Opinió
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
1/169>
Vicent Partal
18.09.2014
Un món nou
A parer meu les fronteres són un dels productes intel·lectuals més fascinants creats per la societat humana. Estudiar-les és una disciplina complexa, però que aclareix com poques la realitat que trepitges. Ara, les fronteres també són la font de molts dels patiments i de les barbaritats més grans que mai haja vist la humanitat.
Les fronteres són, al final, les isòbares de la política. Normalment naixen de la confluència de corrents forts (l'equivalent a les depressions o el anticiclons) que solen reflectir guerres i batalles, revolucions, insurreccions, opressions diverses. La major part de les fronteres que tenim avui han estat parides amb violència, dramàticament. I es mantenen des de la violència, sense permetre que siguen objecte de l'exercici de la democràcia. Són un terreny prohibit, un tabú per a l'opinió i el desig dels ciutadans.
Si avui Escòcia ho aconsegueix, si aconsegueix la independència, no serà el primer país del món que s'estableix en pau i des del diàleg i el respecte a la democràcia. N'hi ha hagut fins ara precedents, però molt pocs, i tots ells tenen explicacions concretes. El referèndum escocès en canvi pot inaugurar un nou món, marcar un model on les fronteres formen també part de la democràcia i on tenir un estat no és una batalla contra l'altre, sinó només una afirmació d'un mateix.
I ho pot fer perquè en aquest segon decenni del segle XXI hi ha unes condicions úniques. Hi ha grans unitats d'estats que desfan el sentit del vell estat nació, hi ha noves xarxes descentralitzades que l'acaben fent, l'estat nació, ben poc útil, gairebé un ròssec. Hi ha una consolidació dels drets democràtics, que fa difícil d'acceptar que hi haja límits a la sobirania popular. Hi ha la informació circul·lant a tota velocitat i creant unes consciències difícils de comparar amb res en el passat.
Però per sobre de tot hi ha, finalment, uns pobles, velles nacions que han defensat durant segles la identitat pròpia i que ara han decidit que era l'hora d'aconseguir allò que la història els havia negat. Que decidim que ara és l'hora de ser, simplement, un país normal.
Per això avui, des d'aquest racó de la Mediterrània, tanta i tanta gent saludem el poble escocès i li desitgem tota la sort del món. 'Saorsa don Alba!', amics d'Escòcia. Que la vostra terra siga lliure!
L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)
Pep Agulló
Les fronteres geopolítiques, fins ara, generalment han sigut fruit de l’existència d'un poder que ha limitat a sang i foc el territori d’influència dels seus subdits. Encara que hi hagi alguns precedents sembla que amb el referèndum d’Escòcia s’obrin procesos de nous estats i noves fronteres, producte, no de la violència sinó de l’exercici pacífic de la democràcia. Paradoxalment però, encara les noves fronteres “democràtiques” ho són sobre geometries d’anteriors fets polítics violents. Així la independència de Catalunya no podrà modificar les fronteres amb Espanya i França, incorporant pobles de la franja, ni del Nord de Catalunya… I els països catalans també patirien d’aquest handicap. Malgrat tot, Escòcia obre un nou procés que promet expandir-se a tot Europa i que desballesterà les fronteres dels vells Estats. Saludem doncs aquesta aproximació a la normalitat. La normalitat serà quan tots els pobles es puguin unir lliurement en entitats democràtiques noves i la paraula frontera hagi desaparegut.
Gerard Joan Barceló
Soi occitan, e s'o me permetètz, m'exprimirai en ma lenga que, coma o sabètz, es tanben una lenga del Principat de Catalonha. Es vertat, quin que ne siá lo resultat final, çò que se passa uèi en Escòcia es un eveniment istoric. Es una victòria de la democracia, aicí anglosaxona, que sap destriar entre estat e nacion, e reconeis a un pòble lo drech de votar sus son avenir. A començat en Euròpa un movement de questionament dels vièlhs estats e de reconeissença de las nacions, e l'actitud antidemocratica del govèrn espanhòl es, totòm o vei, un anacronisme. Que Catalonha, dins la quala i a una part de la nacion occitana, Aran, tròbe ela tanben lo camin decisiu devèrs sa libertat, e qu'Occitània, ma nacion amagada, sàpia imitar sa sòrre catalana!
Josep Usó
Siga quin siga el resultat del referèndum d'avui a Escòcia, és molt el que han aconseguit. Pensem que estan a un sol pas d'alliberar-se d'un estat totpoderós. Dels qui, fins el 1945 encara tenien "The British Empire" i ara mantenen la Commonwealth. I això només amb una urna i una papereta per cap.
Des d'ací els mire amb enveja sana, però espere que òbriguen un camí que puguem seguir moltes altres nacions. Al capdavall els estats-nació semblen ja espècies en vies d'extinció. El que passa és que molts encara no ho saben.
Mar Reblet
El referèndum d'avui és també una victòria per nosaltres. Si guanya el no s'haurà demostrat que provoca menys dificultats a la llarga permetre la democràcia que intentar segrestar-la. I si guanya el sí l'efecte serà immens. Començant perquè veurem caure de seguida les caretes tramposes de la Unió Europea. És cert que, finalment, el resultat escocès no afectarà el resultat català però serà una fita. Friso per veure les declaracions de Rajoy donant la benvinguda a Escòcia al Consell Europeu.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015