Una certa esquerra xenòfoba

'Catalufo' és un terme xenòfob. Exactament igual com 'sudaca' o 'negrata'. Com aquests, és un terme inventat. Els termes xenòfobs sempre es creen de la mateixa manera: agafes un mot popular, 'negre' per exemple, i el deformes perquè sone aspre: 'negrata'. Podem discutir si és correcte anomenar 'negre' algú o no, si cal dir-ne 'afro-alguna cosa', per exemple, però en tot cas la discussió serà un matís civilitzat i pràctic sobre una denominació. Podem convenir que val més no fer-ho per evitar la degradació que ha tingut el mot en el passat o per esquivar cap interpretació del significat. Fins i tot podem evitar-lo només perquè els qui el reben com una agressió ens ho demanen. És el debat, útil i sensat malgrat la caricatura, sobre què és políticament correcte. Podem parlar de què en fem, del mot 'negre', però en canvi ningú no pot tolerar l'ús de 'negrata'. Simplement és xenòfob, despectiu, creat amb l'ànim de menysprear tot un col·lectiu humà no per allò que cadascun dels membres són o pensen sinó per allò que són col·lectivament. Doncs amb 'catalufo' passa això mateix.

I en aquests casos no es pot invocar el debat polític. Això no té res a veure amb la discussió política. Ans al contrari, precisament la invalida. Usar termes xenòfobs desqualifica la discussió política amb qui els fa servir. Diga què diga. Quan algú fa servir aquesta mena de llenguatge la discussió deixa de ser precisa, esdevé impossible, ja no serveix per a provar de construir cap classe d'acord sobre res, abandona l'anàlisi concreta per endinsar-se en la fosca selva de l'excitació de la por a l'altre i l'odi. I no ens enganyem: això ho sap perfectament qui usa el mot, però ho saben també els qui callen o són condescendents des de les files de qui el fa servir.

Especialment si parlem de l'esquerra. Perquè l'esquerra, les esquerres, sempre hem dreçat una paret tan alta com hem sabut contra la xenofòbia. La lluita contra el racisme i la xenofòbia ha estat un tret característic i irrenunciable dels intel·lectuals i els moviments d'esquerra. És cert que de vegades no ho ha estat prou i és remarcable i molt apropiat, ara i ací, d'assenyalar que generalment això ha passat quan ha caigut en la defensa de l'imperialisme dels estats. Jean Daniel ho explica d'una manera immillorable parlant d'Algèria i el patriotisme francès encegat d'algunes esquerres de l'hexàgon.

Als Països Catalans, i en concret al Principat, la xenofòbia havia vingut fins avui de l'espanyolisme i de la dreta, molt concretament de la dreta remarcablement espanyolista. Ara s'insinua un fenomen nou i sembla que hi ha una certa esquerra, minoritària i molt localitzada de moment, que en el legítim afany per combatre el moviment independentista i defensar la permanència de Catalunya a l'estat espanyol assumeix el llenguatge xenòfob de l'espanyolisme més ranci. El llenguatge i el pensament. I no parle únicament de l'anècdota de Girona --molt significativa, però anècdota al cap i a la fi. Fa temps que tots sentim maneres de parlar i desqualificacions globals absolutament fora de lloc. O que vivim amb estupor episodis que pretenen conscientment amagar la pluralitat de la nació i la realitat del moviment independentista per a mirar de presentar-nos tots plegats com uns ninots manipulats al servei precisament d'allò que aleshores es permeten de presentar com la 'dreta catalufa'. Típic, també.

Hi haurà qui pensarà que no n'hi ha per a tant. Però jo crec que, en vista de tot plegat i de la manera com ha començat aquesta accidentada campanya electoral, hem de tenir clar què cal fer. I a parer meu hem de denunciar-ho en veu alta, hem d'argumentar sobre l'error que significa per a tothom, hem de demanar a qui pot fer-ho que reflexione sobre les conseqüències de no enfrontar-se a la xenofòbia quan la xenofòbia és dins la pròpies files, però sobretot hem de mantenir la calma. L'única estratègia que li queda a l'estat és fer-nos eixir de la via, provocant la violència. Ser conscients d'això és l'objectiu més important ara.

