11.12.2006 - 19:52
S’ha presentat a l’Institut d’Estudis Catalans el ‘Corpus de la cuina catalana’ (Columna). Han estat cinc anys de recerca, arreu de totes les comarques de Catalunya, amb la voluntat, gairebé notarial, d’inventariar el patrimoni popular gastronòmic català. Alhora, oferir una eina pràctica, adreçada a tothom, amb 900 receptes ordenades de l’A a la Z. En el llibre, impulsat per l’Institut Català de la Cuina, hi han participat més de 400 restaurants.Toni Massanés, director del treball de recerca, ha explicat que ‘sembla un contrasentit que quan la cuina catalana és més valorada internacionalment que mai, aparegui aquest volum. Però, de fet, es parla poc de la cuina estructural, la cuina anònima, que no depèn dels genis dels fogons’. Per altra banda, constata que s’està deixant de cuinar a casa i que, el patrimoni de la cuina tradicional, la casolana, es podria anar perdent perquè, fins ara, s’ha transmès sobretot per via oral. Per la seva banda, el professor Antoni Riera, vice-president de l’IEC, ha recordat que la cuina avança inevitablement en dos àmbits complementaris i necessaris, la tradició i la innovació.
Des d’aquests punts de partida, neix aquest llibre, que vol ser ‘un inventari de la cuina tradicional catalana, que permeti identificar-la, conèixer-la amb detall, reproduir-la, estudiar-ne les característiques i regularitats, ensenyar-la, i fins fer-la evolucionar, amb aplicacions imaginatives i personals de les receptes’, explica al pròleg Massanés.
El projecte de treball del ‘Corpus de la cuina catalana’ ha pres com a model el dels filòlegs que estudien la llengua, un element, com la cuina, cultural i dinàmic. El llibre s’ha concebut com un diccionari on les definicions són les 900 receptes que s’hi apleguen.
El professor Riera ha explicat que en el moment de plantejar-se què és la cuina catalana, no s’ha partit d’una definició tancada sinó d’un principi obert. I Massanés ho especifica: ‘Per ser tradicionals des del punt de vista col·lectiu els plats només necessiten tenir prou presència en el temps i en l’espai. En aquest sentit s’ha mirat de no excloure’n per raó d’origen, nom, aparença o procedència de productes emprats’. Totes les receptes són vigents actualment. No es tracta doncs d’una història de la cuina catalana, perquè no s’hi recullen, per exemple, plats de l’època medieval que ja no es cuinen. Tots els plats inclosos persisteixen durant com a mínim un parell de generacions. Cada recepta és escrita en una versió principal, combinatòria de les formes més freqüents i les indicacions més simplificades, i a sota recull les principals variacions.
L’editora Ester Pujol ha definit el llibre com la bíblia de la cuina catalana tradicional, un llibre bàsic, un cànon de la cuina catalana. I Massanès va més enllà, perquè l’entén com el començament d’un treball que s’ha d’anar ampliant, ‘però ara ja tenim l’objecte identificat’. El llibre aporta un correu electrònic (ficc@mediterrani.org) perquè els lectors facin les seves aportacions, i puguin fer saber si troben a faltar alguna recepta.
