Opinió
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
1/169>
Vicent Partal
25.09.2014
La vergonya d'Europa
Herman Van Rompuy és encara, per poc de temps, president de la Unió Europea. I ahir es va atrevir a respondre a una pregunta de Carles Boix sobre la independència de Catalunya amb aquesta frase: 'La democràcia no serveix per a canviar fronteres.' Ja estem bastant acostumats a aguantar estupideses prepotents per part de la mediocritat insultant que governa a Brussel·les, la mediocritat que fa perillar de debò la construcció europea. Però la frase de Van Rompuy ha anat més enllà d'on ningú no s'havia atrevit a anar fins ara i és simplement intolerable.
Què vol dir que la democràcia no val per a canviar les fronteres? Què es pensa que van fer els estonians o els eslovens? Com es pensa que formen part de la Unió Europea els eslovacs? Com s'ho faria Malta, per tenir un lloc al consell, si no fos perquè la democràcia li va permetre de canviar les fronteres? I Merkel, com hauria arribat a cap del govern de la RFA, ella que va néixer ciutadana de la RDA, si no fos perquè la democràcia fa possible de canviar fronteres?
Espere que no pronunciàs aquesta frase amb coneixement exacte d'allò que deia. Altrament, Herman Van Rompuy hauria d'aclarir-nos com és que ell en persona ha signat l'entrada de Croàcia a la Unió Europea. Vol dir, senyor Rompuy que la democràcia no serveix per a canviar les fronteres, però la guerra, la neteja ètnica, els crims en massa i la destrucció d'un país sí? Aquest és el missatge que Europa vol enviar al món? El meu vot val menys que un cadàver, cent o mil a les trinxeres de Vinkovci, senyor Van Rompuy? Vergonya! Vergonya en el nom dels pares fundadors d'Europa! Vergonya en el nom de tots els qui han lluitat durant decennis per fer de la Unió un espai de pau, llibertat i estabilitat.
L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)
Lola Nomdedéu
Pocs editorials he llegit d'en Partal tan durs i contundents com aquest. No hi ha dubte que Van Rompuy se'ls ha guanyat a pols.
Aquest personatge és un exemple de la fauna amb dèficits democràtics que ocupa llocs preminents en la Comunitat Europea. La qual cosa indica que rebrem pocs ajuts europeus durant el procés.
La denúncia pública contra semblants declaracions és ineludible i tant de bo apareguera en múltiples diaris per a vergonya de qui les fa i de qui les consenteix.
Que diferent el discurs d'Obama!
Francesc Aguilar
Està clar que aquesta declaració és intolerable , situa com a única via de llibertat dels pobles...la guerra! Davant aquesta mostra de qui mena de interesos i personatges governa la UE m'alineo decididament amb els euro-escèptics, no vull pagar amb els meus imposts aquesta gentola: Independècia per canviar-ho tot, també les relacions amb Europa.
Antoni Carol
Una vergonya, certament! Ara ha estat en Rompuy. Però poc abans que Escòcia votés -només hores abans- va ser en Barroso, tot dient que el nou Estat escocès hauria de fer cua per a entrar a la Unió Europea. Increïble: el president de la Comissió Europea fent campanya a favor del NO! Encara hi ha més: Durao Barroso és reincident i contumaç, perquè ja han estat unes quantes les seves intervencions desafortunades en aquesta línia. I pitjor encara: no n’aprèn, perquè –com tots coneixem- el professor Sala-i-Martín el va encerclar i deixar en evidència en un frec a frec a Davos (¿com és que han estat reconeguts a Europa països que han mogut fronteres amb sang i, en canvi, Catalunya i Escòcia que ho fan cívicament, pacíficament i democràtica, i que JA SÓN d’Europa, haurien d’anar a la cua i esperar anys...?). Se suposa que Europa podria ser un referent per altres continents a l’hora de gestionar conflictes territorials i, en canvi, resulta que les autoritats europees no fan més que disparar trets als seus propis “fills” amb amenaces sense fonament i sense necessitat. Catalans: tenim la gran responsabilitat de fer possible allò que alguns ho presenten com impossible! Amb el nostre procés d’emancipació podem prestar un gran servei al món per la via d’exemplaritat. Ens coneixen i ens miren! Bon repte tenim!
Josep Jalle
D’aquest personatge, escollit per consens i repartiment de llocs entre els dos conglomerats de partits a la UE, no cal atendre-li massa el que va dient que ve a ser del mateix nivell del que ha fet. Algú recordarà quelcom que hagi fet Van Rumpoy del seu pas per la institució que presideix?. Nosaltres si que cal que anem amb el màxim escepticisme a l’hora de valorar el que els membres de la UE podran fer per ajudar al procés democràtic on som, desafiant el conservadorisme més retrògrad.
Pensàvem que, amb el pas de uns anys, els demòcrates de tota la vida a Espanya, els que no sabien res del que passava a l’Alemanya dels anys 40 o els que volien la caiguda del concepte mur de Berlin del bloc soviètic, esdevindrien democràtics i pacifistes. I ens equivocaven. Calen algunes generacions i unes condicions de vida magnífiques per que l’evolució cap al respecte de cadascú i la lliure expressió dels valors humans siguin possibles, evolucionant democràticament cap a una estabilitat dels mecanismes que la suporten, com les consultes al poble.
Pensàvem, doncs, que gent con Van Rompuy o Merkel estarien molt decidits de recolzar els camins cap a la plena democràcia de territoris com el de l’Estat espanyol i llurs nacions.
