Opinió
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
1/169>
Vicent Partal
10.02.2014
Prohibiran l'estelada?
Aquest cap de setmana hem viscut dos episodis de provocació centrats en la bandera estelada. A Sant Celoni, a càrrec de la guàrdia civil i a Màlaga, a càrrec de la policia. En tots dos casos s'han sentit justificacions polítiques segons les quals l'estelada és contrària a la constitució. Des de l'espanyolisme ningú no ha aclarit --com passa sempre-- on ho diu, això, que no ho diu enlloc. Però em sembla que tot plegat no és pas casual.
L'estelada és el símbol que ha canviat de dalt a baix el paisatge, sobretot el del Principat. Penjades als balcons, a les rotondes d'entrada dels pobles, als pals de les cases de la vila o a les grades d'un camp d'esports, la bandera de Vicenç Ballester deixa clar, com cap altre senyal, la voluntat d'independència del país. Òbviament, això ha cridat l'atenció de propis i estranys. Des dels periodistes estrangers que ho remarquen en cada article als polítics unionistes que afirmen que l'estesa d'estelades als balcons crea una confusió intencionada sobre quina és la realitat de la societat.
Dos incidents concordants sobre l'estelada podrien ser un avís en aquest sentit. Espanya no farà un cop d'estat militar, però els cops d'estat judicials seran cada volta més habituals. Els grans --com ja ho va ser la sentència contra l'estatut-- o els petits. I aquest, prohibir l'estelada, podria ser-ne un de ben obvi. Estic segur, però, que una barbaritat com aquesta els eixiria molt pitjor que no es poden imaginar.
Per cert: recordeu quan érem nosaltres que teníem pressa? El gran canvi és que ara són ells que senten la pressió dels dies, que passen ràpidament, i es troben obligats a actuar amb precipitació. I la pressa, normalment, és mala consellera. Tic-tac, tic-tac.
L'opinió dels subscriptors
Joan Guasch: No crec que arribin a ser tan sapastres, els dirigents espanyols, de caure en un acte de provocació tan esperpèntic. En tot cas deuen estar fent proves de cara a alguna acció (tipus rumor-que-s'escampa-ràpidament) de possibles conseqüències legals per a qui tingui penjada una estelada, per si algú s'acoquina i, per si de cas, la treu. La seva actuació serà, com ja ho és, més contundent en altres àmbits, i la resolució judicial sobre el castellà a les escoles n'és un exemple. Tot això evidencia la seva total manca d'arguments en favor d'una convivència que ara ja és impossible. Ja em fet les maletes i estem a la porta del pis, esperant el taxi. Quant a l'estelada, l'únic capaç de fer-la desaparèixer (provisionalment) és el vent de dalt (dues vegades l'he hagut d'anar a rescatar de dalt d'un garrofer!).
Ramon Perera: Ja sabem que la persecució d'estelades a Espanya és una represió política contra Catalunya, però és que, a més, els arguments que donen no s'aguanten de cap manera.Diuen que l'estelada és inconstitucional i segons el diccionari de la RAE, inconstitucional vol dir oposat a la constitució. I oposat vol dir contrari, en el sentit "que se muestra completamente diferente" (també segons el diccionari de la RAE). I tan diferents com són una bandera i un text legal!Com molt bé dius, a la Constitución no se'n parla ni gens ni mica de l'estelada, ni tan sols per prohibir-la.Això té un aspecte positiu, i és que es tracta del reconeixement implícit per part seva de que Catalunya és una nació i això sí que no ho volen sentir ni veure.
Xavi Arenas: Anem amb molt de compte.Les absurditats jurídiques que s'estan cometent pels poders de l'estat espanyol només tenen un únic objectiu: provocar una contesta violenta per part dels catalans. Si ho fem haurem perdut.
Ells ja han declarat un estat de guerra encobert. I les accions que prenen son conseqüència d'estratègies socio-polític-militars. Anem amb molt de compte de no caure en els peranys que ens estan posant: augment horari del castellà a l'escola, un parell de la guàrdia civil passejant per la plaça i senyalant amb el dit les estelades i altres fets i accions de mínima importància perrò que intenten provocar accions precipitades per part nostra.
Recordem Gandhi: primer us ignoraran, despres se'n riuran, i despres us atacaran: aleshores haurem guanyat.
Pau i tranquilitat, que ja som al cap del carrer.
Josep Usó: Respecte a les provocacions al voltant de la estelada, em sembla molt important i molt possitiva la reacció de la gent, de la societat civil. Que, al capdaval, és qui ara mateix sembla tindre les idees més clares. Davant de la provocació, es respon amb humor. O, fins i tot, amb una certa llàstima.
Cada vegada fan més peneta. Por també, perquè són capaços de qualsevol cosa. Però ja es veu que comencen a acceptar la derrota. Les enquestes els són terriblement desfavorables. La prova és que ni les publiquen. I el partit s'acaba. Queden dos-cents setanta-dos dies, només.
(Cada dia els subscriptors de +VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i en reproduïm unes quantes.)
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015