Senyals

Acostumat a la tradicional indecisió d'Unió Democràtica, acostumat a aquest 'dic però no acabe de dir mai' que Duran va implantar com a regla de comportament del partit, constate que aquestes últimes hores estic molt sorprès per les coses que passen. Ho dic amb la necessària prudència, però amb gran interès: estic sorprès i, si m'ho permeteu, content.

Content i sorprès de veure la contundència del sector independentista d'Unió. Content de veure com aquesta gent ha estat capaç de moure's amb eficàcia, malgrat tots els paranys posats per la direcció. I content de veure també que tenen dirigents, Antoni Castellà notablement, que podrien ser les noves cares de la democràcia cristiana del país. Unes cares rotundament enfrontades a allò que sempre ha representant el búnquer de Duran no solament en la qüestió nacional, que és la més urgent però no pas l'única.

A l'altra banda d'allò que fins ara ha estat la coalició, ausades també que ràpid que ha reaccionat CDC. La direcció d'Unió ha intentat una de les seues maniobres tradicionals, l'última probablement, consistent a proposar una negociació amb CDC simplement per a anar passant el temps. Però aquesta volta la resposta de Convergència ha estat ben diferent d'allò que havíem vist fins ara. CDC ha estat contundent, clara i rotunda: ha dit a Espadaler que té uns dies per a explicar-los si estan disposats a anar al 27-S amb un programa independentista i que si no és el cas ells faran via. Més clar, l'aigua. 

Un altre senyal de com canvia el país.

L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Secundí Mollà

Sigui quin sigui el resultat oficial d’aquesta consulta, ja s’endevinen una sèrie de conseqüències. UDC surt de la seva tradicional indefinició tot i  que dividida entre un sector clarament definit com  independentista i un altre que continua en la seva indefinició. El sector independentista (que teòricament ha perdut) és tan nombrós que té via lliure per adherir-se al procés sense passar per l’executiva del partit. El sector de la indefinició (que teòricament ha guanyat) s’ha tancat ell solet totes les portes i, sense cap capacitat de condicionar res, es veu abocat a trencar amb CDC i presentar-se en solitari a unes eleccions el resultat de les quals no serà gens ambigú sinó una clara i evident catàstrofe. Els consellers que continuen en aquesta indefinició a tres mesos de les eleccions probablement hauran d’abandonar el seu càrrec. I Duran, que avui està més sol que ahir, va col·locant-se al seu lloc. El seu partit ha anat passant dels 12.000 militants als 4.000 i ara li’n resten menys de 2.000. Ei rei de l’ambigüitat hauria d’haver vist que els temps han anat castigant els partits que han defugit posicionar-se. Vegeu sinó què ha passat a can PSC que encara no ha tocat terra i ICV-EUiA que gairebé s’han hagut de diluir per no desaparèixer. Diuen que Duran ha guanyat. Que els déus ens lliuren d’ aquestes victòries.

Joan Carles Melgarejo

Recordo que estant ERC al tripartit va posicionar-se contra l'estatut impulsat pel tripartit. Això li va costar l'expulsió fulminant del govern. Aleshores tothom va aplaudir la decisió del president Maragall, com a conseqüent i lògica. Pot ser. Molts estavem d'acord amb ERC i vam acabar votant en contra d'aquell estatut (el temps ens ha donat la raó), però podiem entendre la reacció de Maragall. Però ara, per la mateixa raó, costa d'entendre què fan Ortega, Espadaler i altres menjaciris en el govern de president Mas. Com pot ser que el president i CDC es deixin segar l'herba sota els peus d'aquesta manera??? O el president els fa fora fulminantment, com va fer el president Maragall, o perdrà tota la seva credibilitat. I bona part del procés, al darrera. Suposo que es tractava d'això: una pinça entre sectors dretanosos i esquerranoides...en aquest sentit m'inquieten les declaracions simultànies d'alguns gurus dient que el que importa no és la independència sino el progrès social...com si volguessim la independència solament per a penjar estelades al dia següent...es que pensen que som idiotes?