I, pensant en el demà, ara és el moment d'assumir també d'una manera molt especial i ferma la nostra part de responsabilitat en aquest debat. Tot recordant-nos que aquest país és de tots i serà de tots, dels qui volem la independència i dels qui hi van en contra. I també, i molt especialment, que lluitar perquè Catalunya reste dins Espanya és una opció ideològica que ningú de nosaltres no té mai el dret de desqualificar genèricament, posant en el mateix sac tots els qui la defensen.

L'opinió dels subscriptors

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Blanca Serra

Això ja va passar a Berga amb el crim que va acabar amb la vida de l'Isanta. "vamos a matar catalufos" van cridar els assassins i aleshores el crim no es va jutjar amb l'agreujant de racisme i xenofòbia , com s'hauria d'haver fet. Juntament amb "negrata", "paqui","sudaca" i altres invents lingüístics degradants, a la nostra terra es van crear termes com "xarnego", "xarnegada" per estigmatitzar els catalans vinguts de terres enllà, Extremadura, Andalusia , etc.

Sembla que, afortunadament, aquests termes i el seu ús entre nosaltres està retrocedint fins a convertir-los en una raresa. El diccionari més recent de l'IEC  registra correctament "xarnego/xarnega" remarcant el seu doble significat, el més antic "fill d'una persona catalana i d'una de no catalana, dit despectivament" i el més modern ,"immigrant castellanoparlant resident a Catalunya, dit despectivament" Es remarca, doncs, el seu sentit despectiu però la seva presència al diccionari demostra que ha arribat a ser un terme molt estès. Ara l'usa algun personatge despitat per qualificar aquells catalans de procedència de zones d'Espanya castellanoparlant que han arrelat a la terra catalana i s'han incorporat normalment al país i sobretot a la llengua: "Xarnegos agraïts", els diuen, amb significat  doblement despectiu en el sentit que  han renunciat indignament a les seves arrels per llepar la mà de l'amo català que els ha explotat. 

Tota aquesta casuística tan infernal només es pot abordar des de l'educació  en el cas de la xenofòbia, perquè la xenofòbia és una malaltia social que es pot curar amb el coneixement entre les persones de diversos orígens i des de la consideració de delicte amb les seves conseqüències en el cas del racisme. Des d'aquest punt de vista les crides a "netejar" la ciutat de personatges com l'actual batlle de Badalona o els membres de Plataforma per Catalunya o aquesta aspirant a regidora de l'ajuntament de Girona,  haurien de ser considerades delictives i d'incitació a l'odi i totalment esbandides de la nostra vida social.

Diego Arcos

Soc troskista, esquerranista radical en els principis, crec en la Revolució. I quan ha calgut he defensat els meus principis posant la meva vida en la lluita. A l'Argentina i a Bosnia.

I se, fefaentment, que dins l'esquerra hi han grups, com els estalinistes, que encara avui consideren que el PSUC va fer bé assassinant a Nin i a Trosky.vSon els mateixos que van organitzar un debat a Gracia, per defensar a Putin i els rusos de Crimea, titllant al poble Ucrainés de feixista, acte que va acabar amb un immigrant ucraines mort, del qual tota la seva familia va acabar en Treblinka.

I tant que hi ha una esquerra reaccionaria i xenofoba, arraconada pel moviment de Mases independentista i que ara treuen la fel acumulada.

Calma i coherencia al carrer i als mitjans. Tan sols podem perdre si ens enfrontem o caiguem en provocacions

Salvador Duran

Precisament aquesta tarda quan llegia la noticia del exabrupte de la sra Pibernat i desprès d'un altre candidat a Figueras m'han vingut al cap unes idees semblants a les expressades a l'editorial. I a més m'ha vingut al cap el sr Albiol de Badalona.Quina ha estat la meva sorpresa quan he vist que ella mateixa, la sra Pibernat, ha assumit el caràcter xenòfob del seu pensament i afirmacions al reconeixes en el slogan del sr Albiol.
Aquest és un greu problema, que a Catalunya ja va intentar explotar el franquisme, abans Leroux, i que tant bé l'esquerra, amb el PSUC al davant, va saber aturar, i van tenir la capacitat d'agrupar totes les forces populars contra la dictadura.
Cal analitzar com des de la cultura política progressista poden sorgir aquestes posicions. I també com algunes simplificacions, també de caràcter xenòfob, des de les posicions independentistes abonen aquestes actituds (Espanya ens roba, adopta nens extremenys, etc..)
També crec que la falta d'una política independentista clarament d'esquerres, (entre CDC i CUP) i implicada en el dia a dia ha deixat un forat obert per on es colen posicions com aquestes. 
També penso que ERC i els socialistes sorgits del PSC-PSOE,  s'han equivocat, així com l'ANC al no valorar que la condescendència amb les polítiques socials de la dreta catalana tindria conseqüències en el decantament d'amplis sectors de la societat.

