Opinió
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
1/169>
Vicent Partal
17.12.2013
La llumeta
A Madrid han vist una llumeta. Van tan desconcertats que ahir, quan Mas va dir que acceptaria de pactar la pregunta amb el govern espanyol, de sobte molts van fer un bot de la cadira. S'han passat tot el procés creient-se les pròpies tesis i això sembla que els impedeix de veure la realitat, fins i tot ara que és tan clara.
Una de les tesis més repetides, a Madrid, és que tot això que passa no és en realitat un procés per la independència. Que és tan sols una jugada de CiU per fer tensió i poder governar, l'actual comunitat autònoma espanyola, des d'una posició de força. Ve-t'ho aqui! –s'exclamen–, Mas diu que s'avindria a pactar! Al·leluia! Canten a glòria com si la frase del president fos una rectificació. I no s'adonen, tanmateix, que el joc ha canviat completament des de dijous: ara, finalment, la pilota és al nostre camp i ells han perdut definitivament el control de la situació.
Dijous a Madrid es van quedar sorpresos. Enormement. Com que es creuen les seues tesis havien assumit que el pacte no era possible i que Unió i ICV, si més no, se'n despenjarien. Que Mas es quedaria en una situació de feblesa extrema i que això finalment aturaria el procés. Res d'això no ha passat i ara el clau on agafar-se és el diàleg, però no entenen què va dir realment Mas.
Si a Madrid escoltassen alguna volta i no es creguessen sempre les seues tesis, ahir haurien pogut entendre una cosa molt fonamental: que ara són ells que es troben en la posició feble. I en això el president de la Generalitat va ser transparent i segur. La consulta es farà, no hi ha por i no podran evitar-la de cap manera perquè, com a últim recurs, sempre hi ha la possibilitat de fer servir les eleccions. És des d'aquesta rotunda posició de força que es demana el diàleg. Però perquè és millor per a tots, no per a fer-se enrere ni al preu de canviar allò que ja s'ha pactat.
Perquè el diàleg amb Rajoy té des de dijous dos topalls: hi ha d'haver referèndum i ha de ser sobre la independència. I això ja no depèn de la voluntat de Mas ni de CiU. Ara ja no pot negociar Mas tot sol, ni CiU. I tots estem d'acord que no passa res si Madrid no s'avé a negociar, perquè ja hi ha un camí traçat. Si Rajoy no vol parlar-ne ho farem al marge d'ells, un poc més difícil però igual. I per això a nosaltres, com als escocesos, ens convé una consulta pactada amb l'estat. Perquè si Espanya accepta que votem i reconeix el nostre procés d'independència, allò que vinga després, el reconeixement de la independència per als altres estats, serà molt més senzill.
Entenc que per a ells faça mal de pair, però ahir Mas va començar a gestionar, en benefici de tots dos països, la derrota de Rajoy. És clar que no sé si això els espanyols seran capaços d'entendre-ho mai.
Trobareu ací les opinions dels subscriptors de +VilaWeb sobre l'entrevista.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015