un dia va agafar un tren, després un autobús i finalment es va plantar a Mequinensa. Sabia que aquest viatge particular havia de començar en aquell poble, com a petit homenatge a Jesús Moncada, però allò que no sabia encara és que seria un viatge amb autostop. L’endemà l’autor no podia sortir del poble. No hi havia ni autobusos ni res. Llavors va decidir-se a ‘fer dit’. El gest va funcionar. El van parar i en aquell moment, segons Sala, va començar el viatge, ara sí, un viatge amb autostop.’Autoestop. Viatges per la Catalunya d’ara’ és el llibre que fa deu de Toni Sala dins el catàleg d’Edicions 62. I fa deu anys que va publicar el seu primer llibre ‘Entomologia’ (Premi Documenta 1996). Des del principi el seu editor és Jordi Cornudella, que, d’aquest llibre i de l’autor, en ressalta ‘la meticulosa capacitat d’observació i la netedat, claredat i transparència per a traduir a la llengua escrita aquesta mirada penetrant’. Per Cornudella, Toni Sala no sols és un gran observador, també para molt bé l’orella. ‘Per això, més enllà de l’experiència del viatge, els components d’observació del país són els punts forts i més atractius del llibre.’
La idea de Sala era de fer un retrat literari de la Catalunya d’ara, ‘i quan dic literari vull dir realista també’. Que el viatge fos amb autostop va ser un fet atzarós, però, diu l’autor, també deu ser una de les poques maneres de viatjar per Catalunya que encara no havia estat objecte de relat: ‘Tenim el viatge amb carro d’en Rusiñol i en Casas; el viatge amb autobús d’en Pla; la Catalunya des de mar d’en Barral; i darrerament la Catalunya amb transport públic d’en Matthew Tree. I, és clar, els viatges a peu de l’Espinàs. Jo sóc un gran fan de l’Espinàs. És a dir que el meu llibre s’adscriu en aquesta tradició.’ Continua: ‘De fet, trobo que és molt útil que periòdicament es publiquin llibres d’aquesta mena. Cada quatre o cinc anys hauria de sortir un llibre que retratés el país.’
Toni Sala recorda una frase de Gaziel: ‘Catalunya és com una ànima en pena que va per la història mirant de trobar algú en qui reencarnar-se.’ És així com creu Sala que es troba Catalunya ara. I diu: ‘El 2006 va ser un any molt polititzat (l’estatut, el pacte de Mas amb Zapatero a Madrid, el referèndum, el final de Maragall, les eleccions al Parlament de Catalunya….), una remor de fons que vibra per tot el llibre. I això ha tingut per conseqüència la desmobilització popular, la desorientació, que és molt pròpia dels catalans, si ens guiem per les paraules de Gaziel.’
Sala també ha explicat que ha trobat molts immigrants, ‘aquests són anys de la visibilitat de la immigració. També n’hi surten molts perquè eren ells que em paraven. La gent que trobo és una població flotant, diria. Aquesta és una de les grans diferències amb els viatges que fa l’Espinàs. També hi ha el factor temps, que és diferent. El meu és més immediat, segurament.’ Precisament aquesta immediatesa, aquesta falta de perspectiva, és el grop més gruixut que ha hagut de superar: ‘La por que tenia era de no caure en l’obvietat.’
Toni Sala manté la llengua, l’accent i la manera de parlar de cadascun dels personatges que apareixen al llibre. Això afegeix un punt de complexitat al paisatge, segons ell.
Enllaços
El bloc de Toni Sala.
