Tornar a Vilaweb Bétera
 
Bétera,
   
   
   
Visions literàries
Història
Festes

Nocions Bàsiques de Bétera

  El terme (76 km2) es troba sobre un suau peudemont que davalla de les muntanyes de Portaceli fins a la plana litoral. Té una altitud mitjana de 120 m. (la Conarda, 157m).

De NO a SE és travessada pel Barranc de Carraixet, un amplíssim llit pedregós, quasi sempre eixut, sobre el qual desemboquen, a l'alçada de la Torre Bufilla, els barrancs de Nàquera i el Cirer, que baixa de Portaceli.
Aquesta situació, al sud de la Serra Calderona, determina un microclima predesèrtic, d'una minsa pluviositat.
El regadiu s'ha estés durant les últimes dècades a gran part del terme, amb grans transformacions (algunes d'elles sobre zones de protecció ecològica de primer ordre) que han arraconat el cultiu del secà: la vinya, l'ametller o la garrofera. L'Horta tradicional, l'Horta vella, La Providència, Bufilla i el Pla, són pura anècdota.
El cultiu exclusiu de la taronja obligà a fer gran quantitat de pous, que feren baixar considerablement la capa freàtica. Amb tot, en no haver suficient aigua, els regs es canalitzaren a través dels canals provinents del pantà de Benaixeve, i dels pous d'Olocau.
Encara es conserven alguns masos de certa envergadura (Caruana, El Carme... ), grans propietats lligades a la burgesia i a la noblesa valenciana de principi de segle. Les cases senyorials d'estiueig, dels senyorets de València, han desaparegut quasi completament.
Malgrat no tenir un polígon industrial definit, hi ha diverses indústries escampades arreu del terme.
La Cooperativa i la Caixa Rural són alguns dels motors econòmics del poble, malgrat que els últims anys ha minvat considerablement la gent que es dedica al camp, així com va augmentant la població dedicada al sector serveis.

N'hi ha dues escoles privades, confessionals, i una altra de pública, que fa uns anys va iniciar la línia en valencià del poble.
La Junta de Monts i Senyoriu Territorial de Bétera (anterior al Codi Civil), és una organització que gestiona gran part del terme.
L'Ajuntament està governat per la UPIB (independents), en coalició amb el PSOE i UV.
La millora de les comunicacions i l'allau d'urbanitzacions està canviant acceleradament la fesomia del poble i del terme.
L'ordenació i la planificació del territori serà, doncs, crucial, per veure si això repercutirà en una millora de la qualitat de vida dels veïns, o, pel contrari, ens portarà a una despersonalització futura d'imprevissibles conseqüències.


NOVETATS
AGENDA CULTURAL DE LLIRIA <2005>Ja pots consultar l'Agenda de l'Institut d'estudis Comarcals del Camp de Turia.
AGENDA CULTURAL DE L'ELIANA<HIVERN 2004-2005>Ja pots consultar l'Agenda de Camp de Turia.
ONADA NEO-FEICISTA A LLIRIA. Consulta açí en Camp de Túria.

Una producció de Bufilla Virtual