M'han explicat, majestat -prosseguí Xahrazad-, que aleshores el pescador va dir al geni: - Tingues-ho en compte, geni. Si el rei Iunan hagués deixat viure el savi Ruian, Déu també li hauria estalviat la vida. I a tu et passarà el mateix, perquè jo t'he salvat la vida i tu has volgut matar-me, però ara et llançaré al mar i mai més no en tornaràs a sortir.

En sentir això, el geni es va posar a cridar:

- Per l'amor de Déu, no em matis! Sigues generós i deixa'm viure! No em castiguis tan durament! Si creus que t'he fet algun mal, no em paguis amb la mateixa moneda. No saps aquell proverbi que diu: "Sigues benefactor, car si fas mal, et penediràs de l'equivocació."? No em facis el mateix que Umama li va fer a Utika.

- Què li va fer?

- Vols que t'ho digui tancat aquí dins? Si no m'alliberes, no t'ho explicaré.

- Alliberar-te? De cap manera, que et penses que sóc ximple? Quan jo t'implorava perdó i indulgència, tu et feies el sord. Quin mal t'he fet? Deslliurar-te del captiveri? Si encara m'ho hauries d'agrair! Però veient com t'has portat amb mi, ja veig que ets un mesquí i que no et mereixes altra cosa que quedar-te al fons del mar patint tota mena de turments fins que arribi el dia del Judici Final.

- Allibera'm! -suplicà el geni-. Ara tens ocasió de mostrar-te magnànim. Et prometo que no et faré mai més cap mal i que sempre vetllaré per tu.

El pescador li ho va fer jurar i perjurar fins que en va estar ben segur; llavors va obrir el flascó. De seguida en va sortir una fumera que es concentrà i es convertí en un geni de fesomia repugnant que, així que es va veure alliberat, d'una puntada de peu va llançar el flascó al mar. El pescador, en veure el flascó a l'aigua, va pensar: "Ara sí que estic llest, ja em puc donar per mort." Però fent el cor fort encara va tenir ànims de recordar-li al geni el seus juraments:

- M'has fet una promesa, geni, i m'has assegurat que mai més no em trairàs; si ho fas, Déu (Lloat sigui!) et castigarà, perquè Ell és un fidel retribuïdor que potser espera, però que no oblida. Recorda que va dir: "Compliu les promeses perquè n'haureu de retre comptes." I jo t'he dit, com el savi Ruian digué al rei Iunan, que si em perdonaves, Déu et perdonaria...

El geni es va posar a riure, se li va plantar al davant i li digué:

- Segueix-me, pescador!

Aquest, sense estar encara gaire segur d'haver-se salvat, el va seguir. Van vorejar la ciutat, van carenejar una muntanya i van baixar fins a una encantadora vall, al centre de la qual hi havia un estany amb peixos de color blanc, vermell, blau i groc. El pescador, obeint les indicacions del geni, hi va tirar la seva xarxa i, quan la va treure, hi va trobar quatre peixos, un de cada color. Això el va deixar d'allò més sorprès, però el geni li digué:

- Aquesta és la meva manera de demanar-te perdó. Has de comprendre que feia mil vuit-cents anys que era al fons del mar i que, durant tot aquest temps, no havia vist la faç de la terra, per això no sabia com comportar-me. Pesca aquí cada dia, però només una sola vegada; si portes els peixos al rei i els hi regales, et farà ric per sempre més. Adéu siau!

El geni donà un cop de peu a terra i aquesta s'obrí i se l'empassà. En arribar a casa seva, el pescador, que encara no s'havia recuperat de tantes emocions, posà els peixos en una olla plena d'aigua per tal de mantenir-los vius. I l'endemà, sense perdre temps, es va posar en camí cap a palau duent al cap l'olla amb els peixos. El rei es va quedar embadalit; no n'havia vist mai a la vida, de peixos com aquells.

- Porteu-los a la cuinera -ordenà.

La cuinera era una esclava que feia només tres dies li havia regalat un rei cristià i, per bé que encara no havia cuinat mai a palau, el visir li manà que fregís aquells peixos tan curiosos.

- Noia, hi ha un proverbi que diu: "El gat només treu les urpes quan les necessita." Avui ens podràs ensenyar la traça que tens a la cuina.

El pescador obtingué a canvi quatre-cents dinars que l'ompliren de joia, sobretot perquè li van permetre de comprar tot el que li feia falta a casa seva, que no era poc!

La cuinera, per la seva banda, agafà els peixos, els netejà i els posà a la paella. Quan els va tenir ben daurats d'una banda els va girar perquè es fessin de l'altra, però en aquell mateix moment l'envà de la cuina s'esberlà i pel forat obert va sortir una donzella preciosa. Era esvelta, tenia les galtes delicades i suaus, uns ulls negres com l'atzabeja i una cara de proporcions perfectes. Duia també un mocador de seda blava, arracades, braçalets, anells de pedres precioses i una vareta de bambú a la mà. Ficà la vareta a la paella i digué:

- Peixos! Peixos, peixets! Encara manteniu el vostre compromís?

L'esclava, en veure allò, es va desmaiar. La donzella repetí les mateixes paraules dues i tres vegades i els peixos alçaren el cap de la paella per respondre: "Sí, sí!" I tot junts van recitar:

Si tu tornes, tornarem; si compleixes complirem.

Però si fuges, nosaltres el mateix farem.

Aleshores, la donzella tombà la paella, se'n tornà per allà on havia vingut i l'envà de la cuina es va tornar a ajuntar. Quan l'esclava va recuperar els sentits i va veure els quatre peixos ben recremats i negres com el sutge, es digué: "A la primera batalla he perdut la guerra." Mentre s'estava maleint pel que havia passat, se li va presentar el visir que venia a saber com tenia els peixos.

- Encara no estan fregits?

L'esclava se li llançà als peus tot plorant, mentre li explicava el que s'havia esdevingut. El visir no s'ho va creure del tot i va pensar: "Això és molt estrany." Tot seguit va enviar a buscar el pescador.

- Escolta, ens hauries de portar quatre peixos més com els que ens has dut abans.

I dit i fet. El pescador se'n va anar altre cop a l'estany d'aquella vall encantadora, llançà la xàvega a l'aigua i, quan els va haver pescats, els portà de seguida al visir. Aquest els va donar a la cuinera tot dient-li:

- Ara fregeix-los al meu davant, que vull veure què passa.

Ella els adobà i, un cop van ser a la paella, l'envà de la cuina no va trigar a esberlar-se novament i en va sortir la donzella. Anava vestida igual que l'altra vegada i va tornar a posar la vareta a la paella. I igual que l'altra vegada va dir:

- Peixos! Peixos, peixets! Encara manteniu el vostre compromís?

Els peixos alçaren el cap i recitaren el mateix vers que havien recitat el primer cop:

Si tu tornes, tornarem; si compleixes, complirem.

Però si fuges, nosaltres el mateix farem.

L'arribada de l'alba sorprengué Xahrazad i aleshores callà.