Una nit històrica: avui ja és l'endemà

Doble victòria històrica. Victòria històrica del sobiranisme. I victòria històrica d'Esquerra Republicana. És cert que l'alta abstenció crida a la prudència, però aquest resultat és molt i molt important. No és tan solament el salt impressionant d'ERC i la manera com CiU aguanta i puja. És, sobretot, la derrota estrepitosa dels unionistes. La derrota del PSC hauria d'anar acompanyada de la dimissió de Pere Navarro, perquè és evident que expressa un missatge que no entenen ni els seus. El PP ja s'esperava un resultat horrible, però atenció a Ciutadans. Ciutadans era la coartada del PSC, que es pensava que perdia vot cap a ells. Però el resultat els hauria de fer rectificar. És molt important de recordar que Ciutadans té èxit sobretot fora de Catalunya. Ara el gran partit de l'esquerra és ERC i el gran partit de la dreta, CiU. Tots dos a favor de la independència. Una perspectiva impagable quan falta menys de mig any per al referèndum. Especialment perquè, sumant els vots de tots els grups partidaris del referèndum, són més del 60% del total. Hi ha motius de sobres per a ser optimistes.

A les Illes la gran sorpresa no és la caiguda del PP sinó l'ascens de Podem i d'ERC. Sí, d'ERC, partit per al qual, juntament amb Compromís, demanava el vot el nacionalisme històric de Més. Això és un enorme terratrèmol. Podem esdevé, partint del no-res, el tercer partit. I ERC i Esquerra Unida consoliden uns resultats notables que apunten a un canvi de govern l'any vinent. El PP encara guanya però davalla setze punts i és clarament superat per l'esquerra.

I aquesta caiguda del PP  encara és més important al País Valencià. Atenció al resultat del PP valencià: perd vint-i-tres punts. La caiguda més accentuada de tot l'estat espanyol. I la suma de l'esquerra hi és clarament majoritària, quan falta un any per a les eleccions valencianes. Compromís, a més, obté un resultat extraordinari en comparació amb el de fa cinc anys i aconsegueix la fita, també històrica, d'un diputat europeu. Els dirigents de Compromís van dir que el nacionalisme valencià seria capaç de liderar una candidatura europea sense subordinacions i fer-la guanyadora. I se n'han sortit. A més, a diferència de Ciutadans a Catalunya, el País Valencià tot sol aporta la meitat dels vots de Primavera Europea. Podem ha estat, finalment, com a tot arreu, una enorme sorpresa, que suma a l'esquerra encara més pluralitat. Una pluralitat que caldrà saber negociar bé per a poder expulsar el PP del poder l'any vinent.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

No és tan sols el salt impressionant d'ERC i la manera com CiU aguanta i puja. És, sobretot, la derrota estrepitosa dels unionistes.