Opinió
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
1/169>
Vicent Partal
03.06.2013
Petit o gran no importa. Importa si mana o no
Els arguments espanyols contra la independència de Catalunya continuen tenint un nivell intel·lectual molt i molt elemental. Aquest cap de setmana la discussió ha estat si era millor de ser un país gran o petit. Rajoy diu que si no ets gran no et tenen en compte. Supose que volent dir que una Catalunya independent seria menys tinguda en compte que no Espanya. És un argument pobre, molt pobre i poc connectat amb la realitat del món.
Fa quatre dies que Espanya va perdre una important batalla diplomàtico-futbolística contra Gibraltar. El problema no era que Espanya fos més gran i Gibraltar extraordinàriament minúscul. El problema, per a Espanya, va ser que Gibraltar va guanyar. Fa poques setmanes hi va haver un afer semblant però més seriós i va ser un altre país petit, Luxemburg, que va prendre la cadira d'Espanya al Banc Central Europeu. Petit? Gran? el cas és que Luxemburg va guanyar. I el comissari que dictava ordres a Espanya des de Brussel·les dimecres passat d'on era? Estònia? Una altra volta, que fos petit o gran importava poc.
L'argument és risible, directament. Israel és més important en l'escena internacional que no pas Espanya? Conec molt poca gent que s'atreviria a dir que no. I Mongòlia, la immensa Mongòlia, és més important que no Espanya en l'escena internacional? Conec molt poca gent que s'atreviria a dir que sí. La mida té importància, sí, però no tanta. El Vaticà és tan minúscul com temible en termes diplomàtics. I el Zaire, tan gran com inofensiu. Com és possible, doncs, que el govern espanyol s'embolique en una discussió tan poc sensata i on sempre serà fàcil de ridiculitzar-los?
Crec que és perquè va molt perdut. Aquests mesos s'han anat fent tot de conjectures positives que no els funcionen. De primer, es pensaven que tot plegat era una argúcia de Mas per a guanyar les eleccions. Després que, inundant CiU de corrupció, mataven el cas. Després van comprar Duran amb el càrrec aquest i el passaport aquest, que és l'única cosa que li importa en la vida. Però la cosa no s'aturava. I aleshores van collar amb el finançament i amb els diners. I es van escarrassar a moure carretades de diners cap als mitjans afectes. I van preparar memòries del discurs que calia dir. I, abnegats predicadors, fa mesos que les repeteixen mot a mot. Però res. De res. I ara miren de trencar el país en dues meitats, però no se'n surten tampoc. I sembla que l'única cosa que podria passar és que trencassen els seus partits. I així van...
Pitjor. Perquè la gent, a Catalunya, està inquieta però no prou neguitosa. I ells van bastint el relat, però de sobte quatre xiulets ben fets al Liceu, la paraula 'separatisme' pronunciada per qui no t'esperes que la gaste o la constatació que unes pressions exteriors no funcionen per més que ho intentes els retornen a la realitat. I aleshores els agafa la por o el desconcert o una barreja de totes dues coses i comencen a dir bajanades, com ara que ser petit és pitjor. Per simple desesperació.
Ara, atenció al canvi, subtil i molt novell encara: ja no discuteixen el procés, sinó que comencen a discutir-ne les conseqüències. Supose, coneixent-los, que és un lapsus, però per això mateix m'interessa molt i molt.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015