11.01.2007 - 13:24
Victòria Vigo i Bènia ha estat enterrada avui a la Bisbal a l’edat de 94 anys. Va néixer el 1912 a Barcelona si bé la seva família es va traslladar a la Bisbal en un habitatge del carrer Ample quan només tenia uns mesos. Va ser la gran de set germans i es va haver d’espavilar en uns temps complicats econòmicament. Va estudiar a les monges franceses i va cursar estudis de magisteri. Es va casar amb un altre mestre, Joan Clares, i es va implicar de ple amb qüestions del seu temps com la promoció del sufragi femení ja que només tenien dret de vot els homes. La sotmissió a referèndum de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de Núria l’agost de 1932 va aixecar un moviment femení arreu del Principat de dones que reivindicaven el seu paper en la societat.La publicació republicana local “Ciutadania” compta amb una entrevista publicada el 13 d’abril de 1933 en què Victòria Vigo deixa la seva empremta i exposa que el vot femení era just però “la llàstima és que la dona no opinarà lliurament perquè hi ha tot un seguit d’influències que pesen molt, de les quals avui les dones no podran desprendre’s. No deixarà de sentir-se damunt la dona la influència de l’Església ni tampoc la del marit. Jo crec que les dones hauríem de ser absolutament lliures de tota influència”.
En una època en què l’educació pública no cobria les necessitats de preparació per a assolir uns estudis de secundària i una preparació per a fer carrera, les escoles i acadèmies privades van permetre sortir al pas d’aquesta situació. Una gran quantitat d’alumnes van passar per les seves aules amb aquest propòsit –també per a fer classes de reforç– i la recorden amb nostàlgia amb l’apel·latiu de “senyoreta Vigo” que ha perdurat amb el pas del temps per a referir-se a la seva persona.
Victòria Vigo va començar a fer de mestra a l’escola pública de Corçà l’any 1934 -on va estar 11 anys- fent les classes en català després de les oposicions de l’any anterior. També va fer classe a alumnes de secundària a la Bisbal a les Escoles Nacionals i a Monells. D’ideologia republicana, el règim del general Franco no li va permetre tornar a exercir en centres docents públics fins als anys seixanta. Durant aquest període, Vigo va obrir una acadèmia a sobre de les Voltes on impartia classes de diferents nivells de primària i de secundària i que, a partir de 1946, va traslladar al carrer 6 d’octubre de 1869. Fins i tot alguns mestres de les escoles públiques van assistir a classe a la seva acadèmia. Les restriccions elèctriques estaven a l’ordre del dia i alguns alumnes recorden fer classe amb ella amb llums de carbur. D’altres en destaquen la seva veu. Esposa i marit es van jubilar el 5 de novembre de 1982.
El novembre de 1999 es va editar un llibre anomenat “A una mestra exemplar” que recorda les vivències dels seus exalumnes; se li va fer una festa d’homenatge el dia 20 d’aquell any. Actualment residia a Palamós amb la seva filla.
