Daniel O'Hara, Gemma Aguilera i Jordi Llavina guanyen els Premis Octubre 2011 de narrativa, assaig i poesia

15:1527.10.2011

Climent espera reprendre la Nit dels Octubre el 2012 i que la seua suspensió per a pagar les "desproporcionades" multes de TV3 siga un "parèntesis"

VALÈNCIA, 27 (EUROPA PRESS)

L'escriptor Daniel Muñoz i Prades, conegut amb el pseudònim de Daniel O'Hara, ha resultat guanyador del Premi Andròmina de narrativa de la 40 edició dels Premis Octubre amb 'El poder excloent de la essa sonora', al costat de la periodista Gemma Aguilera i Marcual que s'ha portat el Premi Joan Fuster d'assaig per 'Agent 447', i el periodista i escriptor Jordi Llavina que ha rebut el Premi Vicent Andrés Estellés de Poesía amb 'Entrada de fosc'.

Els guardons han estat donats a conèixer este dijous en una roda de premsa celebrada a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) amb la presència dels autors i el president d'Acció Cultural del País Valencià, Eliseu Climent, qui ha confiat que la suspensió de la 'Nit dels Octubre' en què tradicionalment s'atorgaven estos premis siga sol un "parèntesis" i esta "part lúdica" dels Octubre es recupere l'any que ve, després de pagar les multes imposades per la Generalitat per les emissions de TV3 en la Comunitat.

Climent, que veu "desproporcionades" estes sancions, ha revelat que queden per pagar uns 300.000 euros, havent-se liquidat ja 500.000 euros. Esta és la tercera vegada que l'entitat es veu obligada a cancel·lar la gala. La primera va ser després de la pantanada d'Alzira en 1982 i la segona amb l'arribada a la Generalitat de l'expresident Eduardo Zaplana, que dos dies abans de la Nit dels Octubre va requerir la Fira de Mostres per a actes polítics. Tot i això, la nit que la gala estava programada no es va ocupar la sala, per la qual cosa després va haver d'indemnitzar-los amb 200.000 euros, ha recordat.

L'últim recurs de Daniel O'Hara per a veure publicada la seua tercera novel·la després de passejar-se per les editorials catalanes sense èxit ha estat presentar-se als Premis Octubre, una decisió que a més de fer-li guanayar 12.000 euros farà que el seu relat 'El poder excloent de la essa sonora' veja la llum.

La novel·la, que l'autor ha descrit com un "melodrama social i sexual" s'endinsa en la relació de dos homes, un jove de Cornellà i un advocat catalanista i conservador de Barcelona, per a reflexionar sobre relacions de poder a través del sexe explícit, la ironia i un "to humorístic que va des de la tendresa fins a la misericòrdia". Segons O'Hara, en esta història, les descripcions i reflexions psicològiques i socials que hi ha en les escenes sexuals "tenen tanta importància com els diàlegs dels personatges".

Per a l'autor, esta és la narració "més completa" que ha fet, donant un endavant a l'argument i que capta a més un "retrat sociolingüístic" amb tocs de comèdia.

A l'apartat d'assaig, la recerca d'una esquela per part de la periodista de la revista 'El Temps' Gemma Aguilera ha convertit un treball d'investigació periodística i històrica a l'assaig 'Agent 447', una "biografia amb contingut històric i amb molta interpretació", ha dit, que li ha valgut el Premi Joan Fuster de los Octubre, dotat amb 6.000 euros.

Aguilera ha explicat el procés d'investigació centrat a descobrir el personatge que s'amagava darrere del Pedro Urraca, el policia que va detindre l'expresident de la Generalitat catalana, Lluis Companys, afusellat després per les autoritats franquistes.

Així, 'Agent 447' destapa un oportunista que va apujar amb la causa franquista fins a arribar fins i tot a ser present en reunions entre Franco i Hitler. Un "repressor de republicans" durant la Dictadura que va sobreviure a la Transició democràtica per a reconvertir-se en "repressor de republicans catalans i bascos" a Brussel·les baix l'excusa de reprendre "comunistes i suposats membres d'ETA", ha apuntat l'autora.

Al costat del propi fill de Urraca, la periodista ha treballat durant tot un any per a descobrir la seua història. En este procés era imprescindible trobar l'esquela del policia, ja que la Llei de Protecció dels Funcionaris no deixa consultar informació sobre els mateixos fins a passats 25 anys de la seua mort.

Tot i això, el fill d'Urraca es va involucrar en la investigació per conèixer qui era el seu pare, tant és així que ha cedit tota la documentació, fotografies i els dietaris d'este a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Precisament en estos dietaris dedica una pàgina a Companys, l'únic detingut que li va impactar perquè era "home digne que va mantindre els seus ideals fins a l'últim moment", diu.

El Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés, dotat amb 5.000 euros, ha recaigut en Jordi Llavina, l'experiodista de 'Catalunya Ràdio', ara redactor de 'La Vanguardia' i col·laborador amb altres mitjans de comunicació, parla de la pèrdua de la innocència en 'Entrada de fosc'.

L'autor, que s'ha mostrat "molt content" de guanyar un premi que porta el nom d'un dels poetes que però vol, s'ha referit a la seva obra com un "llarg poema narratiu" que té un poc de novel·la, un poc de crònica d'un moment històric (1984) i una part lírica.

La història arranca amb un xic i una xica de 17 anys que li regala un llibre. A partir d'ací, sorgix una "crònica" social de l'any 1984 que es desenvolupa la trama, amb referències històriques, successos que han passat, referències a poetes i música de l'època o la sida, i l'educació intel·lectual i sentimental. Temes com el suïcidi, la soledat o l'erotisme planegen pels versos de Llavina.