Opinió
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
1/88>
Marta Rojals
17.12.2013
Aquesta pobra gent
El cap de setmana, una ex-ministra de Zapatero dita Maria Antonia Trujillo feia apologia de l'estultícia llançant la següent piulada a Twitter: 'Vejam: per a quins assumptes importants serveix, saber català?', com aquell qui demana 'Per a quins assumptes importants serveix, ser pèl-roig?', i als catalans que ho llegíem en directe ens va explotar el cervell: no ens cabia la pregunta al cap.
Amb tot, com que som gent acostumada a tractar amb la baixesa, vam davallar al nivell de la sola de les nostres sabates per provar de fer-li entendre tot d'obvietats que la pobra dona no podia capir de cap manera, i que tenen l'arrel en un fet ben simple: el català és per als qui parlen català com el castellà és per als qui parlen castellà. La frase és de l'Espinàs, i ja em disculparà que la citi fins on em permet la memòria. Si la senyora Trujillo fos capaç d'entendre analogies així de senzilles, al país que la va tenir de ministra potser hauria arribat a presidenta, o fins i tot a consellera assessora d'un banc.
Tanta desconfiança que tenen els anticatalans pel sistema educatiu de casa nostra, però ja m'agradaria saber què els ensenyen, a ells, a l'escola. Només que la senyora Trujillo hagués accedit a saber les manifestacions de caire cultural, científic, legislatiu, epistolar, familiar, amatori, etcètera, que al llarg de la història s'han prohibit de fer en català, no li hauria calgut preguntar tantes rucades a Twitter.
Doncs aquest és el nivell, senyores i senyors: avui és una ex-ministra espanyola que no sap per a què serveix un idioma; ahir era una assessora del ministre d'Educació espanyol que trucava a la UIB demanant: 'Quant cobra Ramon Llull per dirigir la càtedra que porta el seu nom?'; abans-d'ahir era una consellera d'Educació balear que passava per un traductor automàtic el discurs que havia escrit en castellà, i donava per bo que un tal informe PISA li quedés com a informe 'Trepitja'; i l'altre un president d'estat que, amb cinquanta-vuit anys d'accés a la cultura, encara no vol ni pot pronunciar 'seny' o 'Companys' amb correcció.
És que de debò, eh? Aquesta pobra gent, als catalanoparlants no ens poden pas representar ni que ho vulguin. Si més no, no ens poden pas representar més que als parlants de l'arameu o del turc. Recordem Machado, ja que avui anem de cites: 'Castilla miserable, ayer dominadora,/ envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora.' I recoi, és que sembla que aspirin a ser potència mundial de la ignorància! En fi, sort que nosaltres ja ens n'anem, perquè més vergonya ja no ens la poden fer passar, i més temps no ens el poden fer perdre. Ja ens sap greu pels qui els hagin de continuar patint.
Postdata: L'ex-ministra va acabar protegint el seu compte de Twitter no pas per vergonya, no, sinó perquè no donava l'abast amb els qui encara tenim aquell tic prehistòric de la pedagogia, altrament dit picar ferro fred. Als qui encara somien que aquest supremacisme lingüístic s'esfumarà amb el toc màgic d'una vareta federalista –fins i tot el Harry Potter ho donaria per perdut–, potser els interessarà de saber que la senyora Trujillo, lluny d'avergonyir-se de la seva curtesa, s'hi va delectar fins acabar informant el públic, estarrufada, que aviat reobriria el compte: i aleshores 'tindré 3.000 seguidors més ;-P'. Amb l'emoticona que fa llengotes se'ns acabava de pixar al damunt. I nosaltres, rucs de sorprendre'ns-en: si el públic li premiava la ignorància, no podíem pas pretendre que no se'n vantés.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015