20.02.2007 - 06:00
Jordi Cornudella, d’Edicions 62, va encarregar a Enric Casasses l’edició d’un llibre singular, ‘Perles’ de Jacint Verdaguer. Tots dos l’havien llegit i tots dos tenien la dèria de tornar-lo a publicar perquè era introbable. El volum recull 170 càntics del ‘Llibre d’amic i amat’ de Ramon Llull posats en vers per Verdaguer. L’edició, que s’ha basat en el manuscrit, presenta els poemes de Verdaguer amb les proses corresponents de l’obra de Llull. Llegiu-ne uns fragments (pdf).L’any 1893 Verdaguer practicava exorcismes en una finca del carrer de Mirallers de Barcelona. Era l’època més agitada del poeta, quan el bisbe Morgades i el marquès de Comillas (fins llavors el seu protector) li declararen la guerra, el confinaren al santuari de la Gleva i li prohibiren de tornar a Barcelona. L’any següent Verdaguer es va escapar i va passar tres setmanes al monestir de Miramar, entre Valldemossa i Deià, a la serra de Tramuntana de Mallorca. És en aquest indret, propietat de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, que Ramon Llull havia fundat la seva escola de llengües orientals sis segles abans. L’arxiduc era un dels principals impulsors de la recuperació de la figura de Llull, va fer de mecenes de les primeres edicions modernes de la seva obra, i feia temps que proposava a Verdaguer que anés a Mallorca per escriure un gran poema èpic sobre el Mestre. Durant aquells dies el poeta va tornar a llegir el ‘Llibre d’amic i amat’ de Llull, una obra que Verdaguer considerava ‘el veritable llibre d’or de la nostra literatura’. En aquells moments tan difícils per a Verdaguer, la breu estada a Miramar li va ser fonamental.
Explica Casasses al pròleg: ‘En els moments de la crisi Verdaguer fa uns llibres plens de violència i de dolor contra la violència que se li feia. Però a partir de Miramar el to canvia. Deixa de lluitar amb els enemics terrenals i es dedica a fer el que realment li importa: el viatge espiritual a les entranyes de l’ànima i del món, que són dues realitat infinites i plenes de belleses.’ És en aquest estat d’esperit que, l’any següent, escriu ‘Perles’, en què el poeta pren uns 170 càntics d’aquest llibre de Llull (dels més de 300 que en té), i els posa en vers.
Segons Casasses, ‘en aquest llibre Verdaguer fa uns poemes que són d’ell i són de Llull al mateix temps. Alguns són dels millors que va escriure Verdaguer’. I Cornudella remata: ‘Verdaguer era perfectament capaç de pensar en vers i crec que sentia l’amic i l’amat en vers.’ Verdaguer mateix explica el seu estat d’ànimal text introductori del llibre, que també s’inclou en aquesta edició: ‘…no sentint-me capaç d’inventar una nota digna, i ni volent ni gosant aixecar la meva veu a casa del gran Mestre, repetia a ma faisó i manera com un humil ressò les notes divines de sos càntics.’ I acaba dient: ‘Passava per vora el verger de l’Amat, e hi he vistes tantes i tan belles flors que he caigut en la temptació de collir-ne unes quantes de les més vistoses, que avui oferesc als aimadors de la bella poesia mística. Totes elles des de la primera a l’última són del jardí del venerable Mestre, jo sols reclamo com a propi les quatre fulles de falguera amb què he guarnida la humil toia i el pobre fil de la versificació amb què l’he llegida.’
Una edició que prové del manuscrit original
No va ser fins després de mort Verdaguer que es va publicar ‘Perles’, l’any 1908, un volum que no s’ha tornar a publicar independentment fins ara. Casasses deixa ben clar que aquesta no és una edició crítica ni un estudi erudit, ‘sinó simplement una edició rebedora’. La primera idea era simple, posar en solfa l’edició que va fer l’editorial Selecta l’any 1964, dins les obres completes de la Biblioteca Perenne. Però una mirada atenta de l’edició va revelar als curadors que era imprescindible d’anar a la Biblioteca de Catalunya i consultar els manuscrits originals.
De ‘Perles’, se’n conserven tres quaderns (dos esborranys que Casasses i Prats no han tingut en compte) i un quadern passat a net, que s’havia de retocar, i que ja podia anar a impremta. Diu Casasses que tot en aquesta llibreta és ben llegidor, encara que hi ha alguns passatges ratllats i substituïts per uns altres, o solucions dobles o triples sense indicació de quina és o seria finalment la preferida. ‘Sempre és un compromís triar una opció o una altra, encara que sigui la més raonada, diu Agnès Prats, per això al final del llibre adjuntem una relació de notes i comentaris.’
Per Cornudella, l’edició d’aquest volum vol reivindicar una obra fonamental de Verdaguer, que alhora suposa la reivindicació d’una obra fonamental de Llull.
(A la foto: Agnès Prats, Enric Casasses i Jordi Cornudella.)
Enllaços
Més informació a VilaWeb Lletres.