Pensàvem i ens equivoquem. Res se’ns donarà de fora i menys d’un conservadorisme que no està basat amb el liberalisme, sinó amb l’estatismes, provinents del que van mamar en el totalitarismes, el domini dels estats sobre les persones. Encara, avui, el mirall és la Gran Bretanya, no pas centre Europa. No ens enganyem més. El futur és a les nostres mans, a les nostres urnes. No fora. De fora només cal esperar la quota del deute espanyol que ens tocarà pagar del fabulós malbaratament del més d’un bilió d’euros, confessat fins ara. Aquest serà l’autèntic ajut que rebrem, un cop ens hàgim desempallegat, formalment, del procediment per assolir un Estat propi. Vista, treball i sort.
Ramon Perera
Vicent, tens molta raó quan parles de 'la mediocritat insultant que governa a Brussel·les'. La situació encara és més trista al tenir en compte que els que governen a la Unió Europea són persones posades pels diferents estats que la composen, sense cap mena d'elecció democràtica. Com altres propostes o entitats al llarg de la història, la Unió Europea - que no és lo mateix que Europa - va nèixer en unes circumstàncies determinades i amb una finalitat molt lloable, però després les circumstàncies van canviar i la finalitat, per desgràcia, també.
Andreu Camps
Efectivament, les paraules de Van Rompuy són altament ofensives per a una normalitat de ciutadania que entenem que és l'acció civil, la discussió i la confrontació d'idees de manera serena, intel·ligent i pacífica, allò que ens allunya de l'"homo" i ens apropa al "sapiens". És clar, però, que les nissagues "homo" predominen i es fan valdre. I és aquí on apareixen les característiques que els identifiquen: la supèrbia, el menysteniment de la ciutadania real i del propi concepte, la vanitat i la creença, que pretenen fer llei, que pertanyen a una classe "elegida" per a determinar qui, i com, vivim a quin costat de quina ratlla.
Tot això, que és evident, no seria tan perillós si no vingués dels qui detenten el poder de traficar legalment amb armes, els qui manen i postul·len, com la seva amiga Christine Lagarde, de l'FMI, que va afirmar, impunement, això que ja va destacar VilaWeb: http://www.vilaweb.cat/editorial/4001865/voste-quan-li-tocaria-morir-madame-lagarde.html
Aquestes dues afirmacions, fetes per persones rellevants,i que ostenten poder, han de fer-nos ser, més que mai, vigilants sobre la qualitat d'allò que anomenem "democràcia", i ha de conduir-nos a formular un nou Estat que enraoni, i ho faci amb mots clars i continguts certs, com l'aigua fresca raja de les millors déus. Amb representativitat, proximitat i decència. Qui, sinó els "sapiens sapiens" , seran els garantís de totes les llibertats, drets i deures?
Víctor Serra
Per desgràcia els la inmensa majoria de dirigents i funcionaris europeus, no són més que mediocres servidors dels Estats. Aquests estats que són incapaços de continuar decentment amb la construcció europea perque posen pel davant fins el més misèrrim interès nacional. Fariem bé de no esperar-ne res. Necessitem continuar lluitant per una majoria social aclaparadora que al final s'imposi a tot l'immobilisme. I sobretot ser conscients que estem davant una "guerra pacífica" però llarga. Res no s'acabarà el 9N, ens caldrà encara lluitar moltíssim, i ho hem de tenir clar per no caure en el desànim.
Josep Usó
Al meu parer, l'estupidesa, insensatesa i tot el que vulgueu dir de la frase és de tal magnitud que inhabilita aquest personatge per continuar ni un minut més en el seu càrrec. Un individu que fa una afirmació com aquesta ha de ser cessat. Si no es fa així, s'accepten, encara que es diga que és només per poc temps, aquesta mena de desgavells. I, per extensió, s'admet que la única manera de fixar les fronteres ha de ser una altra (que ell ni tan sols sap quina és o si ho sap, no ho vol dir). Si aquest és el missatge que dóna Europa justament ara, no és d'estranyar el que passa. La feblesa política i econòmica a nivell mundial augmenta sense que ningú semble saber què fer. És molt senzill. Cal fer net, i de pressa, de personatges sinistres com aquest, que l'únic que pretenen es viure bé sense importar-los cap mena de conseqüència. Hi ha massa persones, al món i a Europa mateix com per tindre aquest "senyor" ocupant un càrrec qualsevol. Ni que siga de porter. Enlloc. O se'l fa fora, o tots els europeus passarem per ser com ell. I no tenim un passat massa edificant ni un futur massa engrescador, ara mateix com a institució com per anar jugant amb foc. Esperaré, i sé que serà en va, el seu cessament.
Joan Guasch
Trobo que seria interessant que es fes una campanya preguntant a aquest individu què ha volgut dir quan ha dit aquesta barbaritat, començant pels eurodiputats que són qui el tenen més a prop. Paral·lelament caldria implementar controls de drogues i d'alcoholèmia a tots aquests servidors públics que ostenten tant de poder, i no parlo només de les institucions europees. En un estat mental normal, una persona de la seva posició mai no hauria dit una aberració d'aquest calibre, al capdavall, acaba de justificar, ell, la violència per aconseguir canvis en la societat. Ah! I és imperaiu demanar-li la dimissió immediata i impedir-li l'accés de per vida a qualsevol altre càrrec públic. O ens posem seriosos amb aquestes coses o qualsevol eixelebrat podrà decidir sobre la vida de milions de persones. I d'eixelebrats ja en tenim prou a les nostres latituds
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015