Una parella denuncia davant del TSJC que un jutge de Badalona els va forçar a fer el seu casament en castellà

21:2116.03.2007

BARCELONA, 16 (EUROPA PRESS)

Una parella resident a Madrid ha denunciat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que un jutge de Badalona, responsable del Registre Civil de la localitat, els va forçar a fer el seu casament en castellà, malgrat que havien omplert un imprès en el qual van fer constar expressament que volien que la cerimònia fos en català.

Albert B.V. i Sofía S.R. es van casar el 16 de juny del 2006 i van viatjar expressament des de Madrid perquè el casament se celebrés a Catalunya, ja que el seu desig era que la cerimònia fos en català. Així ho han fet constar en l'imprès del Registre Civil de Badalona que van haver d'omplir a l'iniciar els tràmits del casament, el novembre del 2005.

Arribat el gran dia, tot i això, el titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 4 de Badalona i responsable del Registre Civil, Antonio Lechón, va iniciar la cerimònia en castellà, fet que va motivar que els contraents l'interrompessin per indicar-li que en el seu expedient havien fet constar que volien fer el casament en català.

Segons la parella, el jutge els va respondre que no tenia constància que s'hagués dictat resolució en aquest sentit i els va indicar que no tenia davant l'expedient per comprovar-ho i que, si volien que ho consultés, haurien d'esperar i deixar passar davant d'ells la resta dels contraents.

Per evitar demores, Albert i Sofía van acceptar que el casament se celebrés en castellà, tot i que en el moment de signar l'acta de matrimoni s'ha produït un nou conflicte, ja que també estava redactada en castellà. Finalment, la parella va signar el llibre, "ja que no els donaven una altra opció", segons han fet constar en la queixa formal presentada davant de l'Alt Tribunal català.

A petició del TSJC, el jutge va informar que tot l'expedient registral es va fer en català i va assegurar que no va impedir els contraents que parlessin en aquesta llengua, tot i que ell no tenia obligació legal de fer-ho, "que era el que volia" Albert B.V.

Segons Garrí, és cert que els contraents li van dir que tenien una resolució que deia que la cerimònia se celebraria en català, però afirma que, quan els va comunicar que a ell no els constava aquest document, van ser ells qui van acceptar que es fes en castellà per evitar demores.