ELS DOSSIERS DE VILAWEB ONTINYENT
		El 23-F a la Vall d'Albaida
	Benicadell: testimoni del 23-f a la Vall d'Albaida en 1981 A banda de ser la serra emblemàtica per als valldalbaidins, Benicadell, revista independent de la Vall d’Albaida va ser un periòdic mensual, que va publicar cinc números, entre març i juliol de 1981. Els seus promotors van ser Jordi Enguix, Pere Mayor i Joan Tormo, tots tres ontinyentins i que treballaven aleshores en Acció Cultural del País Valencià. L’editava Valerià Miralles i la dirigia el periodista Alfred Oltra Mas. Aquesta iniciativa -de la qual a Vilaweb Ontinyent ens sentim modests hereus, salvant-ne les distàncies temporals i per emprar una altra tecnologia- va posar en contacte entitats i persones provinents dels distints pobles de la Vall d’Albaida, va suposar un intent ben seriós de superació dels localismes, i un embrió del sentiment de comarca que a la Vall d’Albaida ha anat progressant d’aleshores ençà. Molts dels seus col·laboradors exerceixen ara altres responsabilitats polítiques i socials, el que ens dóna idea de la importància professional i humana de la seua plantilla: Pere Mayor, Josep Bodí, Vicent Moreno, Agustí Ribera, Ramon Haro, Daniel i Vicent Belda, Pasqual Benavent, Rafael Benavent, Josep Calatayud, Ramon Cerdà, Miquel Francés, Salvador Gil, Joaquim Lorente, Simeó Martí... Esperem que servisca aquest modest article per retre’ls un merescut homenatge. Reflex de l’ambient del moment Malgrat produir-se l’intent frustrat de colp d’estat el 23 de febrer de 1981, la revista Benicadell no ens aporta informació sobre l’ambient social i polític del moment fins el seu número del mes d’abril, el núm. 2. Només obrir l’exemplar tenim la moció de l’alcaldia d’Ontinyent sobre els esmentats succeïts, i l’editorial premonitori que, en parlar de les conseqüències del “tejerazo” avança que “el resultat serà el mateix; un Estatut ‘descafeïnat, regionalista, sucursalista i antivalencià’”. Recordem que en aquells temps preautonòmics el president del Consell, Enrique Monzonís va visitar poc després Ontinyent per veure l’empresariat, la Societat de Festers, i acudir a la roda de premsa organitzada per Onclar. “Moltes preguntes no pogueren ser contestades, ja que la manca de competències no ho feia possible”, afirma l’articulista, Pere Mayor. Entrant de ple a les informacions municipals, de seguida ens n’adonem que els ajuntaments d’aquella època estaven aprenent sobre la marxa a funcionar democràticament. Així, podem veure ara amb perspectiva l’estranya mesura del nou batle de Bocairent i la dimissió del de Fontanars. Una de les situacions més conflictives es viu en Alfarrasí, on l’alcalde Juan Julià és cessat i expulsat del PSPV, encara que la que fa declaracions és la seua filla, i hi ha queimades de carnets pel mig i tot. En el desgavell maquetador de l’època, en una altra pàgina podem assabentar-nos del nomenament del nou alcalde d’Alfarrasí, Joan Estarelles, que els tradicionalistes encara es reunien a Bocairent i d’algunes conferències de l’època: Eurocomunisme i crisi econòmica, i Educació sanitàrio-política. El corresponsal Josep Bodí ens informa, a la pàgina 11, dels greus incidents en l’ajuntament d’Albaida, on encara s’hi poden entreveure les tèbies conviccions democràtiques de la dreta local d’aleshores. I l’article d’opinió del bocairentí Josep Calatayud ens parla d’una cosa tan actual, i en la qual hem progressat tan poc, com la participació ciutadana. També hi ha lloc, a les argelagues, per introduir l’humor a propòsit d’urnes dubtoses en Alfarrasí i de les dones de Montaverner que planten cara a la directiva de la Cooperativa de Consum. A la mateixa plana ens assabentem de la inauguració del Centre Municipal de Cultura que tots coneixem i gaudim ara a Ontinyent. Ramon Haro i Aielo Express, a propòsit del colp d’estat de Tejero i Cia, dediquen íntegrament la pàgina 23 a l’elogi de la democràcia i a refusar les guerres, civils especialment. I així fins a 32 pàgines, amb seccions de divulgació, opinió, breus, esport, passatemps, excursionisme,.. i un article extens d’Agustí Ribera a propòsit de l’Alforí. Un reflex del context social, polític i cultural valldalbaidí en què colpejà el 23-F.
				DOSSIER 23-f a la Vall d'Albaida
				ARTICLES Fa ja 20 anys, o només fa 20 anys? per Ramon Juan Revert Nit de ràdio i telèfon per Lluís M. Segrelles 23 de febrer de 1981 en Aielo de Malferit per Joan Bravo i Maria Chapí El meu 23-F per Clara Guerola
				El dossier de VilaWeb
			La teua opinió