Josep Usó

Sempre és lamentable, el racisme i la xenofòbia. Especialment, em dol per part d'algú de l'esquerra. Perquè jo encara crec que ser d'esquerres és també estar a favor del coneixement. I tot racisme amaga dues coses. Ignorància. I por. Justament por pel fet de saber que "els altres poden ser millors". Espere que el cas de Girona siga aïllat. 
 D'altra banda, qualificar tot un col·letiu d'una manera concreta és sempre estupid. A qualsevol lloc, o ideologia, no hi ha persones altes, baixes, agradables, desagradables, intel·ligents, poc intel·ligents, guapes o lletges. Tant entre els jueus, com entre els catalans, els espanyolistes o els seguidors de qualsevol equip. D'això tampoc hi ha dubte.

Ignasi Badia

Entenc el que dius avui sobre Colau. Que dient-li espanyolista cada cinc minuts al final s'hi tornarà. Molta gent potser no sap o ha oblidat que el 9N va votar sí-sí.

Com que fa poc la vaig criticar en un apuntament del bloc, però, volia dir tres coses:

- És difícil que no faci una certa ràbia que no empenyi, algú com ella, decididament cap a la República catalana.
- Ja  sé que hi té dret, però també sé -i ella també- que, en cas de conflicte, ser neutral és anar amb l'opressor; i ara ella va de neutral.
-  Finalment, dir que no vol la DUI i que està a favor del referèndum ara sona a broma de mal gust. Quin referèndum? Que no ho sap per què no hem fet cap referèndum reconegut per tothom?

Evidentment, les eleccions importants són les del 27 de setembre.

Joan Rubiralta

Diuen que no insulta qui vol sinó qui pot. I els catalans n'han rebut milers d'insults, com curiosament deia el mateix Pablo Iglesisas, però tots aquests insults ens han relliscat i han desaparegut perquè el nostre poble ja té la pell acurtada contra l'exabrupte i ja no en fa cas. Una altra cosa és que ho pronunciï alguna persona que tingui una projecció pública perquè llavors si que cal demanar explicacions i rectificacions i si no se'n donen, cal exigir la seva expulsió immediata de la formació per xenòfob.

És greu que en el cas que comenta el Vicent, hagi estat una persona important, (4a a la llista per Girona), pertanyent a ICV-EUiA i que de moment només se l'hagi apartada quan el seu expedient disciplinari amb proposta d'expulsió ja hauria d'estar en marxa. És important perquè si fins ara ho feia la dreta, PP i Ciutadans, ara ja ho fa algú de l'esquerra, una esquerra que cada cop ho té més magre, però no fa tant temps deia que volia lluitar per les llibertats de Catalunya i que es va sumar a la pregunta sobre el 9N. Davant d'això, només ens quedar veure que farà el partit, i caldria que la ciutadania ho tingués en compte davant de les properes eleccions, perquè no hem d'oblidar que una persona així va ser posada a les llistes pels dirigents d'aquesta formació a les comarques gironies. ICV-EUiA ja era un partit tocat i només li faltaven patinades com aquesta.

Almar Bosch

No em sento gens estimat per l'estat espanyol. Percebo odi a les xarxes pel fet sentir-me català. Ciutadans, PP, Pont aeri, cap argument a favor de romandra a Espanya: és per pebrots i n'estic fins als 'dellonses'.
No puc ni imaginar-me que perdem les eleccions del 27S
Hem de pasar a la denúncia permanent ja que estic convençut que aviat patirem la violència no només verbal, també la física.
Posem-hi remei ara.

director@vilaweb.cat

L'única estratègia que li queda a l'estat és fer-nos eixir de la via, provocant la violència. Ser conscients d'això és l'objectiu més important ara.