Opinió
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
1/169>
Vicent Partal
01.07.2014
El cas Nóos apunta a Juan Carlos
Ho explica Andreu Manresa, un dels millors periodistes que tenim en aquest país. Diego Torres, ex-soci d'Iñaki Urdangarin a Nóos, acaba de deixar caure als jutjats allò que podríem definir com una petita bomba: acusa la casa reial espanyola d'haver supervisat amb detall el funcionament d'aquell institut.
Cal ser prudents amb l'afirmació. Torres pretén, per sobre de tot, escapolir-se d'una sentència de presó més que probable. Apuntar a Juan Carlos, i a Felipe!, pot ser, per tant, una maniobra de distracció a la desesperada. Però certament la lògica ja fa temps que suggereix que Nóos no podia funcionar al marge de la casa reial. I, a més, aquesta vegada Torres hi aporta una informació important: diu que cada setmana els serveis de seguretat de l'estat --i no pas una empresa informàtica-- feien una còpia de seguretat de tots els ordinadors de Nóos. No ha de ser difícil, per tant, o no hauria de ser-ho, que el jutge investigàs on anaven a parar aquestes còpies i qui les rebia. Ha d'haver-hi ordres escrites, papers, material informàtic que haja deixat un rastre fàcil de seguir. I que pot conduir al cor de la trama corrupta.
I això és una gran novetat. Igual que les cintes del Watergate van acabar acorralant Nixon, ara les còpies dels discs durs de Nóos podrien posar la proa en la direcció que amb la boca petita tothom apunta, o siga, en la de Juan Carlos. Fa mesos, des de la casa reial asseguraven que Cristina era el dic que evitaria el desastre. El dic s'ha esbotzat i l'aigua sembla que comença a pujar.
L'opinió dels subscriptors (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)
Almar Bosch
Això, això. Tothom ho imaginava...i explica les preses per l'abdicació i l'aforament.
Si tots ho sabien i han actuat amb premeditació i complicitat, la marca Espanya, i la poca credibilitat que tenia, s'esfumarà quan a més a més els jutges mostrin al món com de fàcil és que no passi res...
Sempre queduen els indults, per si un cas.
El rar es que encara els sorprengui Podemos i d'altres partits que, més aviat que tard, faran fora PPPSOE de la política. Fi de cicle.
Josep Blesa
“Invità Paco Camps i Rita Barberà a la Zarzuela per a tancar el “negoci” amb Urdangarín, que esperava en una sala veïna, s’entrevistà personalment amb elpresident del BBVA, Francisco González i amb el d’Iberostar, Lottusse i Camper, Miquel Fluxà i envià emissaris per a negociar amb directius d’aqueixes empreses i d’altres com ara, Mutua Madrileña, aconseguí aparaular un patrocini del rei Abdulà i del príncep Salman (Aràbia Saudita) per 110 milions d’euros i ficà els seus 3 fills (Elena, Cristina i l’avui rei Felipe VI) i sa muller (Sofia de Grècia) en el “sindicat”. La gegantina mentida que han bastit el “cas Urdangarín” per a separar Juan Carlos de Borbó del plet envermelliria qualsevol jurista o estudiant de dret, car, la cascada de proves, indicis i alertes són de tal calibreque avergonyirien per l’escassa consistència i l’enorme infantilisme de l’engany. En Diego Torres, el col·laborador més proper del “gendríssim”, ho conta en el llibre “Urdangarín y la Copa América”, publicat amb pseudònim a Canadà, el contingut del qual reproduïm textualment:....” Del bloc
Josep Usó
Sembla que l'antic monarca, Juan Carlos I, ha abdicat massa tard. I que ara, malgrat tots els intents des de tots els aparells de l'estat devitar-ho, serà molt difícil que el seu fill puga mantindre's al marge d'un assumpte de corrupció com el cas NOOS. Ja està clar que el gendre està perdut per a la causa. La filla està exclosa de la família Real. Ell està aforat de pressa i corrent. Però es veu que el tal Diego Torres té molta més munició preparada, per si de cas.
I impagable la còia de seguretat setmanal dels serveis de seguretat de l'estat. Pot ser podrem veure si són o no segurs, aquests serveis.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015