Desnonaments.- Els damnificats pateixen estrès posttraumàtic semblant als accidentats de trànsit

14:0119.03.2013

El treball critica el paper dels bancs i de les administracions

BARCELONA, 19 (EUROPA PRESS)

Els afectats per un desnonament solen passar en l'etapa final del procés per una situació d'estrès posttraumàtic similar a la qual viuen les persones que han patit un accident de trànsit, segons un estudi elaborat per l'escola de negocis Esade en col·laboració amb Càritas, d'acord amb vuit entrevistes a persones desnonades.

En roda de premsa, el professor d'Esade Juan Ramis-Pujol ha explicat que les persones que arriben a aquest nivell d'estrès són incapaces de raonar correctament, cauen en una depressió, i això les porta a prendre decisions equivocades.

"Tenim el cas d'una dona que va discutir amb el seu cap i que, per aquesta raó, va deixar l'empresa amb una baixa voluntària, sense possibilitat de cobrar subsidi de desocupació. Cal comprendre que aquestes persones no es troben bé", ha explicat a manera d'exemple.

Quan aquesta situació d'estrès és elevada i persistent en el temps, la persona corre el risc de caure en el conegut com a 'doble col·lapse': "Se li ensorra el món, els punts d'encaix li cauen i gairebé és impossible que algú pugui sortir d'allà sense ajuda", ha comentat.

"Al parlar amb aquestes persones tenien la mirada perduda, semblava com si no estiguessin a la sala, el que és molt impactant", ha afegit Ramis-Pujol, qui ha assegurat que dos dels vuits entrevistats havien arribat fins i tot a tenir idees suïcides.

L'estudi analitza les diferents sensacions i emocions que han viscut aquestes persones des que van comprar la seva casa fins que la van perdre per impagament, cosa que el professor d'Esade ha definit com una "muntanya russa emocional on van a les fosques", on els afectats no saben què va passar i on les emocions negatives són especialment intenses.

Així, al llarg del procés, l'afectat passa de l'alegria per haver comprat una casa, al pànic i el sobresalt provocat quan les coses comencen a anar malament, passant per la ràbia i la pena en el moment de donar la casa al banc, fins a arribar a una situació de temor i por al passar a viure en un centre d'acollida.

En el moment d'abandonar la llar, existeixen dues reaccions molt diferenciades: la sensació alliberadora per part d'aquells que aconsegueixen la dació en pagament i un lloguer social assequible, davant de la situació dramàtica que viuen els qui "no aconsegueixen tancar bé el seu cas".

Ramis-Pujol ha assegurat que després d'aquesta experiència tots els entrevistats han canviat els seus hàbits i la seva forma de veure la vida, i ha ressaltat com resulta d'agònic viure entre sis i set anys "amb l'espasa de Democles" a sobre de la cap.

ADMINISTRACIÓ I BANCS

L'estudi critica que les Administracions públiques i les empreses de subministraments per a la llar queden "lentes i ineficients" a l'hora de resoldre els problemes que presenten les persones immerses en un procés de desnonament, el que segons la seva opinió contribueix a crear més desigualtats i a destruir la classe mitjana.

"Si una persona qualsevol va a l'Inem o a un hospital i són ineficients, ho portes bé, però si estàs en aquesta situació és un gran problema", ha criticat Ramis-Pujol, qui ha demanat una atenció preferent per als afectats per desnonaments en les oficines de treball, hospitals i jutjats.

En aquesta línia, considera que el nou marc legal no és la "panacea", i ha demanat al Govern central que s'impliqui en els processos de mediació i que contribueixi a la creació de llocs de treball, després que l'atur hagi quedat retratat en l'enquesta com el gran problema dels desnonats.

El professor d'Esade també ha carregat contra els bancs per no buscar mesures alternatives, com condonacions parcials de deute o ajornaments de la hipoteca a un tipus d'interès simbòlic mentre els afectats troben una feina que els permeti pagar les quotes amb normalitat.

"Tot el món mereix un càstig proporcional a la seva responsabilitat i aquí hem vist que el càstig ha estat excessiu, fora del normal, i mal repartit per qüestions de distribució de poder a la societat", ha afirmat.

Segons el document, Càritas, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i la Creu Roja són els organismes que més han ajudat a les persones en procés de desnonament, si bé també constata que la majoria demana ajuda "massa tard".[FIN]