Commoció per la mort de Lluís Maria Xirinacs

  • L'ex-senador se suïcida 'per contrapuntar la covardia dels nostres líders' · Fins demà no se sabrà quan es faran els funerals

VilaWeb
VilaWeb

>Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya
>Jordi Pujol, ex-president de la Generalitat
>Josep-Lluís Carod-Rovira, president d'ERC
>Comunicat del PSC
>Felip Puig, portaveu de CiU
>Dolors Camats, portaveu d'ICV
>CUP de Ripoll
>Comunicat del PSUC
>Comunicat de Batasuna

Redacció

12.08.2007 - 04:19

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La desaparició sobtada de Lluís Maria Xirinacs ha commocionat la societat catalana. Són moltes les personalitats polítiques que han destacat la lluita pacífica i ferma per a llibertat de l’ex-senador i sacerdot, sobretot durant la dictadura franquista. I a la blocosfera, han estat moltes les mostres de condol. Fins demà a la tarda no se sabrà quan i on es faran els funerals, perquè primer s’ha de practicar l’autòpsia. El cos de Xirinacs va ser trobat ahir en una zona boscosa d’Ogassa (Ripollès) i, segons els mossos d’esquadra, s’hauria suïcidat.Els seus companys de la Fundació Randa han fet públic un text on l’ex-senador mostra la seva disposició a passar els darrers dies ‘en la soledat i el silenci’ i on, en un poema signat el dia 6 d’agost, recorda que ha viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles.

TVC ha anunciat que aquest vespre (22.30) reemetrà el capítol de la sèrie ‘Dies de transició’ dedicat a la lluita per l’amnistia i Xirinacs.

Ferm lluitador pacífic

Lluís Maria Xirinacs va néixer a Barcelona el 1932, i després de fer-se sacerdot als vint-i-dos anys, va rebutjar els diners que l’Estat donava a l’Església i va portar a terme una vaga de fam contra la vinculació entre Església i Estat. Posteriorment va ser un dels impulsors de l’Assemblea de Catalunya i es va plantar un any i nou mesos al davant de la presó Model de Barcelona per a reivindicar la independència. Seguidor convençut de la no violència, va intentar posar de relleu amb els seus actes tot al llarg de la seva vida les contradiccions de l’estat. Va ser empresonat diverses vegades tant durant el franquisme com ja en l’etapa constitucional.

El 1977 es va presentar com a independent a les eleccions generals i va ser escollit senador per Barcelona pel Bloc d’Alliberament Nacional. Sempre va advocar per la independència dels Països Catalans i l’any 2000 va fer una vaga de fam a la Plaça de Sant Jaume per a defensar-la.

Xirinacs va ser condemnat el 2004 per l’Audiència nacional espanyola per un delicte d’enaltiment del terrorisme després que l’Onze de Setembre de 2002 en un discurs al Fossar de les Moreres es va declarar ‘amic d’ETA’ per a posar de relleu que, d’acord amb els principis no violents que havia defensat tota la seva vida, no totes les violències són iguals. El 2005 va ser detingut quan va acudir a renovar-se el carnet d’identitat i ingressat a presó, de primer a la Model, unida per a sempre a la seva figura com a captaire de la pau en l’època de la lluita per l’amnistia dels presos franquistes, i després a Can Brians. Una ràpida i intensa mobilització ciutadana, amb la intervenció també de diversos partits polítics, va fer que tot just passara unes hores a presó.

El text que s’ha trobat al seu despatx de la Fundació Randa i que anava data el sis d’agost diu:

“En ple ús de les meves facultats

marxo

perquè vull acabar els meus dies

en la soledat i el silenci.

Si em voleu fer feliç

no em busqueu.

Si algú em troba

li prego que,

estigui jo com estigui,

no vulgui ell pertorbar

la meva soledat

i el meu silenci.

Gràcies!

ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys

en uns Països Catalans

ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)

des de fa segles.

He viscut lluitant contra aquesta esclavitud

tots els anys de la meva vida adulta.

Una nació esclava, com un individu esclau,

és una vergonya de la humanitat i de l’univers.

Però una nació mai no serà lliure

si els seus fills no volen arriscar

llur vida en el seu alliberament i defensa.

Amics, accepteu-me

aquest final absolut victoriós

de la meva contesa,

per contrapuntar la covardia

dels nostres líders, massificadors del poble.

Avui la meva nació

esdevé sobirana absoluta en mi.

Ells han perdut un esclau.

ella és una mica més lliure,

perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians

Barcelona, 6 d’agost de 2007″

Enllaços
Arxiu de VilaWeb: Biografia | Xirinacs alliberat | Xirinacs a can Brians | Suports a Xirinacs
Avui: El Gandhi de Catalunya.
El Punt: Una icona de l’independentisme.
La Vanguardia: Fallece Lluís Maria Xirinacs.
Viquipèdia: Lluís Maria Xirinacs.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem