Opinió
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
1/169>
Vicent Partal
06.11.2013
Fabra ensenya el projecte del PP
El tancament de Ràdio Televisió Valenciana ha estat una sorpresa monumental. L'actuació del govern valencià és intolerable i indigna. Tancar el servei públic de ràdio i televisió és un atemptat en tota la regla contra el conjunt dels valencians. Justificar-ho dient que és prioritària la sanitat o l'escola és d'una barra descomunal. El govern d'Alberto Fabra no té gens de credibilitat a l'hora de defensar l'estat del benestar. I, siga com siga, uns mitjans públics i de qualitat són també estat del benestar.
Més enllà de la indignació i l'estupor, cal veure en el gest de Fabra una definició directa i precisa del projecte del PP. Durant anys ha volgut fer creure que defensava una manera de ser valencià contra una altra --la de nosaltres els catalanistes--. Però ara tot allò que siga valencià és enemic, per ells. Tancant RTVV, Fabra s'ha situat al costat del nou PP de Bauzá: pur espanyolisme frenètic sense gota de concessió ni al regionalisme més candorós. Tot allò que siga valencià, exactament tot allò que no siga estàndard espanyol, és perillós, per aquest Partit Popular. Això és un canvi important.
Tanmateix, el problema greu és que ja no parlem únicament en termes ideològics. Parlem de lladres, de delinqüència, de prevaricació, de robatoris, de delictes. Recordem que el PP valencià té més de cent polítics implicats en casos de corrupció, molts dels quals asseguts a les corts. I no oblidem els milions i milions d'euros que han balafiat i que de segur que farien una diferència important, avui al país. Gürtel o Bankia passen factura a tothom.
I, com han recordat els treballadors, el robatori ha estat especialment escandalós a RTVV, amb un deute que no s'ha explicat mai com podia ser tan gros, amb uns càrrecs directius indignes, acusats fins i tot d'agressions sexuals, però protegits pel poder polític, amb una manipulació informativa neuròtica, que l'ha desqualificat en èpoques molt i molt negres. I amb un ERO final que els tribunals han rebutjat.
Amb el PP ha desaparegut, doncs, la ràdio i la televisió pública valenciana. Ho podem sumar a la desaparició de la banca pròpia, a la incapacitat de reclamar i fer el corredor mediterrani, a l'atac constant contra la llengua a l'escola, al desballestament de la sanitat, al menyspreu a les empreses petites i mitjanes, que són el teixit bàsic de la nostra economia, a destrellats com l'aeroport de Castelló, a decisions irresponsables com la d'autoritzar el projecte Castor, a l'abandonament del camp, a l'ocultament i la persecució de les víctimes innocents del metro, a l'abús dels esdeveniments insostenibles --de la fórmula 1 a la Copa de l'Amèrica, insostenibles i incapaços de crear res que perdure--, a la complicitat amb l'extrema dreta més feixista...
Els valencians som qui hem de dir si mereixem aquest govern, aquesta plaga, o si és definitivament l'hora de canviar. Ara falta massa temps per a les eleccions del 2015. Fabra té la potestat de dissoldre les corts i convocar eleccions avançades. Però no ho farà, tret que la pressió del carrer siga extrema. Aquesta és, doncs, la feina que ara hem de fer. Perquè si el PP aconsegueix arribar viu al 2015, d'aquest país nostre no en quedarà ni el nom.
Quatre acotacions al marge:
1) Canal 9 va nàixer per frenar la presència de TV3 al País Valencià. Recordeu Lerma. Si TV3 encara emetés estic segur que no tancarien Canal 9. Entesos?
2) Ara hi ha canals lliures de sobres. Molts. TV3 emetrà al País Valencià o, havent tancat Canal 9, ja no hi ha espai per a la reciprocitat? Què pensa fer el govern de Catalunya? Què farà Acció Cultural del País Valencià?
3) Canal 9 no ha tingut un historial digne com a televisió pública al servei de la cultura valenciana. Durant molts anys, la programació ha estat una vergonya insuperable. No cal rabejar-s'hi, però tampoc no cal oblidar-ho tot, ara.
i 4) Per a la gent del Principat. Això, tot això, no va tan sols pel País Valencià i les Illes. No us torneu a equivocar...
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015