Care Santos redescobreix la Barcelona napoleònica en 'L'aire que respires'

17:2321.02.2013

BARCELONA, 21 (EUROPA PRESS)

L'escriptora Care Santos redescobreix la Barcelona envaïda per les tropes napoleòniques en el seu nou llibre 'L'aire que respires' (Planeta/Edicions 62), localitzat al centre de la ciutat, una "Barcelona intramurs".

Segons ha explicat en una trobada amb la premsa, la història arrenca quan Virgínia acaba d'heretar el negoci familiar, la llibreria Palinur, i troba, entre una pila d'exemplars, la història de Carlota Guillot i la recerca d'un llibre esmunyedís, que va formar part d'una de les biblioteques particulars més sibarites de la Barcelona napoleònica.

A partir d'aquesta recerca, Santos teixeix una història prolongada al llarg de les dècades més convulses del segle XIX durant les que la ciutat va assistir a la seva gran transformació: l'enderroc de les muralles i la urbanització de l'emblemàtica Rambla, des de quan ha deixat de ser la mateixa ciutat, ha remarcat l'autora: "Una persona que la conegués ben ara no la reconeixeria".

"Sorprendrà aquesta visió de La Rambla, plena de convents i tancada per dalt i per baix", ha explicat Santos, qui ha defensat que la configuració actual de la ciutat respon també a aquesta transformació.

Aquest llibre és un cant d'amor als llibres i a la lectura, amb lletres capitals especialment il·lustrades per a l'edició i fins i tot amb l'aparició d'una llista de llibres prohibits eròtics que van existir realment i que l'autora ressenya al final de l'obra.

AMORTITZACIONS DE MENDIZÁBAL

L'obra ha nascut de la voluntat de l'autora d'explicar els avatars de les obres que van aflorar després de les amortitzacions de Mendizábal el 1835 com a rerefons, i que ha acabat avançant-se 20 anys fins a la invasió napoleònica.

En aquesta època es van posar en circulació béns de patrimoni cultural i llibreter de la ciutat, ha explicat l'autora, de la mà de la història del jove italià reclutat per Napoleó, Filipo Brancaleone, qui és sanat a Barcelona per Rita Neu a l'Hospital de la Santa Creu i acaba exercint com "toca-campanes" de la parròquia de Santa Anna.

Santos ha reivindicat que la ciutat de Barcelona és, més enllà de les modes, un escenari encara per explotar, així com aquest període històric, no existint cap obra ambientada a la ciutat que tracta aquesta temàtica.

El procés de documentació ha estat extens, amb verdaders troballes d'"or" en les biblioteques i hemeroteques de la ciutat.[FIN]