Rigau defensa que hi haurà més hores de classe als col·legis amb "variació" de professors

19:3704.05.2011

BARCELONA, 4 (EUROPA PRESS)

La consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, ha defensat aquest dimecres que als col·legis catalans hi haurà més hores de classe, i que al mateix temps es produirà una "variació" en les plantilles de professors el proper curs, a causa del pla d'ajust i reorganització dels recursos davant la crisi econòmica i l'arribada de 15.000 nous alumnes.

En roda de premsa i després que els sindicats hagin anunciat que a cada col·legi hi haurà entre mig i fins a 4,5 professors menys el proper curs, la consellera ha sortit al pas assegurant que menys professors a cada escola donaran més hores de classe globals, en virtut de l'acord que aprovarà per fer-los impartir una hora més --de 23 a 24 hores a primària i de 18 a 19 a Secundària-- i eliminar la sisena hora.

Als col·legis de nou grups (225 alumnes) hi haurà 15 professors, un i mig menys dels que hi ha actualment (16,5) --amb la sisena hora--, i un menys (14) dels que hi havia quan no existia la sisena hora, fet que es compensarà ampliant les hores de dedicació lectiva dels professors.

El proper curs, els 15 professors per centre d'una línia faran 24 hores lectives, i posaran a disposició dels col·legis un total de 360 hores de classe; una xifra que ara supera les 379 hores amb 16,5 professors --que donen 23 hores--, i que sumava 350 hores quan els col·legis no tenien sisena hora i disposaven de 14 mestres.

Amb aquestes xifres, Rigau ha assegurat que s'han optimitzat les hores de dedicació dels docents, que abans sortien més cares, ha defensat que "la qualitat s'incrementa tot i que la quantitat d'hores varia", i ha manifestat el seu convenciment que aquest pla revertirà en la millora dels resultats acadèmics perquè és una dedicació més individualitzada que permetrà detectar el fracàs i l'abandonament escolar prematurament.

"Nosaltres donem prioritat a l'acció docent per davant de les hores de permanència dels alumnes al col·legi", ha resumit Rigau, que ha subratllat que hi haurà suficients mestres a cada col·legi per impartir el currículum acadèmic i que també hi haurà professors de reforç on el col·legi ho consideri.

De fet, la consellera ha negat que s'estigui aplicant cap retallada en el departament, i ha advocat per parlar d'un "canvi de paradigma" respecte al model anterior, que consisteix en assignar els recursos de manera diferent, reorganitzar i flexibilitzar la plantilla, i arribar fins i tot a obrir les demarcacions territorials en les quals es mou el personal interí per tal de no perdre l'ocupació.

"MANTENIM L'OCUPACIÓ"

La consellera ha insistit que no hi haurà cap acomiadament a la plantilla de professorat i que, precisament, els acords presentats a la taula sindical tendeixen a estabilitzar la plantilla: "Hem dit la veritat, la dimensió de la plantilla serà igual".

En primer lloc, si els sindicats ho accepten, Rigau mantindrà el compromís d'estabilitat dels 445 professors majors de 55 anys fins que es jubilin, així com els 2.103 interins a qui l'any 2011 se'ls acaba l'estabilitat i que ara podran prorrogar-la un any mentre esperen per fer oposicions.

Un altre grup de 5.906 substituts, que no tenen compromís d'estabilitat i tenen plaça assignada dins d'una demarcació territorial, podran accedir a treballar en una àrea territorial més àmplia, per exemple enviar-los des del Penedès a Reus, per no perdre la seva ocupació.

"Aquests professors tenen un lloc garantit, però per això ha d'obrir-se l'àmbit territorial en què han escollit plaça", ha concretat Rigau. També estudia la possibilitat de traspassar professors de Primària a Secundària, per la qual cosa ha iniciat converses amb el Govern espanyol perquè s'introdueixi l'assumpte en un Reial decret de la Llei d'Economia Sostenible que afecta a la Secundària.

"No podem entendre que els sindicats diguin que es retallen 3.600 llocs de treball", ha lamentat Rigau, que ha acusat els sindicats de professors de ser desconfiats davant qualsevol proposta de la Conselleria i pensar que darrere sempre s'hi amaga alguna cosa.