Opinió
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
1/169>
Vicent Partal
21.11.2013
Un gran exemple suís
Ahir vam publicar un reportatge sobre les claus del referèndum que diumenge es farà a Suïssa. Com sabeu, les Joventuts Socialistes han proposat que l'estat puga limitar la retribució dels directius d'una empresa. Concretament es tractaria d'aconseguir que el sou anual de l'assalariat més mal pagat d'una empresa fos el topall mensual del més ben pagat. O siga, que si a un treballador li paguen nou-cents euros el mes, el directiu més ben pagat podria cobrar, a tot estirar, 10.800 euros el mes.
Vist així, no és pas, òbviament, cap mesura revolucionària i possiblement no originarà canvis importants. Tot amb tot, crec que és un pas endavant fonamental. No pels resultats concrets, sinó pel que implica.
El gran drama que vivim tots és la consolidació d’aquest capitalisme financer que no té cap límit ni cap control polític. Les empreses –algunes, irresponsables fins a extrems difícils d’imaginar-- fan ben bé com volen: ho hem vist de sobres. I això simplement ha esdevingut un enorme perill social.
Establir democràticament un límit raonable, perquè se sàpiga què es pot fer i què no es pot fer dins les empreses, em sembla una iniciativa remarcable i altament positiva. Al març els suïssos ja van aprovar normes de control de les retribucions extraordinàries dels directius que, veient els escàndols dels nostres banquers, semblen extraordinàriament raonables. Si diumenge aproven aquesta segona norma, doncs, esdevindran el país que sembla més decidit a tornar a posar l’economia, desbocada, dins els límits marcats per la democràcia. I això és un exercici que, per la meua banda, mereix el màxim de respecte i que voldria que fóssem capaços d’imitar ací.
L'opinió dels subscriptors
(Cada dia els subscriptors de VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i en reproduïm unes quantes.)
Josep Soler: Si això passa a Suïssa, estigmatitzat com a paradís fiscal, ens ho haurem de fer mirar això de pagar impostos per nodrir les desigualtats mes bésties. I si hi afegim que tenen reconegut i exerceixen el dret a decidir constantment en referèndums, no son a la UE ni al euro, tenen una poblacio similar a Catalunya, quatre llengues oficials i cap de preferent, la tercera via, ja posat a fer, és federar-se amb Suïssa i que Espanya es busqui un soci si el troba
Josep Maria Ponte: Suïssa es un estat molt militaritzat, les autopistes están preparades perque hi puguin aterrar avions. Els ciutadans tenen la seva arma a casa i durant molts i molts anys están actius. Hi ha un gran problema de droga (per com són de benestants) i hi havia gent que anava a un parc de Zuric a morir. Crec que es un estat hipócrita perque si passa qualsevol cosa rápidament es neteja. Son més civics que nosaltres i fan molts i molts referendums, pero això no treu que la principal font d'ingressos siguin els diners d'origen dubtós.
(Ja sabeu que +VilaWeb és la peça clau de la subsistència de VilaWeb. Agraesc, per tant, a tots els qui en formeu part el fet que ens permeteu amb el vostre suport econòmic de continuar eixint cada dia. Als qui encara no en sou membres us demane que ho considereu --i ací en trobareu més informació i la possibilitat d'apuntar-vos-hi.)
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015