Opinió
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
1/169>
Vicent Partal
13.09.2014
Els quatre fets fonamentals de l'Onze de Setembre
1. L'independentisme ni es desinfla, ni cau, ni davalla. Ben al contrari. Aquells qui somniaven un fracàs causat pel cas Pujol i pel cansament generalitzat s'han quedat amb un pas de nas, esmaperduts. El país ha demostrat una força indeturable, amb dos detalls que cal no perdre de vista: l'absència de consignes o banderes de partit i el fet que siga el tercer any consecutiu. Tres anys seguits fent les manifestacions més grans d'Europa és qualsevol cosa tret d'una anècdota o un 'suflé'.
2. L'unionisme s'enfonsa. Mira que han abocat diners i hores de pantalla a favor de Societat Civil Catalana. I el resultat és el fracàs més estrepitós que hom es puga imaginar. Supose que algú deu provar d'esbrinar què passa. Perquè si ja eren pocs quan omplien la part central de la plaça de Catalunya i prou, ara encara són molts menys. L'unionisme a Catalunya va sense rumb, sense líders, sense res a oferir, desconcertat. Gran notícia si no perdem de vista que hi ha molts demòcrates que votaran no el 9-N i que no volen saber res d'aquests personatges.
3. El món ens esguarda admirat. Bocabadat. No tan sols pel nombre de manifestants. També per la manera, per l'alegria, per la persistència. Som un model i això explica que les portades del principals diaris del món reproduesquen imatges molt positives de la manifestació. I això és determinant perquè els governs d'arreu escolten les seues opinions públiques.
i 4. La manipulació no funciona. No sé si són tan poc intel·ligents que es pensaven de veritat que l'afer Pujol ensorraria l'independentisme. O si és que es creuen les seues pròpies mentides repetides amb tanta passió dia rere dia. Però és evident que les manipulacions no fan efecte en aquest país. Segurament crispen a Espanya, però ací no els serveixen de res. I el CNI no para de despendre diners inútils. Tic-tac, tic-tac. Jo diria que ja hi tenim el peu al coll...
L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)
Erika Casajoana
S'ha acusat la V de Barcelona de ser una "exhibició estètica", de tenir aires de documental de Leni Riefenstahl (sempre hi tornem amb els nazis, que pesats!) o àdhuc de fomentar el "borreguisme".
Com si milions de catalans no preferissin passar una Diada de lleure enlloc d'estar fent numerets any rere any!
Els numerets els fem perquè a Madrid s'empenyen a negar la realitat. Aquest obstacle ha fet el nostre procés més meritori i més èpic.
Ens estem guanyant la independència amb la suor dels nostres fronts, literalment. Amb determinació, paciència i persistència cívica.
La contumàcia de Madrid ha passat de ser una amenaça per a Catalunya a ser-ho per a Espanya. Amb molta preocupació em pregunto quin futur espera al país veí amb tan mala governança? I quin via crucis de separació ens espera!
Però ja hem salpat. No ens podran aturar.
Jordi Torner
Penso que mai havíem estat tan ben situats per assolir la plena llibertat del nostre poble. Si el 9-N es fa el referèndum perfecte, si hi ha impediments que dificulten poder-ho fer amb totes les garanties, es poden cercar altres fórmules com unes eleccions plebicitàries amb una llista unitària (cal que sigui unitària perquè aleshores és com un referèndum i s'esvaeix el perill de la dispersió del vot i guanyem força que ens és molt necessària). Allò que és determinant és votar i fer-ho amb garanties, ja sigui amb una fórmula o una altra, per a nosaltres mateixos i per a la comunitat internacional.
El partidisme i el tactícisme és el gran perill però hem de ser capaços de superar-lo i estic convençut que ho farem. Ara, el més important és tenir sentit d'estat i actuar amb intel·ligència i recolzar les nostres institucions. Ara és l'hora.
Pep Agulló
D’acord amb els 4 fets fonamentals. Ara vé el més difícil: 1er/ trencar la legalitat espanyola amb la desobediència per fer possible el poder votar, sense que s’esquerdi la unitat dels sobiranistes; 2on/ que Espanya posi por a la ciutadania i l’abstenció el 9-N sigui alta. Ambdues coses evitables però el desafiament està allà.
Al punt 1 jo afegiria que l’augment dels favorables a la independència s’ha manifestat significativament en alguns sectors que manifestaven una certa ambigüitat: dins sector empresarial, dins l'esportiu, … i sobretot en els barris períferics de Barcelona on s’ha notat la feina encomiable de “Súmate”. La independència s’ha convertit en un creixent sentiment de rebel·lia social i nacional contra l’Estat a Catalunya que xarbota als indiferents i que acabarà propagant l’espurna a totes les nacions oprimides que el pateixen especialment a la resta dels països catalans i Euskalherria.
Víctor Serra
Ens falta el més important. Convertir manifestacions massives en vots reals. Sigui el 9N o en les properes eleccions que encara ens queden dins l'Estat Espanyol. Si no aconseguim això no podem guanyar.
Joan Ferrer
Les coses s'han fet molt bé. I cal seguir-les fent bé fins al 9-N.
Un país que déu més d'un milió d'euros té una independència molt limitada. És com una autonomia sotmesa als designis dels mercats financers, i de les grans capitals mundials (Brussel·les, Berlín, Washington, Beijing,...).
El dubte és...qui serà el primer que trucarà a en Mariano per a posar-lo en "posició de ferms"???
Les coses s'han fet molt bé. I cal seguir-les fent bé fins al 9-N.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015