Opinió
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
1/169>
Vicent Partal
08.05.2014
Responsabilitat
Aquesta nit començarà la campanya de les europees i dissabte hi haurà eleccions internes a l'Assemblea Nacional Catalana. En aquestes pròximes hores, dos dels pilars del procés es troben sotmesos, doncs, a un estrès extra. Incòmode en el moment que som, però inevitable. Crec que res d'allò que puga passar no serà cap drama, però em sembla que també tenim el dret de demanar responsabilitat a tothom qui hi tinga algun paper. Responsabilitat i prudència.
Els partits, lògicament, s'han d'enfrontar entre si, però haurien de saber guardar un àmbit especial de respecte envers aquells adversaris que són socis en el camí cap a la independència. Per això m'incomoda veure ERC reclamant a CDC que diga si és partidari de la tercera via –que és evident que no-- i m'incomoda veure CiU amenaçant que si no guanyen això es girarà contra el president Mas --que és evident que tampoc. Solament espere que durant aquesta campanya no passe res que després es puga girar contra la unitat necessària el 9 de novembre. Ho espere i ho demane, per responsabilitat, als qui poden evitar-ho.
Quant a l'Assemblea, res no indica que hi haja d'haver canvis sobtats ni grans sorpreses. Però cal recordar que el camí recorregut fins ací no ha estat fàcil. L'ANC és, segurament, l'instrument més poderós de què disposem ara mateix en aquest país. I això val la pena de tenir-ho al cap dissabte quan hi anem a votar --quan hi anem a votar aquells qui en som membres.
Demà passat només faltarà mig any per al referèndum. Mig any i prou. Ara no és pas l'hora de fer invents ni de fer nàixer tensions innecessàries. Només cal continuar fent allò que hem anat fent fins ara. Tan bé com ho hem anat fent fins ara.
L'opinió dels subscriptors (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si també voleu ajudar-nos aneu a aquesta pàgina.)
Clara Soler: A mi em preocupa especialment el retorn d'un tipus de gent que ho critica tot, que no té manies a l'hora d'embrutar i que sembla que volen tornar a manar ara a l'Assemblea. Rere eslògans bonistes que tots signaríem s'amaga una capacitat de destrucció que crec que ara hauríem d'evitar de totes totes. Molt perniciosa per al país. L'Assemblea ha viscut una época tranquil·la i espero que s'imposi el seny de nou.
Josep Usó: Espere, de veritat que ho espere, que els polítics catalans estiguen a l'alçada de les circumstàncies. A l'alçada del procés en què es troben, qualsevol pas en fals innecessari els arrossegaria sense remei. Cal no oblidar que els partits polítics, en aquest procés van a remolc de la gent i no a l'inrevés. I, pel que fa a l'ANC, confie que tot seguirà igual. Al capdavall, després d'aquestes imminents eleccions l'adversari ja no tindrà gairebé cap marge de maniobra. Sembla que alguns agents externs poderosos ja han pres partit. The Financial Times, per exemple. L'únic que cal fer, al meu parer, és el que s'ha vingut fent fins ara. Mantindre la calma i tirar endavant sense moure's de la posició. Amb l'avantatge que es té sobre l'adversari, ara només és cosa de continuar la partida i el joc està guanyat. Si es malmet el resultat per una errada fruit d'una errada política d'aquelles que només s'entendrien per una "componenda", que pense qui ho faça que mai se l'oblidarà.
I demà, un dia menys per al 9N.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015