24.10.2007 - 06:00
Josep M. de Sagarra va escriure ‘Vida privada‘ el 1932, ara fa setanta-cinc anys, i edicions Proa n’ha fet una edició commemorativa. VilaWeb TV ha parlat amb Joan de Sagarra, fill seu i reputat cronista de Barcelona. En aquest vídeo Joan de Sagarra parla de la relació amb el seu pare (‘per a mi era el meu avi’), de la censura del llibre durant el franquisme per immoral (censura aplicada ‘per una lesbiana’) i de la Barcelona d’ara.La reedició inclou un pròleg de Lluís Permanyer i un epíleg de Xavier Pla, que ressegueix la tortuosa història, accidentada i dissortada, de les edicions de la novel·la. Recupera un article del mes d’agost del 1932, escrit pel periodista Manuel Brunet, cap de redacció del diari La Publicitat i director del setmanari Mirador, titulat ‘La novel·la que Josep Maria de Sagarra ha escrit aquest estiu’. El document aporta dades molt interessants sobre l’escriptura de ‘Vida privada’: Sagarra la va redactar en dos mesos, a la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès: hi passava sis hores diàries, a vegades deu i tot. En va escriure 650 quartilles. L’escriptor tenia trenta-vuit anys i es trobava en un moment de maduresa personal i literària. Ja coneixia Mercè Devesa, amb qui temps després es va casar. Devesa va viure molt de prop el procés de ‘Vida privada’, perquè la va mecanografiar.
L’article de Brunet també aporta informació sobre la concepció argumental que té Sagarra de la novel·la. Per Sagarra, l’argument es fonamenta en una concepció biològica, amb un tronc central d’on surten tot de ramificacions. Una de les crítiques més reiterades fetes a ‘Vida privada’ fou de no tenir argument.
Xavier Pla descobreix que la primera edició de ‘Vida privada’, de l’octubre del 1932, porta el peu d’impremta de la Llibreria Catalònia, però és una edició a compte d’autor, en dos volums al preu de deu pessetes. Portava una faixa publicitària, que deia: ‘Josep M. de Sagarra fa un comentari desinteressat dels aspectes més apassionants i més íntims d’una societat existent…’ Però els tràgics esdeveniments històrics, la guerra i la dictadura, fan que ‘Vida privada’ sigui avui la novel·la d’una societat inexistent.
‘Vida privada’ fou durant tres dècades introbable, prohibida per la censura que la trobava escandalosa i catalanista. Han de passar trenta-tres anys perquè se’n faci una segona edició, quan Sagarra ja és mort.
Josep M. de Sagarra es va morir, prematurament, l’any 1961, i l’any següent es va morir Josep M. Cruzet, l’editor de Selecta, segell que li havia anat publicant les obres. La vídua Cruzet es va negar a publicar la novel·la (vegeu vídeo). També la censura franquista va impedir que l’editorial Aymà de Joan B. Cendrós la reedités. No va ser fins el 1965 que en va sortir una segona edició, si bé mutilada per la censura. Per acabar-ho d’adobar el poeta Joan Oliver, director editorial d’Aymà, va sotmetre el text a una correcció ultranormativa que va desfigurar la novel·la. Fins l’any 1983 Edicions Proa no la torna a publicar íntegra.
Per Lluís Permanyer, la novel·la té tres grans valors: el dels espais i locals que fa sortir Sagarra a la novel·la, tots ben coneguts de l’escriptor; la galeria de personatges que hi apareixen, tant per la descripció que en fa, com, sobretot, perquè es basen en personatges reals. D’aquí ve que Permanyer digui que és una novel·la en clau, i és aquest un dels aspectes que va moure més escàndol, juntament amb les escenes de caràcter eròtic i sexual i dels baixos fons. Finalment, Permanyer en destaca el llenguatge, ric, viu, autèntic, el parlar de Barcelona, adaptat a les classes socials que descriu. Sobre aquest punt, justament, Permanyer va comprar en una llibreria de vell, fa uns trenta anys, l’exemplar de ‘Vida privada’ que Sagarra havia dedicat a Pompeu Fabra. És profusament subratllat amb llapis. Diu el periodista: ‘El mestre reconeixia el seu admirat poeta com a creador de llenguatge, amb independència del gènere que conreés.’ No ho va veure així Joan Oliver unes quantes dècades després, que considerava que Sagarra escrivia malament.
(Foto: Joan de Sagarra.)
