25.10.2005 - 14:52
Lluís Maria Xirinacs, ex-senador durant la transició i candidat al Nobel de la Pau els anys 1975, 76 i 77, és conegut per la seva defensa de la pau i dels drets del país. Nat a Barcelona el 1932, s’ordenà sacerdot als vint-i-dos anys. Als 34 ja va refusar els diners que l’estat donava als capellans que tenien cura de parròquia i va combatre la vinculació església-estat amb una llarga vaga de fam que va tenir molt d’impacte. Entre els anys 60 i 70 va fer cinc vagues de fam més, va ser un dels impulsors de l’Assemblea de Catalunya i el règim franquista el va empresonar dues vegades (1972 i 1974-75). Seguidor de les tesis de Ghandi i de la lluita des de la no-violència, es va estar a peu dret davant la porta de la presó Model de Barcelona, dotze hores cada dia durant un any i nou mesos, fins que no es va aprovar la llei de l’amnistia. El 1977 es va presentar com a independent a les eleccions generals i, amb més de mig milió de vots, va arribar a ser senador per Barcelona. El 1980 va abandonar la política activa i va començar a estudiar un nou model social i polític des del Centre d’Estudis Joan Bardina, juntament amb Agustí Chalaux. No va deixar la lluita, tanmateix, però sí el sacerdoci, l’any 1990. El 2000 va tornar a protestar de manera activa, plantant-se cada dia a la plaça de Sant Jaume per demanar la independència del país.
L’any passat, la trenta-sisena Universitat Catalana d’Estiu, va homenatjar Xirinacs en un acte amb més de dos-cents participants. Fa tres anys fou condemnat per l’Audiència espanyola a dos anys de presó i quatre d’inhabilitació per un discurs que havia fet l’Onze de Setembre del 2002, en el qual s’havia declarat amic d’ETA.
Actualment, Lluís Maria Xirinacs, que manté el seu compromís social i nacional, treballa des de la Fundació Randa, sorgida de la fusió entre la Fundació Tercera Via (impulsada per Xirinacs) i l’Escola d’Estudis Polítics Randa. Però aquests darrers anys Xirinacs també ha estat al darrere d’iniciatives com l’Arbre d’Assemblees del Poble.