Joan Rubiralta

Sembla que finalment s'està esclarint el garbuix d'UDC tenint en compte que ens trobem en un moment que cal prendre decisions per la pressió contundent i nítida de CDC. Ja era hora. 

Ara, tindrem clar qui és qui en el moviment independentista. Ja ho sabíem dels partits sobiranistes de sempre com ERC i la CUP i els afegits a última hora com CDC, però ara podrem saber què passarà amb el militants democristians si UDC no signa el full de ruta. D'altra banda, els altres militants independentistes d'aquesta formació aniran a negociar-lo directament parlant amb els dos grans partits: ERC i CDC, no com la cúpula d'UDC que només ho vol fer amb els convergents.

Davant d'això veig evident que hi haurà un trencament entre UDC i CDC perquè convergència no acceptarà que no signin el full i hi haurà canvi a les conselleries i els independentistes democristians seran expulsats del partit perquè actuaran a fora dels límits del seu partit. Això és el més probable, però ningú ho pot assegurar fins que passi.

En tot cas, ara ja sabrem què votem si ho fem per UDC. El següent pas seria que ho fes ICV-EUIA, que tampoc queda clar el seu posicionament tenint en compte que també hi ha divisió i que caldrà posicionar-se sobre la independència. El preocupant seria que si els independentistes no van per lliure i no marxen d'aquesta formació, a tothom que hi sigui el comptaran igual i per tant la ciutadania deixarà de votar una formació poc clara amb la qual cosa el futur d'aquest partit també és molt fosc.

Antoni Carol

Content? Sí, però també patètic! Doble espectacle aquest cap de setmana! En assabentar-me que Unió té uns 4.000  militants, he restat bocabadat en veure el “pes mediàtic” (temps i espai) ocupats per la seva consulta interna. Quatre-mil. D’aquests només van a votar 2.000. D’aquests, 1.000 voten un SÍ que no se sap què caram significa; els altres 1.000 voten un NO que requereix una interpretació paradoxal. I tots diuen haver guanyat! (ara estan discutint-se 40 vots amunt, 40 vots avall). Segon espectacle: la germana Teresa. Aquí no parlem ja d’uns pocs milers de vots, sinó d’uns pocs centenars per a postular-se com a candidata, bla, bla, bla. A què juguem? A la Via Catalana hi érem un milió i mig sense necessitat de consultes, ni d’assemblees generals extraordinàries, ni de primàries. A la V vàrem ser-hi un milió vuit-cents-mil (sense consultes, sense assemblees, sense primàries). Ja estem farts de capelletes i “discusionetes”. Sortosament avui, amb motiu dels 25 anys de VilaWeb, podrem gaudir del col·loqui entre el president Mas i en David Fernández, moderat per en Vicent (aquests tres i no uns altres!). Si us plau, eleveu l’horitzó, feu-nos somiar, torneu-nos la il·lusió...

Josep Usó

Sembla que aquesta vegada la maniobra li ha eixit molt malament, a l'incombustible Duran. I la caiguda pot ser especialment dura si la pròpia Convergència no es presenta al 27S. En aquest cas, la única possibilitat que ha proposat l'inefable Espadaler es quedaria en res. I el bac, d'antologia. Perquè a veure qui d'ells es podria postular per anar a una llista de persones amb, per exemple, reconegut prestigi. 
I resulta també molt engrescadora la resposta del sector independentista. Com també ho és l'afirmació del sector "oficial" segns la qual s'ha guanyat una votació amb menys de tres mil vots per menys de cent de diferència i que no hi ha trencament. Com es diu al meu poble, "s'agafa abans a un metirós que a un coix".Benvinguts els demòcrata cristians partidaris de la independència. El senyor Duran i els seus quatre fidels ja es veuen borrosos.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Estic content de veure com els independentistes d'Unió han estat capaços de moure's amb eficàcia, malgrat tots els paranys posats per la direcció.