Opinió
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
1/169>
Vicent Partal
18.06.2014
El menyspreu filipista
Conten que a Franco li van explicar que fóra convenient de no posar el nom de Felipe al fill de Juan Carlos. Perquè el nom del xiquet no el van triar els pares, sinó el dictador. I Franco va triar Felipe, és clar. On s'és vist que l'amo faça cas dels esclaus?
Felipe inaugurarà demà el seu regnat fent coincidir la cerimònia amb el dia que el seu avantpassat del mateix nom va ordenar de cremar Xàtiva de cap a cap, del castell al pla. I canviar-ne el nom. Per San Felipe, precisament. Des de Xàtiva li han demanat que canvie la data. Però on s'és vist que l'amo faça cas dels esclaus?
El coronaran i ell anirà vestit de militar, perquè tot quede clar i no hi haja marge de discussió. Qui mana, mana. I la veritat és que això no és gens normal. El rei dels Països Baixos no és el comandant suprem de l'exèrcit holandès. El rei de Suècia no és el comandant en cap de l'exèrcit suec. La reina de Dinamarca no és la comandant en cap de l'exèrcit danès... El d'Espanya sí, i no atendrà la demanda de vestir-se de civil, ni en ple segle XXI. Potser per a recordar-nos implícitament que si ell demà pot seure al tron és perquè el 1936hi va haver una guerra, on de nou vam ser vençuts --esperem que ja per darrera vegada.
A Xàtiva demà, per respondre-li, penjaran crespons negres als balcons i les finestres. Per Xàtiva. Però també per Manresa i Vila-real, per Quart de Poblet i Castellterçol, per Dénia i Calaceit, per Terrassa, Ares de Maestrat i les quaranta-tres ciutats cremades vilment per la tropa borbònica entre el 1707 i el 1714, ara fa tres-cents anys justs.
A Xàtiva penjaran crespons negres perquè fins i tot el malnom de la seua gent, 'socarrats', delata com és d'imprescindible aquell episodi que ara la casa reial tracta amb displicència, probablement dissimulada. Dissimulada perquè volen fer veure que no en saben res, però curiosament, o no, Xàtiva és una de les poques ciutats de l'estat espanyol on cap Borbó, cap ni un, no ha posat mai els peus. I ells saben per què.
Hi ha qui diu que a Felipe cal deixar-li temps. De moment, podem dir que demostra una sensibilitat nul·la només de començar el regnat. Si més no, podria haver-se canviat el nom, com va fer el seu pare, que havia de ser Juan i va acabar essent Juan Carlos. Però supose que un Borbó canvia de nom només per a no ofendre un altre Borbó --en aquest cas, son pare. Però mai per a congraciar-se amb els súbdits. On s'és vist que l'amo faça cas dels qui es pensa que són els seus esclaus...?
L'opinió dels subscriptors (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si també voleu ajudar-nos aneu a aquesta pàgina.)
Empar Solbes:
La ciutat la cremaren però en realitat el que van intentar va ser eliminar la seua gent, nosaltres. I això és el que no podem perdonar ni tolerar. Per això a l'Almodí el tenim penjat cap per avall a Felip Vè i per això jo he ensenyat als meus xiquets a maleir-lo cada vegada que passen per davant. I no m'he oblidat de dir-los a ells allò que mon pare em va dir a mi: 'ensenya-ho als vostres fills també, ensenya'ls a maleïr-lo per més segles que passen'.
Pep Agulló:
"43 ciutats cremades vilment per la tropa borbònica entre 1707 i 1714”; ara, al 2014, cremar un foto d’en Felip VI serà pena de presó. Ells i nosaltres, però ara ja tenim consciència plena de ser ciutadans, no subdits socarrats d’un regne que ja és mort. Serem imparables.
Secundí Mollà:
Sí. 300 anys després, els espanyols, des de Felip V a Felip VI, passant per Franco, Felipe González, Aznar, Zapatero, Rajoy o Rubalcaba, conéixen molt bé la seua història. Fóra hora que els valencians anéssem coneixent també la nostra.
Josep Blesa:
“Aunque la mona se vista de seda, mona se queda” resa la dita espanyola. Supose que no hem arribat fins ací per a preocupar-nos ni ocupar-nos de qüestions que no ens fan sinó que envescar-nos amb un règim que és més persistent del que voldríem. Particularment ens hi hauria d’agradar tindre un estat veí tan dinovesc i sense bases contemporànies de civilització homologable. Al capdavall anem cap a la creació d’un nou tipus de democràcia i el contrast amb ells serà més lluïdor. Amb que no sé avenir-me és amb la presència institucional d’en Mas i companyia.
Possiblement perquè un servidor és valencià i independentista des que sols parlava espanyol i, ell, no ho era quan parlava també sols castellà i, potser, també francés. I qui diu Mas, podríem dir Duran i Lleida que perseguia i cascava els xiquets d’Alcampell quan parlaven “xapurreau”, pel que conten les cròniques. Els nostres grans notables van saber escandellar l’espanyolalla i observaren que el que més efecte revulsiu produeix és el “obviar-los”...Pla com a espieta d’en Franco i Fuster, que convisqué amb ells com a falangista saberen detectar-los el mal que els afecta. S’hi havem afartat d’analitzar-los i sempre retornem al lloc de partida. Que és la nostra malaltia. I la nostra impotència. Ells, l’Estat Espanyol, no en tenen curació possible. Ni ens interessa salvar l’estat del qual estem pretenent desempallegar-nos-en.
El meu avi era un franquista murcià que anava a Madrid a sacsar-li-la als amos en nom dels industrials del tèxtil valencià. Això és el que necessita España: col·laboracionistes colonials que hi vagen a refregar-los-la. Amb 14 anys ja em barallava amb el meu avi. I li deia: “A qué vais a Madrid?, aparecéis en la tv, todos durmiendo en Las Cortes” i ell em responia: “Tú qué sabrás!, y has como yo, no te metas nunca en política”.
Particularment preferisc la realitat a que intenten endolcir la metzina que ens volen subministrar a petites dosis. Perquè “ennuvola la ment” i et deixa sense consciència de reacció. I continuar fent el bon Jan ens durà a fotre el camí de la llibertat. I donar-los-hi temps ha estat el gran error en aquesta embranzida. El 9N, eixirà que el principat serà un “estat”, però no-independent. Un bunyol. Intentarem una DUI a contratemps que ja estarà neutralitzada i paralitzada. Això serà com aquells equips de futbol que si no rematen l’adversari quan pots, aquest es refà i t’acaba guanyant la posta. Ells --els espanyols-- ens tenen una por irracional, però nosaltres estem cagats del vertigen. Xàtiva? Ai sí !...això anava de Xàtiva, de Castellterçol, de Vila-real, de Quart, de Terrassa, d’Ares, de Calaceit , de Barcelona, de València, etc...s
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015