Nocions Bàsiques de Bétera
El terme (76 km2) es troba sobre un suau
peudemont que davalla de les muntanyes de Portaceli fins a la plana
litoral. Té una altitud mitjana de 120 m. (la Conarda, 157m).
De NO a SE és travessada pel Barranc de Carraixet, un
amplíssim llit pedregós, quasi sempre eixut, sobre el qual
desemboquen, a l'alçada de la Torre Bufilla, els barrancs de Nàquera
i el Cirer, que baixa de Portaceli. Aquesta situació, al sud de
la Serra Calderona, determina un microclima predesèrtic, d'una minsa
pluviositat. El regadiu s'ha estés durant les últimes dècades a
gran part del terme, amb grans transformacions (algunes d'elles
sobre zones de protecció ecològica de primer ordre) que han
arraconat el cultiu del secà: la vinya, l'ametller o la garrofera.
L'Horta tradicional, l'Horta vella, La Providència, Bufilla i el
Pla, són pura anècdota. El cultiu exclusiu de la taronja obligà a
fer gran quantitat de pous, que feren baixar considerablement la
capa freàtica. Amb tot, en no haver suficient aigua, els regs es
canalitzaren a través dels canals provinents del pantà de Benaixeve,
i dels pous d'Olocau. Encara es conserven alguns masos de certa
envergadura (Caruana, El Carme... ), grans propietats lligades a la
burgesia i a la noblesa valenciana de principi de segle. Les cases
senyorials d'estiueig, dels senyorets de València, han desaparegut
quasi completament. Malgrat no tenir un polígon industrial
definit, hi ha diverses indústries escampades arreu del terme. La
Cooperativa i la Caixa Rural són alguns dels motors econòmics del
poble, malgrat que els últims anys ha minvat considerablement la
gent que es dedica al camp, així com va augmentant la població
dedicada al sector serveis.
N'hi ha dues escoles privades,
confessionals, i una altra de pública, que fa uns anys va iniciar la
línia en valencià del poble. La Junta de Monts i Senyoriu
Territorial de Bétera (anterior al Codi Civil), és una organització
que gestiona gran part del terme. L'Ajuntament està governat per
la UPIB (independents), en coalició amb el PSOE i UV. La millora
de les comunicacions i l'allau d'urbanitzacions està canviant
acceleradament la fesomia del poble i del terme. L'ordenació i la
planificació del territori serà, doncs, crucial, per veure si això
repercutirà en una millora de la qualitat de vida dels veïns, o, pel
contrari, ens portarà a una despersonalització futura
d'imprevissibles
conseqüències.
|