Opinió
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
1/169>
Vicent Partal
27.12.2012
Desmuntar la bogeria valenciana
En molt pocs dies, dos tribunals han desmuntat dues peces clau de la bogeria valenciana recent. El Tribunal Suprem espanyol va negar la raó fa pocs dies a Francisco Camps en el cas de TV3, i la va donar a Eliseu Climent. Primer colp. I el segon ahir, més transcendental encara. El Superior de Justícia va donar la raó als pares i mestres de l'escola Sant Cristòfol de Picassent que volien les classes en català i no les hi tenien pel boicot del govern valencià. Ara les hi tindran. El règim, també a còpia de sentències judicials, va topant amb les parets, camí del final.
Qui ens ho havia dir, que els tribunals serien la referència favorable. No és que me'n fie, però es constata que fan un gran paper. Segurament perquè la bogeria del règim del PP havia estat tan grossa que es permetien desficacis impensables, fins i tot fora de les lleis espanyoles. Coses que ara, justament ara i només amb els codis a la mà, se'ls giren en contra, en el pitjor moment.
La sentència ahir del Tribunal Superior de Justícia valencià té una importància enorme. Des del 2009, els pares i els mestres de l'escola concertada Sant Cristòfol de Picassent maldaven per tenir una línia en català. Ho volien tots els membres de la comunitat educativa però, paradoxalment, ho impedia la Conselleria d'Educació, que, com és ben sabut, es dedica a boicotar l'ensenyament en català. Només recordaré aquella xifra feridora de 126.000 xiquets valencians que havent demanat d’estudiar en la llengua del país no poden fer-ho perquè la conselleria no ho vol.
El cas de Picassent, però, és simplement monstruós. Perquè totes les famílies de l'escola havien marcat la casella demanant les classes en català. Totes. I la conselleria els ho va negar amb uns arguments tan ridículs que ara els tribunals els han rebutjats, i obliguen el govern a aplicar la línia en català abans d'un mes. No crec pas que ho facen pas per simpatia envers la llengua, ans simplement perquè el govern valencià, encara que no s'ho crega, també té l’obligació d’obeir la llei. I el cas és tan evident com indiscutible: quan tots els pares demanen classes en català, com pot argumentar la conselleria que farien malbé l'equilibri lingüístic de l'escola? Quina bogeria és aquesta?
La sentència de Picassent segurament obrirà una nova època pel que fa a Escola Valenciana. Així com un pares decidits d'aquest centre van cercar-hi l'empara legal, supose que ara molts i molts més pares de molts més centres seguiran aquest mateix camí. Mentrestant, el PP es mira desconcertat com el seu país irreal comença a esbocinar-se alhora que emergeix el de debò, aquell que ha resistit governs que no respectaven els ciutadans i que ni tan solament complien les lleis més elementals.
TV3 ahir, l'escola avui: amb aquestes sentències i la pressió popular, el camí va eixamplant-se de mica en mica i a cada passa avança decidit el desmuntatge de la bogeria valenciana, d'aquell règim de zaplanes i camps que es pensaven que la seua voluntat no trobaria límits. I convindreu tots amb mi que això és una notícia excel·lent. De les millors...
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015