22.11.2005 - 16:11
L’any 1995 apareixia brutalment assassinat Josep Montané ‘Sansa’. Cinc mesos abans havia estat declarat pel jutge de Tremp únic propietari de la muntanya de Tor. Dos perdularis i ex-contrabandistes, acusats del crim, foren absolts un any després per l’audiència de Lleida. El 1997 un equip de periodistes del programa ’30 minuts’ de TV3, amb Carles Porta al davant, van preparar el reportatge ‘Tor, la muntanya maleïda’. Porta ha seguit la història durant vuit anys i ara la presenta al llibre ‘Tor. Tretze cases i tres morts’ (La Campana), un reportatge escrit com una novel·la.La muntanya de Tor (Pallars Sobirà, tocant a Andorra, a 1.790 metres d’altura), encara avui un paratge verge, és objecte d’un conflicte sagnant. Tot va començar l’any 1896, arran de l’entrada en vigor del codi civil espanyol, quan va constituir-se davant notari la societat de copropietaris de la muntanya, formada per les tretze famílies que llavors s’hi estaven. Segons els estatuts, per a ser-ne propietari cal residir tot l’any a Tor. Amb els anys, aquesta condició (impossible de complir de fa temps, perquè Tor resta incomunicat per la neu sis mesos l’any) ha fet que s’anessin congriessin disputes, odis i topades entre els hereus més forts, dos cacics, Josep Montané ‘Sansa’ i Jordi Riba, ‘Palanca’.
Diu Carles Porta que hi ha dos episodis que expliquen la història. El primer passa l’any 1944: després d’una batussa entre maquis i guàrdia civil es cremen quatre cases, i les famílies afectades han de deixar Tor. Amb això els altres copropietaris decideixen que els qui se’n van ja no tenen drets sobre la muntanya. Això dóna peu a grans desavinences. El segon té a veure amb un promotor immobiliari d’Andorra, Rubèn Castañer. L’any 1976 aquest arrenda la muntanya a ‘Sansa’ i ‘Cerdà’ (un altre cacic), prescindint dels altres propietaris, entre aquests el ‘Palanca’. Aquest, en vist dels fets, reuneix els copropietaris bandejats, forma una junta paral·lela i arrenda la fusta de la muntanya a dos llenyataires de Vic. La tensió entre els dos bàndols no para de créixer fins que el 1980 dos guardaespatlles de Rubèn Castañer maten a trets els dos guardaespatlles de ‘Palanca’.
Carles Porta ha explicat en una conferència de premsa que fa cinc dies va sopar amb ‘Palanca’ i li va regalar el llibre. Aquest en va llegir alguns fragments i ‘li van fer gràcia’. Porta diu que li doldria que la gent de Tor es prengués malament el llibre. Ha volgut aclarir que la història que relata era la seva versió dels fets i que considera que ha tractat la gent de Tor amb molt de respecte, que el llibre no va contra ningú de Tor. Diu Porta: ‘Els de Tor són bona gent, però les circumstàncies els van alterar i van fer que esclatés la situació de veïnatge amb sang, odi i rancor. Ara, amb temps i advocats, la situació es va pacificant. Recomano de visitar Tor; és un paratge verge magnífic’.
Enllaços
Informació sobre la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (2005) sobre la propietat de la muntanya de Tor
