06.06.2006 - 20:00
Òmnium Cultural ha concedit el 38è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a l’historiador Josep Termes: ‘Si un mèrit tinc, ha dit, és que fa quaranta anys que publico llibres de qüestions relacionades amb el catalanisme’. Albert Manent, membre del jurat, ha recalcat la contribució de Termes en els camps del catalanisme i l’obrerisme, en l’aclariment dels punts positius de la FAI, i en la revisió d’aspectes importants de la guerra del 1936-39.Josep Termes (Barcelona, 1936) ha explicat, en una conferència de premsa, que s’ha sentit ‘descol·locat, impactat, astorat, en saber la notícia del premi’, com si li hagués tocat la rifa. A banda, ha explicat que durant tota la seva carrera havia mirat de fer història de la societat. Per ell, la història no és determinista, ‘la història és indeterminada, depèn de molts factors, és una esfera multidireccional. Així ha estat la meva recerca, i l’he feta a contracor dels deterministes que tant han abundat en aquest país. En la interpretació de la història he tendit a no menysvalorar la literatura, els costums, la cultura popular… Per exemple, tinc una biografia política de Samitier, el jugador de futbol del Barça. En fi, crec que no es pot entendre la història de Catalunya sense l’església catòlica (i ho diu un no-creient), però tampoc sense l’anticlericalisme i la maçoneria’.
L’historiador ha resumit els temes de recerca en què ha treballat en tota la seva trajectòria: la vertebració del moviment obrer del 1840 al 1939; l’aparició del moviment federal com una de les primeres manifestacions del particularisme català; la història del catalanisme vist com un moviment múltiple, en què conflueixen sensibilitats diferents; i en certa manera dos períodes curts, però intensos i apassionants, que han estat dos fracassos del catalanisme: el sexenni revolucionari (1868-1874) i la Segona República (1931-1936).
Actualment, Termes és a punt de publicar ‘La catalanitat obrera’, que exposa com l’obrerisme més radical, els set grups obrers que es mouen l’any 1931 (CNT-FAI, PSOE-UGT, Unió Socialista de Catalunya, Bloc Obrer i Camperol, Partit Comunista de Catalunya, Esquerra Comunista, i Estat Català Proletari) tenen una idea de Catalunya clara i precisa.
Sobre el moment actual del catalanisme, el guardonat ha dit: ‘En faig una valoració ambivalent, amb coses pitjors i coses millors. Pitjors perquè la catalanitat popular ha quedat diluïda, sobretot pel fenomen migratori; i millors des del punt de vista de creació de doctrines, partits polítics… Però jo sempre dic que, si el 1714 vam perdre i avui encara som aquí, podem resistir moltes contradiccions i marrameus de la classe política’. I sobre l’estatut i el referèndum: ‘Vaig aprendre fa molts anys que allò que jo volia no era al carrer. Jo no faria ni un estatut ni referèndum, però, inevitablement, s’avança pas a pas. El nostre és un país encara per fer. Però, hi insisteixo, hem estat molt pitjor, hem viscut moments més durs i dolorosos que no l’actual, i encara hi som’.
Termes va ser militant del PSUC fins al final del franquisme. L’any 1966 la Universitat de Barcelona el va expulsar per motius polítics i el 1968 es va integrar a l’equip que va formar la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre el 1982 i 1991 va ser catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra. També va ser membre de l’Institut Universitari Jaume Vicens Vives.
De les obres que ha publicat, n’esmentem ‘El nacionalisme català. Problemes d’interpretació’ (1974) i ‘Les arrels populars del catalanisme’ (1999). L’any passat va aparèixer ‘Misèria contra pobresa. Els fets de la Fatarella del gener de 1937’ (2005).
El Premi d’Honor és dotat amb 30.000 euros. El jurat del 38è premi era format per Vicenç Villatoro, Josep M. Roig Rosich, Salvador Alegret, Albert Manent, Vinyet Panyella, Josep M. Domingo, Salvador Cardús, Pere Tió i Ricard Torrents.
Enllaços
Blocs relacionats: Fora d’hores. Dietari obert d’Agustí Pons; El bloc d’Enric de Vilalta Pach.
