La poesia de Jordi-Pere Cerdà

Jordi-Pere Cerdà (Sallagosa, Alta Cerdanya, 1920, pseudònim d’Antoni Cayrol) va participar en el cicle ‘Antologies’ del Col·legi de Llicenciats, que coordina el professor Oriol Izquierdo. Cerdà va repassar-hi la seva obra amb una quinzena de poemes. Podeu sentir, en MP3, ‘Rutes‘, ‘La Cerdanya al setembre‘, ‘Com braus‘, ‘Un vent vegetal‘, ‘El mar contra la penya‘, ‘Temps de la paraula‘ i ‘Viure‘.Jordi-Pere Cerdà va començar l’acte explicant: ‘El meu català, l’he tret de l’oralitat. Vaig descobrir que podia escriure en català en temps de la guerra, els anys 40, un temps en què els llibres no corrien com avui, ni tampoc la lectura era tan estesa. Vaig adonar-me que en francès la meva poesia resultava teòrica, i que potser la poesia corresponia a una altra part de l’individu, que és la part més interior, allò que abans en dèiem l’ànima. Són tots els sentits que la nostra fisiologia pot expressar per sentir el món i poder traduir-se en llengua. El meu català primerament és un català oral. Li falta un cert classicisme del que ha pogut sortir de les escoles, de la universitat. És un català, a més, d’un poble que havia restat dins un ambient de pagesia, i li falta aqueixa novetat que les ciutats obliguen a tenir. El meu propòsit amb aquesta antologia ha estat de donar una idea de la meva iniciació al català i de quina manera la llengua m’ha permès de poder entendre’m a mi mateix, com a individu, de fer entrar la història dins el meu pensament’. Jordi-Pere Cerdà va anar explicant l’evolució de la seva poesia, des dels primers versos, que Albert Manent diu que ‘maragallegen’, fins als poemes més personals, en què la introspecció és més profunda.

Enllaços
Jordi-Pere Cerdà al ‘Qui és qui’.
Més informació a VilaWeb Lletres.